Gloria Begué Cantón
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 23 gener 1931 La Bañeza (província de Lleó) |
| Mort | 27 desembre 2016 (85 anys) Madrid |
 Magistrada del Tribunal Constitucional d'Espanya | |
| 14 febrer 1980 – 21 febrer 1989 | |
 Senadora al Senat espanyol | |
| 15 juny 1977 – 2 gener 1979 | |
| Catedràtica d'universitat | |
| 1965 – | |
| Activitat | |
| Ocupació | política, jurista, jutgessa |
| Ocupador | Universitat de Salamanca |
| Membre de | |
| Premis | |
Gloria Begué Cantón, (La Bañeza, León, 23 de gener de 1931 - Madrid, 27 de desembre de 2016)[1] va ser catedràtica d'Economia Política i Hisenda Pública a la Universitat de Salamanca.[2] Va guanyar l'oposició en 1964 i es va convertir en la primera dona catedràtica d'una facultat de dret i la quarta que aconseguia una Càtedra a Espanya.[3] També va ser la primera dona degana de la universitat espanyola quan en 1969 va ser triada Degana de la Facultat de Dret. En 1977 va ser nomenada senadora per designació real en la Legislatura Constituent i en 1980, a proposta del Senat, Magistrada del Tribunal Constitucional, institució de la qual va ser Vicepresidenta des de 1986 fins a 1989.[4]
Trajectòria
[modifica]Va compatibilitzar els estudis superiors de Dret i Ciències Econòmiques a la Universitat Complutense de Madrid obtenint la llicenciatura d'ambdues carreres i el doctorat en Dret. Posteriorment es va traslladar al Departament d'Economia de la Universitat de Chicago on de 1958 a 1961 va fer estudis de doctorat. En 1963 de retorn a Espanya va obtenir per oposició la plaça de professora adjunta d'Economia Política de la Facultat de Dret de la Universitat Complutense de Madrid i va ser adjunta de Teoria econòmica en la Facultat de Ciències Polítiques i econòmiques.[2]
En 1964 va guanyar la Càtedra d'Economia Política i Hisenda Pública de la Facultat de Dret de la Universitat de Salamanca. En el concurs-oposició va obtenir el número u. Va ser la primera dona catedràtica en una facultat de dret i la quarta catedràtica de totes les facultats del país. En 1969 va ser triada Degana de la Facultat de Dret i es convertí en la primera dona degana de la universitat espanyola. Va presentar la seva dimissió en 1972 poc després de la seva reelecció per discrepàncies amb la política universitària del Ministeri.[4]
Al juliol de 1977 va ser nomenada Senadora per designació real i forma part de les Corts Constituents Es va integrar en el grup parlamentari Agrupació Independent. Destaquen les seves intervencions en matèria educativa.[2] A diferència d'altres senadors, Begué no va defensar al sector privat de l'ensenyament en contrast amb els sectors democristianos de UCD. En coherència amb aquesta posició, anys després, no formularia cap vot particular enfront de la sentència sobre la llei orgànica reguladora del dret a l'educació (LODE).[5]
En finalitzar la Legislatura Constituent al desembre de 1979 va ocupar el càrrec de directora de l'Institut Regional de Castella i Lleó i així mateix despeñó la presidència de la Comissió Mixta Administració de l'Estat-Consell General de Castella i Lleó encarregada de gestionar el traspàs de competències.
