Lise Meitner

Lise Meitner

Fent classe a la Catholic University, Washington, D.C., 1946
Biografia
Naixement	(de) Elise Meitner 7 novembre 1878 Viena (Àustria)
Mort	27 octubre 1968 (89 anys) Cambridge (Anglaterra)
Sepultura	St James Churchyard
Catedràtica Universitat Humboldt de Berlín
1926 – 1938
Dades personals
Religió	Judaisme i Església protestant de la Confessió d'Augsburg a Àustria
Formació	Universitat de Viena - física (1901–1906) Akademisches Gymnasium (–1901)
Director de tesi	Franz-Serafin Exner i Ludwig Boltzmann
Activitat
Camp de treball	Física
Lloc de treball	Estocolm Cambridge
Ocupació	física nuclear, química, professora d'universitat, física
Ocupador	Reial Institut de Tecnologia (–1953) Universitat Humboldt de Berlín Universitat de Viena Universitat Frederic Guillem de Berlín Reial Institut de Tecnologia Universitat Catòlica d'Amèrica
Membre de	Royal Society (1955–) Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències Acadèmia Alemanya de Ciències Leopoldina Reial Acadèmia Sueca de Ciències Acadèmia de Ciències de l'RDA Acadèmia Austríaca de Ciències
Alumnes	Nikolaus Riehl
Obra
Obres destacables descobriment descobriment de la fissió nuclear
Estudiant doctoral	Rudolf Jaeckel i Arnold Flammersfeld
Família
Cònjuge	cap valor
Pares	Philipp Meitner   i Hedwig Meitner
Germans	Auguste Meitner Frida Frischauer-Meitner Fritz Meitner
Parents	Otto Robert Frisch, nebot
Premis
(1967)  Condecoració Austríaca de les Ciències i les Arts (1966)  Premi Enrico Fermi (1960)  Medalla Wilhelm Exner (28 abril 1955)  Membre estranger de la Royal Society (1955)  Premi Otto Hahn (1949)  Medalla Max Planck (1947)  premi científic de la ciutat de Viena (1925)  Premi Ignaz L. Lieben (1924)  medalla Leibniz de plata  Orde del Mèrit de les Arts i les Ciències  Membre de l'Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències  Pour le Mérite
Signatura

Lise Meitner (alemany: Elise Meitner) (Viena, 7 de novembre de 1878 - Cambridge, 27 d'octubre de 1968) fou una física austríaca d'origen jueu, nacionalitzada sueca. Estudià la radioactivitat i la física nuclear i tingué un paper clau en el descobriment i explicació de la fissió nuclear, juntament amb el seu col·lega Otto Hahn. L'element 109 de la taula periòdica, descobert el 1982, s'anomena «meitneri» en honor seu.

Biografia

Lise Meitner, fou la tercera dels vuit fills que tingueren Philip i Hedwig (nascuda Skovran) Meitner, ambdós jueus. El seu pare era un lliurepensador que, com a advocat, respectava les lleis, però n'era crític. La mare tenia molta afició a la música i va fer que fills i filles aprenguessin a tocar el piano des de petits. El cercle social que freqüentava la família el componien jueus amb professions liberals que apreciaven la cultura i el seu comportament no venia dictat per les normes del judaisme; de fet, els Meitner, com altres famílies jueves del seu entorn, van convertir-se al luteranisme.

En aquell ambient, Lise Meitner des de la infància tingué afició per la lectura i les matemàtiques i s'interessava per la natura. A l'escola era molt bona estudiant, però en aquella època, l'educació l'obligatòria per a les noies acabava als catorze anys. Quan expressà el seu interès per estudiar a la Universitat de Viena, els seus pares li aconsellaren que primer obtingués un títol que li servís, per exemple, per ensenyar i poder mantenir-se i després ja pensaria a preparar-se per a la universitat.

Als vint anys, amb el títol per dedicar-se a l'ensenyament del francès, començà a fer classes en una escola de noies de Viena, per demostrar que podia mantenir-se ella sola, però sense oblidar el seu somni d'estudiar a la universitat. Les coses es posaren al seu favor quan, el 1899, un decret del Govern permetia l'admissió de les dones a la universitat encara que no tinguessin el títol del Gymnasium (equivalent a batxillerat). Havia de preparar-se per obtenir un certificat de Matura, que li permetria accedir a la universitat. A la seva família, la seva germana Gisela també va acollir-se a aquesta possibilitat i després de dos anys de preparació, va començar a estudiar medicina el 1900.

El 1901 va començar a estudiar física a la Universitat de Viena, on va tenir com a professor Ludwig Boltzmann. El 1905 obtingué el doctorat, i es traslladà a Berlín el 1907 per estudiar amb Max Planck i el químic Otto Hahn, amb el qual treballaria els següents trenta anys, dirigint sengles departaments a l'Institut Kaiser Wilhelm de Berlín. El director de l'Institut Emil Fischer no permetia que cap dona treballés als laboratoris, i Meitner havia de treballar al soterrani. Hahn i Meitner van col·laborar estretament en l'estudi de la radioactivitat. L'any 1918, van descobrir el primer isòtop de llarga vida de l'element protoactini.

