Eleosoma
Els eleosomes (del grec έλαιον, oli, y σωμα, cos) són estructures carnoses unides a les llavors de moltes espècies de plantes. Els eleosomes de la família Euphorbiaceae s'anomenen carúncules (del llatí caruncula, "berruga"). Són excrescències riques en lípids i proteïnes. Moltes plantes tenen eleosomes per a atraure les formigues, que porten les llavors al seu niu i alimenten les seves larves amb els eleosomes. Quan les larves han consumit els eleosomes, les formigues traslladen les llavors a l'àrea d'eliminació de residus, rica en nutrients, on les llavors germinen. Aquest tipus de dispersió de les llavors s'anomena mirmecocòria i constitueix una relació simbiòtica mutualista: la planta es beneficia perquè les seves llavors són dispersades a llocs favorables de germinació i les formigues obtenen aliment.
Els eleosomes es desenvolupen de diverses maneres, a partir dels teixits de la llavor (calaza, funicle, micròpil, rafe-antirafe) o dels teixits del fruit (exocarp, receptacle floral, periant, carpel o espícula).[1] La funció principal és sempre la mateixa: atraure les formigues. Com que els eleosomes estan presents en almenys 11.000 espècies, i possiblement fins a 23.000 espècies de plantes, són un bon exemple de l'evolució convergent en les plantes amb flor.[2]
-
Llavors d'Acacia dealbata, algunes amb els eleosomes -
Llavors de Trillium recurvatum -
Carúncules de Ricinus communis (ricí)
Referències
[modifica]- ↑ Gorb, Elena i Gorb, Stanislav. Seed Dispersal by Ants in a Deciduous Ecosystem. Springer, 2003. ISBN 9781402013799.
- ↑ Lengyel, S. et al «Convergent evolution of seed dispersal by ants, and phylogeny and biogeography in flowering plants: a global survey». Perspectives in Plant Ecology, Evolution and Systematics, 12, 1, 2010, pàg. 43–55.