Isidre el Llaurador
Sant Isidre (quadre de l'Escola de Cusco del s. XVIII; Lima, Perú) | |
Nom original | (ruq-latn) Isidro Labrador |
---|---|
Biografia | |
Naixement | Isidro de Merlo y Quintana c. 1079 Madrid |
Mort | 15 maig 1130 (50/51 anys) Madrid |
Sepultura | Col·legiata de Sant Isidre (Madrid) (entre 1212 i 1769, a S. Andrés) |
Activitat | |
Ocupació | agricultor |
llaurador i confessor | |
Celebració | Església Catòlica Romana |
Pelegrinatge | Madrid: San Isidro (sepulcre), San Andrés (antic sepulcre), Museo de S. Isidro (casa i pou); ermita de San Isidro |
Festivitat | 15 de maig |
Iconografia | amb eines de pagès; pregant, amb uns àngels llaurant amb bous al darrere o al costat |
Patró de | Madrid, Estepona, La Orotava; pagesos espanyols (a Catalunya, patró dels pagesos[1] des del s. XVII). També d’alguns pobles de Catalunya amb forta presència d’activitat agrícola (ex. Montoliu de Lleida). |
Família | |
Cònjuge | Maria Toríbia |
Fills | San Illán |
Cronologia | |
12 març 1622 | Canonization of Isidore the Laborer, Ignatius of Loyola, Francis Xavier, Teresa of Jesus and Philippe Neri (en) |
Isidre el Llaurador o de Madrid (Madrid, 1080-1130) va ser un camperol de Madrid, canonitzat al segle xvii i venerat com a sant per l'Església Catòlica. Des de 1622 és el patró de la pagesia[1] espanyola i de la ciutat de Madrid. A Catalunya, i en menor mesura al País Valencià, va substituir els patrons tradicionals: sant Galderic i els sants Abdó i Senén.[2] Se'n commemora la festa el 15 de maig, aniversari de la mort.
Vida i llegendes
[modifica]El seu nom era Isidro de Merlo y Quintana. De molt jove, va treballar la terra, al servei del noble Iván de Vargas. En conquerir els almoràvids Madrid, va marxar a Torrelaguna, on va casar-se amb Maria Toribia, després canonitzada com a santa Maria de la Cabeza. Va dedicar la seva vida al treball i l'oració.
Entre els miracles que hom li atribueix, hi ha el del pou (on, gràcies a la seva oració, les aigües d'un pou pujaren fins que en pogué sortir un nen, son fill, que hi havia caigut; el nen és conegut com a 'San Illán, i el pou es conserva a l'anomenada Casa de San Isidro, a Madrid), i el miracle dels àngels (els àngels llauraven el camp amb els bous mentre Isidre pregava; Iván de Vargas, diu la llegenda, volia recriminar-li que es detingués contínuament a les esglésies que trobava pel camí i que hi pregués, però va poder veure que els àngels feien la feina mentre el sant feia oració).
-
Relleu a la Iglesia de San Pedro de Vitoria
-
Sant Isidre i Santa Maria de la Cabeza (s. XVII) a la façana de la Col·legiata de St. Isidre (Madrid)
-
Talla barroca a St. Peter bei Laien (Alemanya)
-
El miracle del pou per Alonso Cano (1648)
Culte religiós
[modifica]Isidre va ser beatificat el 2 de maig de 1619 per Pau V i canonitzat poc després el 12 de març de 1622 per Gregori XV. Les seves restes van ser traslladades a l'església de San Andrés i, d'aquí, al Col·legi Imperial dels Jesuites, actualment Col·legiata de Sant Isidre.
Sant Isidre es festeja i celebra el 15 de maig, especialment a Espanya, Sardenya i els països sud-americans. Moltes parròquies catalanes tenen Goigs dedicats a sant Isidre.[3]
-
Arca d'argent de St. Isidre, a l'altar de la Col·legiata de S. Isidre (Madrid)
-
Col·legiata de St. Isidre (Madrid)
-
Interior de la Col·legiata, amb l'altar i la tomba del sant
-
Ermita de St. Isidre (Madrid), de 1725
-
Museo de los Orígenes (Madrid), antiga casa de St. Isidre
-
Pou de Sant Isidre, a la casa del sant
-
Capella de Sant Isidre a l'església de San Andrés (Madrid), primera tomba del sant
-
Antiga arca del sant (s. XIII, amb decoració gòtica), primitiu sepulcre del sant, a una capella de la Catedral de la Almudena (Madrid)
Vegeu també
[modifica]- Corrida de beneficencia
- Fira de Sant Isidre de Madrid
- Fong de Sant Isidre (Psilocybe cubensis).
- Maria Toríbia
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 «Sant Isidre i la pagesia catalana. Calendari l'Ermità», 15-05-2023.
- ↑ «Sant Galderic, patró dels pagesos de Catalunya. Calendari l'Ermità», 16-10-2022.
- ↑ «Goigs a sant Isidre de parròquies catalanes». [Consulta: 2022].