Vés al contingut

El llarg i càlid estiu

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaEl llarg i càlid estiu
The Long, Hot Summer Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióMartin Ritt Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióJerry Wald Modifica el valor a Wikidata
GuióWilliam Faulkner i Harriet Frank, Jr. Modifica el valor a Wikidata
MúsicaAlex North Modifica el valor a Wikidata
FotografiaJoseph LaShelle Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeLouis R. Loeffler Modifica el valor a Wikidata
VestuariAdele Palmer Modifica el valor a Wikidata
Productora20th Century Studios Modifica el valor a Wikidata
Distribuïdor20th Century Studios i Netflix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenEstats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
Estrena1958 Modifica el valor a Wikidata
Durada115 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalanglès Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Pressupost1.600.000 $ Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gèneredrama Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióMississipi Modifica el valor a Wikidata
Premis i nominacions
Premis

IMDB: tt0051878 FilmAffinity: 776226 Rottentomatoes: m/1012662-long_hot_summer Letterboxd: the-long-hot-summer Allmovie: v29952 TV.com: movies/the-long-hot-summer TMDB.org: 40085 Modifica el valor a Wikidata

El llarg i càlid estiu (títol original en anglès The Long, Hot Summer) és una pel·lícula estatunidenca dirigida per Martin Ritt i estrenada l'any 1958.

Argument

[modifica]

Ben Quick arriba a un petit poble després de ser expulsat d'una altra ciutat, acusat d'haver provocat un incendi. Allà és contractat per Will Varner, amo i senyor de l'indret.

Comentaris

[modifica]
Lee Remick a la pel·lícula

Basada en tres relats curts de William Faulkner i ambientada, per tant, en una població del sud dels EUA vora el Mississipi, la pel·lícula té com a protagonista un jove amb fama de piròman que s'espavila amb tan pocs miraments que complau el ric que ha fet fortuna, estafant si ha calgut, fins a convertir-se en l'amo de la localitat. Diferències classistes, corrupció moral dels individus que ascendeixen socialment i conflictes generacionals.

Va ser la primera ocasió en què Paul Newman i Joanne Woodward van compartir cartell en una pantalla cinematogràfica. Després de rodar aquest film, els dos actors van iniciar una relació amorosa que va durar fins a la mort de l'actor. Aquesta fou una dada favorable, ja que les escenes conjuntes de la parella i tots els moments en els quals apareix un impetuós Orson Welles, que només tenia 43 anys però ja començava a no necessitar disfressar-se de vell per interpretar patriarques dominants, componen les millors fases d'una pel·lícula que aborda temes com la dictadura emocional paternofilial, la distinció de classes, la repressió i l'ànsia sexual o l'home marcat pel seu fosc passat.

Va permetre a un joveníssim Paul Newman demostrar que era molt més que una cara bonica guanyant el prestigiós premi al millor actor al Festival de Cannes. També hi apareix una joveníssima Lee Remick, que just un any després desplegaria tot el seu talent a Anatomia d'un assassinat, d'Otto Preminger, i Riu salvatge, d'Elia Kazan, així com Tony Franciosa, que encara no s'havia fet famós a través de la televisió, i Angela Lansbury, molts anys abans de convertir-se en investigadora de crims.

Repartiment

[modifica]
Joanne Woodward al film

Premis

[modifica]