La sort de ser dona
| La fortuna di essere donna | |
|---|---|
_Loren_e_Mastroianni.png)  | |
| Fitxa | |
| Direcció | Alessandro Blasetti |
| Protagonistes | |
| Dissenyador de producció | Dario Cecchi |
| Guió | Alessandro Blasetti Suso Cecchi D'Amico |
| Música | Alessandro Cicognini |
| Fotografia | Otello Martelli |
| Muntatge | Mario Serandrei |
| Distribuïdor | Lux Films |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | Itàlia |
| Estrena | 1956 |
| Durada | 100 minuts |
| Idioma original | Italià |
| Versió en català |  Sí |
| Rodatge | Roma |
| Color | en blanc i negre |
| Format | 2.35:1 |
| Descripció | |
| Gènere | Comèdia dramàtica |
| Lloc de la narració | Roma |
      
| |
La sort de ser dona (títol original en italià: La fortuna di essere donna) és una pel·lícula italiana dirigida per Alessandro Blasetti estrenada el 1956. Ha estat doblada al català.[1]
Antonietta, una jove empleada, és fotografiada per casualitat i la seva foto apareix sorprenentment a la portada d'una revista. El seu promès vol denunciar la revista per això, però la curiositat porta a Antonietta a buscar el fotògraf, i entre ambdós neix una relació amorosa. Tanmateix, en la noia creix el desig de convertir-se en actriu, per la qual cosa busca tenaçment un contacte amb algú que pugui llançar-la a la fama. En el seu camí, Antonietta és utilitzada i manipulada pels qui li prometen l'èxit i la fama, i va deixant de banda el fotògraf que l'estimava sincerament.
Repartiment
[modifica]- Sophia Loren: Antonietta Fallari
- Charles Boyer: Conte Gregorio Sennetti
- Marcello Mastroianni: Corrado Betti
- Elisa Cegani: Elena Sennetti
- Nino Besozzi: Paolo Magnano
- Titina De Filippo: La mare d'Antonietta
- Giustino Durano: Federico Frotta
- Memmo Carotenuto: Gustavo Ippoliti
- Mario Scaccia:
- Margherita Bagni
- Anna Carena
- Mauro Sacripanti
- Piero Carnabuci
- Nino Dal Fabbro
- Salvo Libassi
Referències
[modifica]- ↑ esadir.cat. La sort de ser dona. esadir.cat.
- ↑ «La fortuna di essere donna». The New York Times.
