Eskebornita
 Eskebornita | |
|---|---|
| Fórmula química | CuFeSe₂ |
| Epònim | lloc de descobriment  |
| Localitat tipus | Eskaborn Adit, Tilkerode (Abberode), Harz, Saxònia-Anhalt, Alemanya |
| Classificació | |
| Categoria | selenurs |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 2.CB.10a |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 2.CB.10a |
| Dana | 2.9.1.2 |
| Heys | 3.1.33 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | tetragonal |
| Grup espacial | space group P-42c (en)  |
| Color | groc llautó |
| Exfoliació | perfecta - en {001} |
| Duresa | 3 a 3,5 |
| Lluïssor | metàl·lica |
| Color de la ratlla | negre |
| Diafanitat | opaca |
| Densitat | 5,35 g/cm³ (mesurada); 5,44 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | anisotròpica |
| Pleocroisme | feble |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Símbol | Ebn |
| Referències | [1] |
L'eskebornita és un mineral de la classe dels sulfurs que pertany al grup de la calcopirita. Va ser anomenada en honor de la seva localitat tipus.[1]
Característiques
[modifica]L'eskebornita és un selenur de fórmula química CuFeSe₂. Cristal·litza en el sistema tetragonal. Els cristalls són gruixuts i tabulars, de fins a 1 mm; també es pot trobar en forma massiva, normalment intercrescut amb altres selenurs.[2] La seva duresa a l'escala de Mohs és de 3 a 3,5. Forma una sèrie de solució sòlida amb la calcopirita.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'eskebornita pertany a «02.CB - Sulfurs metàl·lics, M:S = 1:1 (i similars) amb Zn, Fe, Cu, Ag, etc.» juntament amb els següents minerals: coloradoïta, hawleyita, metacinabri, polhemusita, sakuraiïta, esfalerita, stil·leïta, tiemannita, rudashevskyita, calcopirita, gal·lita, haycockita, lenaïta, mooihoekita, putoranita, roquesita, talnakhita, laforêtita, černýita, ferrokesterita, hocartita, idaïta, kesterita, kuramita, mohita, pirquitasita, estannita, stannoidita, velikita, chatkalita, mawsonita, colusita, germanita, germanocolusita, nekrasovita, estibiocolusita, ovamboïta, maikainita, hemusita, kiddcreekita, polkovicita, renierita, vinciennita, morozeviczita, catamarcaïta, lautita, cadmoselita, greenockita, wurtzita, rambergita, buseckita, cubanita, isocubanita, picotpaulita, raguinita, argentopirita, sternbergita, sulvanita, vulcanita, empressita i muthmannita.
Formació i jaciments
[modifica]L'eskebornita es forma en filons hidrotermals a baixa temperatura.[2] Va ser descoberta a Eskaborn Adit, a Harz (Saxònia-Anhalt, Alemanya). També ha estat descrita a altres indrets d'Alemanya, l'Argentina, Austràlia, Bolívia, Bulgària, el Canadà, els Estats Units, França, Polònia, la República Txeca i la Xina.[1]
Sol trobar-se associada amb altres minerals com: calcopirita, clausthalita, tiemannita, berzelianita, naumannita, umangita, geffroyita, chameanita, uraninita, ankerita i dolomita.
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Eskebornite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 novembre 2015].
- ↑ 2,0 2,1 «Eskebornite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. Arxivat de l'original el 2019-05-08. [Consulta: 15 juliol 2018].