Vés al contingut

Estació de Mataró

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula estacióMataró
Informació general
Zona tarifària3E
AdreçaAvinguda del Maresme
MunicipiMataró (Maresme) Modifica el valor a Wikidata
ServeisEstacció accessible Ascensor Aparcament Servei d'autobús urbà Guixeta Cafeteria
Propers trens79500 Modifica el valor a Wikidata
OperadorRenfe Operadora Modifica el valor a Wikidata
PropietariAdministrador de Infraestructuras Ferroviarias Modifica el valor a Wikidata
Nombre vies5 Modifica el valor a Wikidata
Data obertura1848 Modifica el valor a Wikidata
Passatgers2.428.000 pers./any
Línies i serveis
Rodalies Renfe
Enllaços
Autobús urbàL1 L2 L3 L4 L5 L8 LP
Map
 41° 32′ 00″ N, 2° 26′ 44″ E / 41.53337°N,2.44546°E / 41.53337; 2.44546
Característiques
Estat d'úsen funcionament Modifica el valor a Wikidata
Estil arquitectònicarquitectura eclèctica Modifica el valor a Wikidata
Bé cultural d'interès local
Data7 abril 2003
Id. IPAC8659 Modifica el valor a Wikidata

Mataró és una estació de ferrocarril propietat d'Adif situada a la població de Mataró, a la comarca del Maresme. Es troba a la línia Barcelona-Mataró-Maçanet, per on circulen trens de les línies de rodalia R1 i RG1 de Rodalies de Catalunya operades per Renfe Operadora.

És capçalera d'una part dels serveis de la línia, en concret de tots els que procedeixen i tenen com a destinació Molins de Rei, excepte un o dos que continuen cap a Calella, i també és capçalera de part dels trens que procedeixen de l'Hospitalet de Llobregat.

L'any 2016 va registrar l'entrada de 2.428.000 passatgers.[1]

Història

[modifica]

Aquesta estació va entrar en servei el 28 d'octubre de 1848, quan es va obrir el ferrocarril de Barcelona a Mataró, la primera línia de ferrocarril de la península Ibèrica.[2][3] A Barcelona, es va construir la terminal entre la Barceloneta i la Ciutadella, a la vora del Torín, a l'inici de la desapareguda avinguda del Cementiri,[nota 1] que posteriorment va ser substituïda per l'Estació de les Rodalies. Miquel Biada i Bunyol va llençar la iniciativa de construir un ferrocarril per millorar les múltiples relacions comercials que s'establien entre Mataró i Barcelona.[4]

El 1857 l'estació deixava de ser capçalera quan es va perllongar la línia ferroviària fins Arenys. El 1948 es va s'electrificar la línia entre Barcelona i Mataró.

L'accident del 9 de febrer de 2012 va deixar onze ferits, quan un tren va col·lidir amb el topall del final de la quarta via, per un error humà.[5]

Serveis ferroviaris

[modifica]
Procedència/Destinació < Línia > Procedència/Destinació
Rodalia de Barcelona
Molins de Rei
L'Hospitalet de Llobregat		 Cabrera de Mar - Vilassar de Mar Sant Andreu de Llavaneres terminal
Arenys de Mar
Calella
Blanes
Maçanet-Massanes
Projectat
terminal obres Línia Orbital Mataró Est Vilanova i la Geltrú
Rodalia de Girona
L'Hospitalet de Llobregat Cabrera de Mar - Vilassar de Mar Sant Andreu de Llavaneres Figueres
Portbou

Futur

[modifica]

Amb el projecte de la Línia Orbital Ferroviària l'actual estació serà remodelada i es crearán tres noves estacions a la població: Mataró Nord, Mataró Oest i Mataró Est. No hi ha data.[6]

Edifici

[modifica]

L'edifici de l'estació és una obra inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Va ser inaugurada l'any 1905. Es va construir segons la línia de totes les estacions de les línies de l'Estat, a mitjan segle xix. No van fer servir materials de qualitat, està arrebossada imitant carreus cantoners, marcs i motllures de les portes i les finestres, i l'obra vista està pintada de color rogenc per donar més veracitat a la imitació.[7]

És l'estació de tren més important del Maresme i una de les més importants del Principat, ja que va ser la primera línia fèrria de tot l'Estat. Fou construïda l'any 1905 en substitució de l'antiga, neoclàssica, situada davant el carrer de Sant Agustí fins al 1957 en què fou enderrocada.[7] L'actual estació tenia molta anomenada els primers anys després de la inauguració per la sala d'espera i el cafè restaurant.[7]

  • L'estació entre 1848 i 1905
    L'estació entre 1848 i 1905
  • L'edifici de 1905
    L'edifici de 1905

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Anuari estadístic DPTOP 2016. Transport per ferrocarril». Departament de Territori i Sostenibilitat. Arxivat de l'original el 2018-05-04. [Consulta: 9 setembre 2018].
  2. ↑ «Conegueu la línia R1». Rodalies de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Arxivat de l'original el 24 de març 2010. [Consulta: 13 agost 2010].
  3. ↑ «La línia Barcelona-Mataró fa 175 anys: una mirada al passat, present i futur d’aquesta línia». Promoció del Transport Públic (PTP), 28-10-2023. [Consulta: 20 febrer 2024].
  4. ↑ Alcaide González, Rafael. «El ferrocarril como elemento estructurador de la morfología urbana: El caso de Barcelona 1848-1900». Scripta Nova Vol. IX, núm. 194 (65). Universitat de Barcelona, 01-08-2005. [Consulta: 23 juliol 2010].
  5. ↑ T.M. «El tren accidentat a Mataró viatja per carretera». El Punt Avui, 11-02-2012, pàg. 30.
  6. ↑ «Línia Orbital». IFERCAT, 2024. [Consulta: 20 febrer 2024].
  7. ↑ 7,0 7,1 7,2 «Estació de Mataró». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 14 abril 2015].

Notes

[modifica]
  1. ↑ On actualment hi ha el carrer del Doctor Aiguader, la platja de vies de l'Estació de França, el Passeig de Circumval·lació, i prosseguint per l'Avinguda d'Icària.

Vegeu també

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Estació de Mataró
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Estació_de_Mataró&oldid=33611027»