Vés al contingut

Joëlle Aubron

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaJoëlle Aubron
Biografia
Naixement(fr) Joëlle Jeanne-Marie Guillemette Aubron Modifica el valor a Wikidata
26 juny 1959 Modifica el valor a Wikidata
Neuilly-sur-Seine (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort1r març 2006 Modifica el valor a Wikidata (46 anys)
15è districte de París (França) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortcàncer de cervell Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióterrorista, militant Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Família
CònjugeRégis Schleicher (1983–) Modifica el valor a Wikidata


Joëlle Aubron (Neuilly-sur-Seine, 28 de juny de 1959 - 15è districte de París, 1 de març de 2006)[1] va ser una activista política i militant de l'organització armada Acció Directa, responsable de l'assassinat del general René Audran i de l'executiu en cap de Renault, Georges Besse.[2]

Biografia

[modifica]

Després d'acabar el batxillerat, va combinar feines temporals amb la participació en el moviment okupa a París, on va entrar en contacte amb militants d'extrema esquerra.

Va ser detinguda el 9 d'abril de 1982 junt amb Mohamed Hamami, i va ser condemnada a quatre anys de presó per ocultació i tinença d'armes.[3] El 1982 es va casar amb Régis Schleicher, membre també d'Acció Directa, de qui més endavant es va divorciar. Després d'haver-se beneficiat d'una reducció de condemna arran del seu matrimoni, va ser alliberada el 24 de febrer de 1984. Es va encarregar de la direcció d'una llibreria anarquista i el 1985 va passar a la clandestinitat quan Acció Directa es va aliar amb la Fracció de l'Exèrcit Roig. Joëlle Aubron és considerada responsable directa amb Nathalie Ménigon dels assassinats de René Audran i Georges Besse, sense poder especificar els rols respectius.[4]

Detinguda amb els companys de militància Jean-Marc Rouillan, Nathalie Ménigon i Georges Cipriani el 21 de febrer de 1987 en una granja a Vitry-aux-Loges, va ser condemnada el 1989 i el 1994 a cadena perpètua, amb un période de sûreté de divuit anys. Va ser confinada a la presó de Fleury-Mérogis i l'octubre de 1999 va ser traslladada amb Nathalie Ménigon a la presó de Bapaume.

Després de ser operada d'un tumor cerebral, va ser posada en llibertat el 16 de juny de 2004 i la seva condemna restà suspesa en virtut de la llei relativa als drets dels malalts. El 2005 va aparèixer al documental Ni vieux, ni traiteurs, de Pierre Carles i Georges Minangoy. L'any següent, va morir a l'edat de 46 anys.[5][6]

Referències

[modifica]
  1. «matchID - Moteur de recherche des décès». [Consulta: 1r juliol 2021].
  2. «Entrevista con Joëlle Aubron de Action Directe» (en castellà). Kaos en la Red. [Consulta: 1r juliol 2021].
  3. Roland Jacquard. Les Dossiers secrets du terrorisme. Tueurs sans frontières. Éditions Albin Michel, 1985, p. 224. 
  4. Fanny Bugnon. Les "amazones de la terreur". Sur la violence politique des femmes, de la Fraction armée rouge à Action directe (en francès). Payot, 2015, p. 234. ISBN 978-2-228-91314-0 [Consulta: 1r juliol 2021].  Arxivat 2015-03-02 a Wayback Machine.
  5. Isabelle Sommier. La violence révolutionnaire. Les Presses de Sciences Po, 2008, p. 9. 
  6. Marti, Octavi «Joëlle Aubron, miembro de Action Directe» (en castellà). El País [Madrid], 05-03-2006. ISSN: 1134-6582.