En 1980, a proposta de UCD amb el suport del PSOE, va ser triada pel Senat magistrada del Tribunal Constitucional.[6] En 1986 va ser triada Vicepresidenta d'aquest Tribunal per 8 vots a favor i 4 vots en blanc pel que va passar a presidir la Segona Sala del Tribunal. Era l'única dona en el Tribunal Constitucional.[7] Considerada com un dels membres conservadors del tribunal, la seva elecció va ser interpretada per alguns mitjans de comunicació com el resultat de la voluntat de la majoria del tribunal per a bastir un pont a la minoria conservadora i també com una forma d'acabar amb els intents de dividir des de fora als 12 magistrats. Els mateixos mitjans destacaven que l'elecció era un reconeixement a la tasca de Gloria Begué com a magistrada, amb independència de les posicions ideològiques que hagi sostingut.[5]
Va actuar com a ponent en més d'un centenar de sentències entre les quals destaquen les relatives al dret al treball,[8] la presumpció d'innocència,[9] l'objecció de consciència, l'escut de Navarra o l'autonomia universitària.[3] Va votar en contra de l'expropiació de Rumasa per considerar-la inconstitucional, discrepant de la majoria socialista. Quant a la sentència sobre la llei que va despenalitzar parcialment l'avortament, va votar amb la majoria a favor de la inconstitucionalitat del projecte de llei, si no s'introduïen -com posteriorment es va fer- determinades modificacions en el definitiu text legal.[5] Va ser també ponent de la sentència sobre la LOAPA.[10]
Al febrer de 1989, en aconseguir el període màxim de nou anys, va cessar com a magistrada i vicepresidenta del Tribunal Constitucional i va tornar a la Universitat de Salamanca en la qual va exercir com a Catedràtica i Directora del Departament d'Economia Aplicada fins a la seva jubilació en 2001. En reconeixement a la seva trajectòria acadèmica, la Universitat de Salamanca li va concedir en 2004 la Medalla de la Universitat, "màxim guardó que s'atorga una persona o institució".[3]
D'altra banda, va ser Presidenta de la Junta Gestora de l'Institut de Qüestions Internacionals i de la Fundació "Agrupació Independent del Senat", membre del Consell Científic de l'Institut Europeu d'Espanya i del Comitè d'Experts de la Expo 92, així com del Consell per al Debat sobre el Futur de la Unió Europea. Acadèmica electa de nombre de l'Acadèmia de Ciències Morales i Polítiques, va ser la primera dona que va accedir a aquesta Acadèmia.[3]
Distincions
[modifica]- Gran cruz de la Orden de Isabel la Católica
- Gran cruz de la Orden del Mérito Civil
- Orden del Mérito Constitucional
- Medalla de la Universidad de Salamanca
Referències
[modifica]- ↑ Salamanca, Tribuna de. «Fallece Gloria Begué Cantón, exdecana de la Facultad de Derecho de Salamanca» (en castellà). www.tribunasalamanca.com, 27-09-2012. [Consulta: 17 gener 2017].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Macías, José Ignacio Sánchez; López, Fernando Rodríguez; Ortega, Rafael Calvo. Economía, derecho y tributación : estudios en homenaje a la profesora Gloria Begué Cantón. Universidad de Salamanca, 2005. ISBN 8478004807.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Sevilla, Julia. Las mujeres parlamentarias en la legislatura constituyente (2007 edición). Madrid: Cortes Generales. Ministerio de la Presidencia. p. 461.ISBN 9788479432829.
- ↑ 4,0 4,1 «Gabinete de Comunicación». campus.usal.es. [Consulta: 17 gener 2017].
- ↑ 5,0 5,1 5,2 País, Ediciones El «Gloria Begué, elegida vicepresidenta del Tribunal Constitucional con ocho votos» (en castellà). EL PAÍS, 05-03-1986.
- ↑ «Tribunal Constitucional. Perfil biográfico» Arxivat 2012-06-28 a Wayback Machine.. Consultat el 21 d'abril de 2015.
- ↑ «ABC SEVILLA (Sevilla) - 02/03/1986, p. 26 - ABC.es Hemeroteca». hemeroteca.sevilla.abc.es. [Consulta: 17 gener 2017].
- ↑ «Sistema HJ - Resolución: SENTENCIA 22/1981». [Consulta: 30 desembre 2020].
- ↑ «Sistema HJ - Resolución: SENTENCIA 31/1981». [Consulta: 30 desembre 2020].
- ↑ «Sistema HJ - Resolución: SENTENCIA 76/1983». [Consulta: 30 desembre 2020].