Lise Meitner i Otto Hahn al laboratori, 1912

El 1923, Lise Meitner descobrí el fenomen de transició no radioactiva que s'anomenaria efecte Auger pel nom del físic francès Pierre Victor Auger, que el descobriria independentment dos anys després. El 1926, esdevingué professora titular a la Universitat de Berlín, i fou la primera dona que assolia aquest grau a Alemanya.

Amb el descobriment dels neutrons a principi de l'any 1930, i la possibilitat d'obtenir elements més pesants que l'urani, l'estudi de la física nuclear guanyà cada vegada més importància. Meitner i Hahn destacaren en aquest camp al costat de personalitats com Ernest Rutherford, Enrico Fermi o Irène Joliot-Curie.

Amb l'arribada de Hitler al poder, s'inicià la persecució de molts científics jueus o d'esquerres al si mateix del món acadèmic alemany. Otto Frisch, Albert Einstein, Leo Szilard, entre d'altres, foren acomiadats o forçats a dimitir. Meitner, aleshores directora de l'Institut de Química, va poder evitar-ho inicialment per la seva nacionalitat austríaca. L'annexió d'Àustria el març de 1938, l'assetjament que patí, tot i haver-se convertit al luteranisme i no considerar-se ella mateixa jueva, i el poc suport rebut dels seus col·legues, inclòs el mateix Hahn, precipitaren la seva marxa a Suècia. Des d'Estocolm, continuà en contacte amb científics alemanys, sobretot amb Hahn, tot i la creixent desconfiança que hi havia entre ells, per correspondència o en reunions clandestines mantingudes a Copenhaguen gràcies a la seva relació amb el físic danès Niels Bohr.

En aquestes reunions, Meitner i Hahn planificaren un seguit d'experiments, que es realitzarien al laboratori de Hahn a Berlín el novembre de 1938, i que donarien lloc als primers indicis científics de la fissió nuclear. Però, els resultats no van ser interpretats per Hahn fins que, mitjançant la correspondència amb Meitner, aquesta li va poder explicar i demostrar, a partir de les teories d'Einstein, que l'àtom d'urani s'havia trencat per formar bari i criptó, expulsant gran quantitat de neutrons i energia.

Hahn publicà el descobriment científic el gener de 1939, sense esmentar la col·laboració amb Meitner. Ella en publicà l'explicació el mes següent amb el seu nebot, Otto Robert Frisch, que fou qui donà el nom de fissió nuclear. Igualment, Meitner s'adonà de la possibilitat d'una reacció en cadena d'un potencial energètic enorme. Aquest informe despertaria un gran interès, pel seu potencial armamentístic. En el context prebèl·lic del moment, els avenços dels físics alemanys influïren en els esforços nord-americans que cristal·litzarien en el projecte Manhattan.

Lise Meitner amb unes estudiants. 1959

L'any 1944, Otto Hahn rebé el Premi Nobel de química pel descobriment de la fissió nuclear, i Lise Meitner es quedà sense el reconeixement que, en opinió de molts científics, mereixia. Hahn reclamava el mèrit al·legant que el descobriment era un treball de química. Tanmateix, al llarg de la seva vida, Meitner rebé altres reconeixements pels seus treballs, com la Medalla Max Planck de la Societat Alemanya de Física el 1949, o l'Enrico Fermi Award, l'any 1966.

Després de la guerra, tot fent autocrítica del seu error d'haver seguit treballant a Alemanya en el període de 1933 a 1938, fou molt crítica amb científics alemanys com Werner Heisenberg o el mateix Hahn, que o bé col·laboraren o es limitaren a conviure amb el règim nazi, sense resistir-s'hi, fos per afinitat o per obtenir privilegis en el seu treball. L'any 1949, Lise Meitner obtingué la ciutadania sueca, i el 1960 es traslladà al Regne Unit.

Lise Meitner va morir a Cambridge, el 27 d'octubre de 1968. Conforme als seus desitjos, fou enterrada a Bramley (Hampshire) junt amb el seu germà Walter, mort el 1964. A la làpida de la seva tomba, el seu nebot Otto Frisch hi feu gravar l'equació de la fissió nuclear la inscripció «Una física que mai no va perdre la seva humanitat».

Bibliografia

• Rife, Patricia. Lise Meitner and the dawn of the nuclear age (en anglès). Boston: Birkhäuser, 1999, p. 432. ISBN 0-8176-3732-X. 
• Lewin Sime, Ruth «Lise Meitner, A Life in Physics» (en anglès). The Washington Post, 13-05-1997.
• Rodriguez, Monica; Àfrica, Fanlo (il·l.). Lise Meitner. La física que va iniciar l'era atòmica (en català, traduït del castellà). Traducció: Ariadna Pous Solà. Barcelona: Vegueta Unicorn, p. 36. ISBN 978-8417137137.  Arxivat 2019-01-08 a Wayback Machine.

Enllaços externs

• En Guàrdia: Lise Meitner