Khàlid ibn al-Walid
Nom original | (ar) خالد بن الوليد |
---|---|
Biografia | |
Naixement | 592 (Gregorià) la Meca (Aràbia Saudita) |
Mort | 19 agost 642 (49/50 anys) Medina (Aràbia Saudita) |
Sepultura | mesquita de Khàlid ibn al-Walid |
Activitat | |
Ocupació | guerrer, poeta |
Carrera militar | |
Lleialtat | Primer califat |
Branca militar | Exèrcit del primer califat |
Rang militar | comandant en cap (632–638) |
Família | |
Cònjuge | Asma bint Anas ibn Mudrik |
Fills | al-Muhàjir ibn Khàlid ibn al-Walid, Suleiman bin Khalid bin Al-Walid, Abd-ar-Rahman ibn Khàlid |
Pares | al-Walid ibn al-Mughira i Lubaba as-Sughra |
Germans | Nàjiya bint al-Walid al-Walid ibn al-Walid ibn al-Mughira Bin Al Wold Fatima Bint Al-Waleed |
Parents | Umm-Sàlama Hind bint Abi-Umayya, cosina germana |
Khàlid ibn al-Walid ibn al-Mughira al-Makhzumí al-Quraixí (àrab: خالد بن الوليد بن المغيرة المخزومي القرشي, Ḫālid b. al-Walīd b. al-Muḡīra al-Maẖzūmī al-Quraxī), també conegut senzillament com a Khàlid ibn al-Walid (mort el 642) fou un general àrab del primer període de les conquestes islàmiques. S'hauria convertit a l'islam el 627 o 629, després de combatre Mahoma a Úhud, i va participar en la campanya de Muta[1] i a la conquesta de la Meca (ambdues el 629/630).[2] El 630 va conquerir Dúmat al-Jandal (al-Jawf) i va fer presoner al senyor local Al-Ukàydir.[3] El 631 va dirigir una delegació als Banu-l-Hàrith del Iemen per convertir-los a la nova religió. Quan va esclatar la ridda (632), el primer califa Abu-Bakr as-Siddiq el va enviar contra els rebels; després va dirigir els musulmans en la lluita contra Musàylima a la Yamama. El 633 va ser enviat amb un exèrcit de 18.000 voluntaris[4] per a conquerir l'Iraq i Abu-Bakr as-Siddiq el va cridar per comandar les tropes que estaven duent a terme la conquesta musulmana de Síria.[5] El 634, el nou califa, Úmar ibn al-Khattab, el va destituir del seu comandament,[6] però va seguir lluitant a Síria sota les ordes d'Abu-Ubayda ibn al-Jarrah,[7] que feia campanyes frontereres contra els romans d'Orient, completant la Conquesta musulmana de Síria. Va romandre actiu en aquest front fins a la seva mort a Homs. El seu fill Abd-ar-Rahman ibn Khàlid fou governador d'Homs i la Jazira[8] per compte del califa Muàwiya I, que finalment el va fer matar. Un net de Khàlid (fill d'Abd-ar-Rahman) anomenat Khàlid ibn Abd-ar-Rahman ibn Khàlid, apareix esmentat com a general el 668/669.
Referències
[modifica]- ↑ Kaegi (2003):p.231
- ↑ Bukay, David. From Muhammad to Bin Laden (en anglès). Transaction Publishers, 2011, p. 96. ISBN 1412809134.
- ↑ «Ukaydir b. ʿAbd al-Malik». A: Enciclopèdia de l'Islam (en anglès). vol.X. 2a ed.. P. Bearman, Th. Bianquis, C.E. Bosworth, E. van Donzel, W.P. Heinrichs, p. 845-846. ISBN 9789004161214.
- ↑ ibn Jarir at-Tabarí, Muhàmmad. The History of al-Tabari (en anglès). SUNY Press, 1986, p. Vol. 2, p. 554. ISBN 0-87395-921-3.
- ↑ ibn Jarir at-Tabarí, 1993, p. 121.
- ↑ ibn Jarir at-Tabarí, 1993, p. xviii.
- ↑ Tucker, Spencer C. Battles that Changed History (en anglès). ABC-CLIO, 2010, p. 93. ISBN 1598844296.
- ↑ Riḍā, Muḥammad. Othman ibn Affan, the third Caliph (en anglès). Dar al-Kotob al-Ilmiyah, 1999, p. 135. ISBN 2745125044.
Bibliografia
[modifica]- ibn Jarir at-Tabarí, Muhàmmad. The Chanllenge to the Empires (en anglès). SUNY Press, 1993. ISBN 0791496848.
- Kaegi, Walter E. Heraclius, Emperor of Byzantium (en anglès). Cambridge University Press, 2003. ISBN 0521814596.
- Sebeos, Histoire d'Heraclius, traducció al francès de F. Macler, París 1904.