Vés al contingut

Fitzcarraldo

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaFitzcarraldo

Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióWerner Herzog Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióWerner Herzog i Lucki Stipetić Modifica el valor a Wikidata
GuióWerner Herzog Modifica el valor a Wikidata
MúsicaFlorian Fricke Modifica el valor a Wikidata
FotografiaThomas Mauch Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeBeate Mainka-Jellinghaus Modifica el valor a Wikidata
ProductoraZDF Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorFilmverlag der Autoren, Netflix, Amazon Prime Video, iTunes i Xfinity Streampix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenAlemanya i Perú Modifica el valor a Wikidata
Estrena5 març 1982 Modifica el valor a Wikidata
Durada158 min i 155 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalalemany
castellà
anglès
ashaninca Modifica el valor a Wikidata
RodatgePerú Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gèneredrama i cinema d'aventures Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióBrasil, Perú, riu Ucayali i Pachitea Modifica el valor a Wikidata
Premis i nominacions
Nominacions

IMDB: tt0083946 FilmAffinity: 430661 Allocine: 1537 Rottentomatoes: m/fitzcarraldo Letterboxd: fitzcarraldo Allmovie: v17649 TCM: 75033 TV.com: movies/fitzcarraldo TMDB.org: 9343 Modifica el valor a Wikidata

Fitzcarraldo és una pel·lícula de l'any 1982 dirigida per Werner Herzog i protagonitzat per Klaus Kinski i Claudia Cardinale.[1]

Argument

[modifica]

La selva pot ésser molt traïdora. És plena de mentides, dimonis i il·lusions.

—Un dels personatges.[1]

Perú, cap al 1910. L'excèntric Brian Sweeney Fitzgerald, a qui diuen Fitzcarraldo, resideix a Iquitos, primer port de l'Amazònia peruana. És un entusiasta de l'òpera, apassionat fins al punt d'assegurar que construirà un majestuós teatre operístic al cor de la selva. Amb els diners de la propietària d'un prostíbul local, l'ambiciós irlandès organitza una expedició a la selva. Pensa trobar un paratge ric en arbres de cautxú i establir un sistema de transport fluvial. Amb els beneficis de l'explotació podrà construir el seu teatre. Però són molts els entrebancs a vèncer.[1]

Context històric i artístic

[modifica]

És una arrauxada epopeia amazònica sobre l'incert viatge d'un irlandès visionari i excèntric a través dels somnis de la utopia i la desmesura, un trajecte a la recerca d'un particular El Dorado i amb destinació al fracàs. Malalt d'ambició i deliri, Fitzcarraldo desafia les lleis de la natura i ignora els paràmetres de la raó. La seqüència més recordada de l'esplèndid i fascinant, però també immoderat film d'aventures tràgiques, és aquella on centenars d'indígenes jívaros arrosseguen un enorme vaixell de vapor pels fangars de la selva i els vessants de la muntanya, alhora que sorgeix del fonògraf la imponent veu tenora d'Enrico Caruso. És un dels episodis culminants del tortuós i insensat viatge a les profunditats silvestres, clarament equiparable al demencial projecte emprès per Werner Herzog, cineasta decidit a traslladar tot l'equip de rodatge al cor de la selva peruana. El temerari realitzador alemany va voler rodar la més ambiciosa de les seues pel·lícules en el remot i inhòspit paratge selvàtic, precisament el lloc on el seu obnubilat personatge, Fitzcarraldo, somia construir un monumental coliseu operístic.[1]

Jack Nicholson se'n va desdir, del projecte, a darrera hora i tant Jason Robards com Mick Jagger van deixar-ho córrer pocs dies després d'haver-se iniciat un rodatge castigat per mosquits, malalties, tempestes, insurrecció dels nadius i altes temperatures. Davant les desercions, Herzog va tornar a recórrer al seu actor fetitxe, Klaus Kinski. Pels interessats en l'atzarosa conflictivitat professional entre el director i el turbulent protagonista, que van treballar junts en cinc pel·lícules, una d'elles Aguirre, la còlera de Déu (1972), cal recomanar el documental Mein liebster Feind, realitzat pel mateix Herzog l'any 1999.[1]

Errades del film

[modifica]
  • Durant una de les escenes del vaixell a la deriva, alguns membres de l'equip de rodatge apareixen a la part superior del vaixell (incloent-hi un home que porta texans i que tracta d'evitar que sigui filmat per la càmera).[2]
  • Quan els dos membres de la tripulació lluiten entre si, és visible l'ombra d'una càmera a l'esquerra de la imatge.[2]

Anacronismes

[modifica]
  • Després que el vaixell ha passat els ràpids, apareixen un pontons moderns al fons i una embarcació amb un motor forabord passant per l'indret.[3]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Vilaseca, Ramón Robert, 2014. Les 500 millors pel·lícules de la història del cinema. Lleida: Pagès Editors, S. L.. ISBN 9788499754932. Pàg. 253.
  2. 2,0 2,1 Goofs - IMDB (anglès)
  3. Anachronisms - IMDB (anglès)

Bibliografia

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]