Hanzei
| Nom original | (ja) 反正天皇  |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 336 Illa d'Awaji (Japó), incertesa |
| Mort | 410 (73/74 anys) Matsubara (Japó) |
| Sepultura | Tadeiyama Kofun (en)  |
 Emperador del Japó | |
| 406 (Gregorià) – 411 (Gregorià) ← emperador Richū – Ingyō (en) → | |
| Activitat | |
| Ocupació | governant |
| Família | |
| Família | Família Imperial del Japó |
| Pares | Nintoku i Princess Iwa |
| Germans | Prince Suminoe no Nakatsu Prince Ookusaka emperador Richū Ingyō Princess Kusaka no hatabihime no Himemiko |
L'emperador Hanzei (japonès: 反正天皇, Hanzei-tennō) va ser el 18è emperador llegendari del Japó,[1] segons l'ordre tradicional de successió.[2]
No es poden assignar dades fermes sobre la vida o regnat d'aquest emperador, però convencionalment es considera que va regnar des del 406 dC fins al 410 dC.[3][4][5]
Història llegendària
[modifica]Hanzei és considerat pels historiadors com un "emperador llegendari" del segle V.[6] El regnat de l'emperador Kinmei (c. 509 - 571 dC), el 29è emperador,[7][8][9] és el primer al qual la historiografia contemporània és capaç d'assignar-li dates verificables; tanmateix, els noms i dates acceptats convencionalment dels primers emperadors no es van confirmar com a "tradicionals" fins al regnat de l'emperador Kanmu (737–806), el 50è sobirà de la dinastia Yamato.[10]
Hanzei era fill de l'emperador Nintoku i de la princesa Iwano-hime.[11] El seu nom era Mizuhawake (瑞歯別). Era germà de l'emperador Richū; i aquesta successió efectivament va passar per alt els dos fills de Richū. No se n'ha conservat cap altre detall.[2]
El títol contemporani de Hanzei no hauria estat tennō, ja que la majoria dels historiadors creuen que aquest títol no es va introduir fins als regnats de l'emperador Tenmu i l'emperadriu Jitō. Se suposa que en aquella època se l'hauria anomenat Sumeramikoto o Amenoshita Shiroshimesu Ōkimi (治天下大王), que significa "el gran rei que ho governa tot sota el cel". Alternativament, Hanzei podria haver estat anomenat també ヤマト大王/大君 ("Gran Rei de Yamato").
El Nihon Shoki registra que el país va gaudir de pau durant el regnat d'aquest emperador.[12]
Al Kojiki, l'emperador Hanzei hi apareix descrit com a un home de més de nou peus d'alçada i amb dents enormes totes de la mateixa mida. Es diu que va governar des del palau de Shibagaki de Tajihi, Kawachi (actual Matsubara, Osaka); on també hi va morir en pau.[12]
El lloc d'enterrament de Hanzei es desconeix.[1] Tanmateix se l'ha venerat tradicionalment en un santuari xintoista commemoratiu (misasagi) a Sakai, Osaka.
L'Agència de la Casa Imperial designa el Tadeiyama kofun (田出井山古墳), a Sakai, com el mausoleu oficial de Hanzei. S'anomena formalment Mozu no mimihara no kita no misasagi (百舌鳥耳原北陵).[13]
Consorts i descendència
[modifica]1- Dama Imperial: (皇夫人): Tsuno-hime (津野媛), filla d'Ooyake no omi Kogoto (大宅臣木事)
- Princesa Kai-hime (香火姫皇女)
- Princesa Tubura-hime (円皇女)
2- Consort (Hi) : Oto-hime (弟媛), filla d'Ooyake no omi Kogoto (大宅臣木事)
- Princesa Takara-hime (財皇女)
- Príncep Takabe (高部皇子)
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 «反正天皇 (18)» (en japonès). Agència de la casa Imperoal. [Consulta: 7 desembre 2022].
- ↑ 2,0 2,1 Ponsonby-Fane, 1959, p. 38.
- ↑ Titsingh, 1834, p. 25.
- ↑ Brown, 1979, p. 257.
- ↑ Varley, 1980, p. 112.
- ↑ «Kofun Culture» (en anglès). Japanese Archaeology. [Consulta: 7 desembre 2022].
- ↑ Titsingh, 1834, p. 34-36.
- ↑ Brown, 1979, p. 261–262.
- ↑ Varley, 1980, p. 123–124.
- ↑ Aston, 1896, p. 109.
- ↑ «Genealogia» (en japonès). reichsarchiv.jp. [Consulta: 7 desembre 2022].
- ↑ 12,0 12,1 Aston, 1896, p. 310–311 (vol. 1).
- ↑ Ponsonby-Fane, 1959, p. 419.
Vegeu també
[modifica]Bibliografia
[modifica]- Aston, William George. Nihongi: Chronicles of Japan from the Earliest Times to A.D. 697 (en anglès). Londres: Kegan Paul, Trench, Trubner, 1896. OCLC 448337491.
- Brown, Delmer. Gukanshō; "The Future and the Past: a translation and study of the 'Gukanshō,' an interpretive history of Japan written in 1219 (en anglès). Berrkeley: University of California Press, 1979.
- Ponsonby-Fane, Richard Arthur Brabazon. The Imperial House of Japan (en anglès). Kyoto: Ponsonby Memorial Society, 1959. OCLC 194887.
- Titsingh, Isaac. Nihon Ōdai Ichiran: ou Annales des empereurs du Japon) (en francès). París: Royal Asiatic Society, 1834. OCLC 5850691.
- Varley, H. Paul. A Chronicle of Gods and Sovereigns: Jinnō Shōtōki of Kitabatake Chikafusa (en anglès). Nova York: Columbia University Press, 1980. ISBN 0-231-04940-4.