King Arthur (pel·lícula de 2004)
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
Fitxa | |
---|---|
Direcció | Antoine Fuqua |
Protagonistes | |
Producció | Jerry Bruckheimer |
Guió | David Franzoni |
Música | Hans Zimmer |
Fotografia | Slawomir Idziak |
Muntatge | Conrad Buff |
Vestuari | Penny Rose |
Productora | Jerry Bruckheimer Films |
Distribuïdor | Touchtone Pictures |
Dades i xifres | |
País d'origen | Estats Units Regne Unit Irlanda |
Estrena | 2004 |
Durada | 126 min |
Idioma original | Anglès |
Rodatge | Estudis Pinewood |
Color | en color |
Pressupost | 90.000.000 $ |
Recaptació | 203.877.963 $ |
Descripció | |
Basat en | llegenda artúrica |
Gènere | Drama Aventures |
Tema | rei Artús |
Lloc de la narració | Regne Unit |
Representa l'entitat | rei Artús |
King Arthur (El Rei Artús en català) és una pel·lícula estatunidenca del 2004.[1][2]
Argument
[modifica]La pel·lícula narra una història de ficció basada en dades arqueològiques que la llegenda del rei Artús s'havia originat en una persona real, un comandant romà de nom Arcturus. A la pel·lícula, que barreja l'evidència històrica amb elements de les llegendes artúriques, Artús i els seus cavallers (provinents de les tribus conquerides per l'Imperi Romà) s'enfronten als saxons, que envaïren Gran Bretanya, car l'Imperi Romà, en decadència, està retirant les seves legions de l'illa, deixant els habitants abandonats.
La pel·lícula se centra en les disputes polítiques, la caiguda de l'Imperi Romà, l'avanç dels bàrbars saxons, que pretenien travessar el mur d'Adrià, els conflictes religiosos entre cristians i pagans i l'intent desesperat d'Artús per mantenir una Anglaterra unida.
Referències
[modifica]- ↑ «El rey Arturo». El Punt Avui [Consulta: 12 setembre 2020].
- ↑ Solanich, Irene «Les mil i una cares del rei Artús». El cinèfil, 10-03-2019 [Consulta: 12 setembre 2020].