Vés al contingut

Jaume Francesc Folc de Cardona i de Gandia

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaJaume Francesc Folc de Cardona i de Gandia
Biografia
Naixement1405 Modifica el valor a Wikidata
Urgell (Corona d'Aragó) Modifica el valor a Wikidata
Mort1r desembre 1466 Modifica el valor a Wikidata (60/61 anys)
Cervera (Corona d'Aragó) Modifica el valor a Wikidata
Cardenal
18 desembre 1461 (Gregorià) – 1r desembre 1466
Bisbe d'Urgell
23 setembre 1461 – 1r desembre 1466
← Arnau Roger de Pallars – Roderic de Borja i Escrivà →
Diòcesi: bisbat d'Urgell
14è Copríncep episcopal d'Andorra
23 setembre 1461 – 1r desembre 1466
← Arnau Roger de Pallars – Roderic de Borja i Escrivà →
Juntament amb: Gastó IV de Foix
Bisbe de Girona
15 octubre 1459 – 23 setembre 1461
← Cosme de Montserrat – Joan Margarit i Pau →
Bisbe de Vic
28 maig 1445 – 15 octubre 1459
← Jordi d'Ornós – Cosme de Montserrat →
Diòcesi: bisbat de Vic
22è President de la Generalitat de Catalunya
1443 – 1446
← Antoni d'Avinyó i de Moles – Pero Ximénez de Urrea i de Bardaixí →
Diputat eclesiàstic de la Diputació del General de Catalunya
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciósacerdot catòlic, polític Modifica el valor a Wikidata
Família
FamíliaCardona Modifica el valor a Wikidata
ParesJoan Ramon Folc I de Cardona Modifica el valor a Wikidata  i Joana de Ribagorça Modifica el valor a Wikidata
GermansJoan Ramon Folc II de Cardona Modifica el valor a Wikidata

Jaume Francesc Folc de Cardona i de Gandia (Urgell, 1405 — Cervera, 1 de desembre de 1466) fou un religiós del llinatge dels Cardona que fou President de la Diputació del General (1443 - 1446), bisbe de Vic (1445 - 1459), de Girona (1459 - 1462), d'Urgell (1462 - 1466), i cardenal (després de 1466).[1][2]

Era fill del comte Joan Ramon Folc I de Cardona i germà de Joan Ramon Folc II de Cardona. L'11 de novembre de 1443 fou escollit President de la Diputació del General. Participà en la canonització de Sant Vicent Ferrer. Fou també referendari apostòlic del papa, administrador perpetu de l'abadia de Santa Maria de Solsona, canonge i ardiaca de Barcelona. Fou creat bisbe d'Urgell el 17 de febrer de 1462 morint en aquest càrrec a la Seu d'Urgell en 1466. Segons Roig i Jalpí fou enterrat a Tarragona.[3]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Pere Català i Roca. Els castells catalans, Volum 4, R.Dalmau, 1993. ISBN 8423202895
  2. ↑ Ramon Corts i Blay, Joan Galtés i Pujol i Albert Manent i Segimon. Ed.Generalitat de Catalunya. Diccionari d'història eclesiàstica de Catalunya, Vol.1, 1998, pàg.432. ISBN 8439346131, 9788439346135. 
  3. ↑ Roig y Jalpi, Juan G. Iacinto Andrev. Resumen historial de las grandezas, y antiguedades de la ciudad de Gerona, y cosas memorables suyas eclesiasticas, y seculares, assi de nuestros tiempos, como de los passados (en castellà). Barcelona: Iacinto Andrev, 1678, p. 296 [Consulta: 12 desembre 2014]. 

Bibliografia

[modifica]
  • Història de la Generalitat de Catalunya i els seus Presidents Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2003. ISBN 84-412-0884-0


Precedit per:
Antoni d'Avinyó i de Moles 		President de la
Generalitat de Catalunya
1443 – 1446 		Succeït per:
Pero Ximénez de Urrea
Precedit per:
Jordi d'Ornós 		Bisbe de Vic
1445 – 1459 		Succeït per:
Cosme de Montserrat
Precedit per:
Arnau Roger de Pallars 		Bisbe
Bisbe d'Urgell
Llista de bisbes d'Urgell
1461 – 1466 		Succeït per:
Roderic de Borja i Escrivà
Precedit per:
Arnau Roger de Pallars 		Bisbe
14è Copríncep d'Andorra
Llista de coprínceps
1461 – 1466 		Succeït per:
Roderic de Borja i Escrivà
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Jaume_Francesc_Folc_de_Cardona_i_de_Gandia&oldid=31789565»