Vés al contingut

Kaloian I Assèn de Bulgària

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaKaloian I Assèn de Bulgària

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(bg) Калоян Асен Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1168 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Mort8 octubre 1207 Modifica el valor a Wikidata (38/39 anys)
Tessalònica (Regne de Tessalònica) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaEsglésia dels Quaranta Sants Màrtirs (Tàrnovo) Modifica el valor a Wikidata
14è Tsar de Bulgària
1196 – 1207
← Ivan I Asen de BulgàriaBoril → Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciósobirà Modifica el valor a Wikidata
Família
FamíliaDinastia Assèn Modifica el valor a Wikidata
CònjugeAnna (Anisia) Modifica el valor a Wikidata
FillsMaria (?), Maria de Bulgària Modifica el valor a Wikidata
Pareunknown (?) Modifica el valor a Wikidata
GermansPere IV Assèn de Bulgària
Ivan I Asen de Bulgària Modifica el valor a Wikidata
Signatura Modifica el valor a Wikidata

Kaloian I Assèn de Bulgària fou un emperador del Segon Imperi Búlgar que regnà entre 1196 i 1207. Fou precedit en el tron per Ivan I Assèn de Bulgària, i fou succeït per Boril de Bulgària.

Bulgària durant el tsarat de Kaloian Assèn

Tot i l'enemistat comú contra els romans d'Orient, l'emperador Balduí es va enfrontar al tsar búlgar Kaloian I Assèn a l'exigir-li l'entrega de territoris recentment ocupats. A més a més, els terratinents grecs de Tràcia oferiren al tsar la corona imperial a canvi d'expulsar els llatins de la capital, i quan la població local va expulsar a la guarnició d'Adrianòpolis, Balduí s'apressà a intentar recuperar-la.[1] La batalla tingué lloc el 14 d'abril de 1205 i fou una completa victòria búlgara, que va destruir quasi per complet a l'exèrcit llatí i va capturar a l'emperador Baldui, que va caure presoner de Kaloian.[1] Kaloian va saquejar Tràcia i Macedònia després de la seva victòria sobre els llatins i va atacar el Regne de Tessalònica prenent Serres,[2] Veria i Moglena, i Enric I de Flandes, regent de l'Imperi Llatí va llançar una contra-invasió contra Bulgària al juny però no va poder capturar ni Adrianòpolis ni Didymoteicho. Kaloian va tornar a Tarnovo després que esclatés una revolta contra ell i va tornar a envair Tràcia el gener de 1206 capturant Rousion[3] i destruint la majoria de les fortaleses al llarg de la Via Egnàcia, fins a Athira. La massacre i la captura dels seus compatriotes van indignar els grecs a Tràcia i Macedònia que es van adonar que Kaloian els era més hostil que els llatins i els ciutadans d'Adrianòpolis i Didymoteicho es van dirigir a Enric oferint la seva submissió, que fou acceptada i Teodor Branas va prendre possessió de les dues ciutats. Kaloian va atacar Didymoteicho al juny, però els croats el van obligar a aixecar el setge però poc després que Enric fos coronat emperador el 20 d'agost, Kaloian va destruir Didymoteicho i va posar setge a Adrianòpolis, però Enric el va obligar a retirar les seves tropes de Tràcia i va irrompre a Bulgària on va alliberar 20.000 presoners. Mentrestant, Bonifaci I de Montferrat havia recuperat Serres per Tessalònica. Kaloian aliar-se amb Teodor I Làscaris, emperador de Nicea que havia iniciat una guerra contra l'emperador de Trebisonda David Comnè, aliat dels llatins i va envair Tràcia, obligant a Enric a retirar les seves tropes d'Àsia Menor.[4] Kaloian va assetjar Adrianòpolis l'abril de 1207, utilitzant trabuquets, però els defensors van resistir i un mes més tard, els cumans van abandonar el setge perquè volien tornar a les estepes pòntiques obligant a Kaloian a aixecar el setge. Enric va concloure una treva amb Laskaris el juliol de 1207 i Bonifaci de Tessalònica va reconèixer la seva sobirania a Kypsela a Tràcia i en el seu camí de tornada a Tessalònica va ser emboscat i mort pels búlgars a Mosinòpolis el 4 de setembre[5] i Kaloian es va dirigir a Tessalònica posant setge a la ciutat i morint durant el setge.[6]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 McNab, Chris. Famous Battles of the Medieval Period (en anglès). Cavendish Square Publishing, 2017, p. 44. ISBN 9781502632487. 
  2. Madgearu, 2016, p. 157.
  3. Madgearu, 2016, p. 160.
  4. Treadold, 1997, p. 715.
  5. Madgearu, 2016, p. 166.
  6. Madgearu, 2016, p. 170.

Bibliografia

[modifica]
  • Madgearu, Alexandru. The Asanids: The Political and Military History of the Second Bulgarian Empire, 1185–1280 (en anglès). BRILL, 2016. ISBN 978-9-004-32501-2. 
  • Treadgold, Warren T. A History of the Byzantine State and Society (en anglès). Stanford, Califòrnia: Stanford University Press, 1997. ISBN 0804726302. 
  • John V.A. Fine, Jr., The Late Medieval Balkans, Ann Arbor, 1987.
  • (font primària) Niketas Choniates, Nicetae Choniatae Historia, Bonn, 1835.
  • (font primària) Magoulias, Harry J. (transl.). O City of Byzantium, Annals of Niketas Choniates, 1984, ISBN 0-8143-1764-2
  • (font primària) Ansbert, Historia de expeditione Friderici imperatoris, Monumenta Germaniae Historica, Scriptores, n.s. 5, 15-70.
  • Mauro Orbini, Il Regno di Slavi, Pesaro, 1601.

Vegeu també

[modifica]