Heinrich Scholz

Heinrich Scholz

Biografia
Naixement	17 desembre 1884 Berlín (Alemanya)
Mort	30 desembre 1956 (72 anys) Münster (Alemanya)
Sepultura	Parkfriedhof Eichhof, Feld 21 54° 20′ 10″ N, 10° 05′ 59″ E
Religió	Església evangèlica
Formació	Universitat d'Erlangen-Nuremberg (1912–1913) Universitat Frederic Guillem de Berlín (–1911) Universitat Humboldt de Berlín
Tesi acadèmica: Christentum und Wissenschaft in Schleiermachers Glaubenslehre  (1909) Dissertació presentada a: Universitat de Münster. Director de tesi: Adolf von Harnack, Alois Riehl Schleiermacher und Goethe: ein Beitrag zur Geschichte des deutschen Geistes  (1913) Dissertació presentada a: Universitat d'Erlangen-Nuremberg.
Activitat
Lloc de treball	Münster
Ocupació	matemàtic, teòleg, filòsof, historiador de les matemàtiques, professor d'universitat
Ocupador	Universitat de Münster (1928–1952) Universitat Christian Albrecht de Kiel (1921–1928) Universitat de Breslau (1917–1921)
Professors	Richard Falckenberg i Alois Riehl
Influències	Alfred North Whitehead
Obra
Estudiant doctoral	Friedrich Bachmann, Gisbert Hasenjaeger, Karl Schröter, Hans Hermes, Hermann Schweitzer (en) , Anna (Schwester Maria Nicetia) Holling (en) , Eugen Roth (en) , Walter Kinder (en) , Eduard Arens (en) i Shih-hua Hu
Localització dels arxius	Arxius de l'Escola Politècnica Federal de Zuric [ CH-001807-7:Hs 998] Universitat de Münster
Família
Cònjuge	Elisabeth von Orth († 1924) Erna Koch (1930-)
Pares	Hermann Scholz i Martha Jäschke

Heinrich Scholz (Berlín, 17 de desembre de 1884 - Münster, 30 de desembre de 1956) va ser un filòsof, teòleg i lògic alemany.

Vida i Obra

Scholz va estudiar filosofia i teologia a la universitat de Berlín amb els professors de filosofia Friedrich Paulsen i Alois Riehl i de teologia Adolf von Harnack. Es va graduar la tardor de 1907 i llicenciar l'estiu de 1909 per la Facultat de Teologia. doctorat El 1910 va obtenir l'habilitació docent per a l'assignatura Filosofia de la religió i teologia sistemàtica. El 1913 va obtenir el doctorat per la universitat d'Erlangen amb una tesi sobre Schleiermacher, Goethe i la història de l'esperit alemany.

El 1917 fou nomenat professor de filosofia de la religió i de teologia sistemàtica a la universitat de Breslau. El 1919 va acceptar una plaça de professor titular de filosofia a la universitat de Kiel.

El 1921 va publicar el seu tractat Religionsphilosophie (Filosofia de la religió i, d'altra banda, es va interessar pels Principia Mathematica de Bertrand Russell i Alfred North Whitehead, que van influir decisivament en la seva obra posterior. La seva amistat amb Otto Toeplitz, professor de matemàtiques a Kiel, i la seva influència, li van facilitar el trànsit cap a la lògica matemàtica.

El 1928 va ser nomenat per a una càtedra de filosofia a la universitat de Münster en la qual va romandre fins a la seva jubilació el 1952. El curs 1954-55, ja gran i greument malalt, no va poder donar les conferències que havia anunciat sobre Kant.

Scholz va ser el primer professor en impartir classes sistemàtiques sobre lògica matemàtica en una universitat alemanya. Va aconseguir reunir un cercle de joves al seu voltant (incloent Friedrich Bachmann, Hans Hermes i Karl Schröter) anomenat el Grup Munster, per defensar una ontologia formal que salvés el càlcul lògic dins del neopositivisme imperant en l'època.

Durant el període nazi, el seu humanisme va fer que, no solament estigués allunyat de la política, sinó que a més dediqués esforços personals en la defense de col·legues perseguits pel règim com Jan Lukasiewicz o Jan Salamucha.

És un mèrit especial de Heinrich Scholz haver reconegut clarament la importància científica del lògic i matemàtic Gottlob Frege, que havia sigut insuficientment reconegut per molts dels seus contemporanis. Durant els anys 30's la Universitat de Munster va crear el Institut de Lògica Matemàtica i Investigacions Fonamentals, sota la direcció de Heinrich Scholz.

Bibliografia

• McGrath, Alister E. The Order of Things (en anglès). Blackwell Publishing, 2006. ISBN 978-1-4051-2556-7. 
• Molendijk, Arie L. Aus dem Dunklen ins Helle: Wissenschaft und Theologie im Denken von Heinrich Scholz (en alemany). Editions Rodopi, 1991. ISBN 90-5183-247.8. 
• Peckhaus, Volker «Logic and Metaphysics: Heinrich Scholz and the Scientific World View» (en anglès). Philosophia Mathematica, Vol. 16, Num. 1, 2008, pàg. 78-90. DOI: 10.1093/philmat/nkm002. ISSN: 0031-8019.
• Sacristán, Manuel «Lógica formal y Filosofía en la obra de Heinrich Scholz» (en castellà). Convivium, Num. 3, 1957, pàg. 109-140. ISSN: 0010-8235.
• Schmidt Am Busch, Hans-Christoph; Wehmeier, Kai F. «On the relations between Heinrich Scholz and Jan Łukasiewicz» (en anglès). History and Philosophy of Logic, Vol. 28, Num. 1, 2007, pàg. 67-81. DOI: 10.1080/01445340600841994. ISSN: 0144-5340.
• Segal, Sanford L. Mathematicians under the Nazis (en anglès). Princeton University Press, 2003. ISBN 0-691-00451-X. 
• Stock, Eberhard. Die Konzeption einer Metaphysik im Denken von Heinrich Scholz (en alemany). Walter de Gruyter, 1987. ISBN 3-11-011176-4. 

Enllaços externs

• O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Heinrich Scholz» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. (anglès)
• Peckhaus, Volker. «Heinrich Scholz». The Stanford Encyclopedia of Philosophy, 2018. [Consulta: 30 maig 2020]. (anglès)
• «Nachlass Heinrich Scholz». WWU Münster, 2020. [Consulta: 30 maig 2020]. (anglès)
• Köhler, Eckehart. «Scholz, Heinrich (1884–1956)». Encyclopedia of Philosophy, 2020. [Consulta: 30 maig 2020]. (anglès)