Vés al contingut

Listèria

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuListèria
Listeria Modifica el valor a Wikidata

listèria monocitògena Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tinció de GramGrampositiu Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
RegneBacillati
FílumBacillota
ClasseBacilli
OrdreCaryophanales
FamíliaListeriaceae
GènereListeria Modifica el valor a Wikidata
Harvey Pirie, 1940
Tipus taxonòmicListeria monocytogenes Modifica el valor a Wikidata
Nomenclatura
EpònimJoseph Lister Modifica el valor a Wikidata
Espècies

Listeria és un gènere de bacteris que comprèn vint espècies (2019). Porta el seu nom en honor del metge britànic Joseph Lister (1827-1912). Totes les espècies de Listeria són bacils gram-positius, catalasa-positius i no formen endòspores. D'acord amb les característiques genòmiques i fenotípiques les espècies d'aquest gènere microbiològic es classifiquen en dos grups taxonòmics: Listeria stricto sensu i Listeria lato sensu.[1] Les soques del primer clade poden colonitzar mamífers i, per regla general, les del segon no.[2]

Taxonomia

[modifica]
  • L. monocytogenes és l'espècie típica del gènere i l'agent causal més comú de la listeriosi.[3]
  • L. ivanovii és un patogen de remugants[4] que pot infectar ratolins al laboratori[5] i, excepcionalment, humans.[6] És una de les causes d'avortaments i morts neonatals en els ovins a zones molt diverses, sobretot quan fa un temps fred i humit.[7]
  • L. innocua és un bacteri ubic que es troba a ambients molt diversos. Es considera un microorganisme no patogènic, però algunes soques atípiques són hemolítiques i, tot i que tenen una virulència menor que L. monocytogenes,[8] provoquen algunes vegades malalties greus en el bestiar boví i en les persones immunodeficients, entre elles i de forma insòlita meningitis aguda.[9]
  • L. costaricensis fou descoberta en mostres provinents del sistema de drenatge d'aigües residuals d'una indústria alimentària de Costa Rica que no es considera com una espècie patògena.[10]
  • L. newyorkensis va ser descrita per primera vegada l'any 2015. Ara per ara, només ha estat aïllada a plantes de processament de marisc i de llet de l'estat de Nova York i a aigües fluvials del Japó. No es considera patogènica.[11] El mateix grup de recerca de la Universitat Cornell identificà L. booriae, una espècie filogenèticament molt propera a L. riparia.[12]
  • L. welshimeri i L. seeligeri van ser proposades com a espècies per investigadors de L'Institut Pasteur el 1983.[13] No són causa de malalties, normalment. L. seeligeri és una espècie singular, ja que algunes de les seves soques no hemolítiques naturals són atípiques, un fet que pot dificultar molt la correcta identificació d'aquests bacteris.[14]
  • L. rocourtiae es descobrí a Àustria en bosses d'enciam conservat en gas alimentari. No s'ha identificat cap soca virulenta d'aquesta espècie.[15]
  • L. weihenstephanensis es trobà a una planta aquàtica (Lemna trisulca) d'un estany de Baviera. No té elements que indiquin patogenicitat.[16]
  • L. grayi fou proposada com a espècie del gènere l'any 1966.[17] Es coneixen dues subespècies: L. grayi subsp. grayi i L. grayi subsp. murrayi. En individus amb alteracions del sistema immunitari o patologies de base importants pot originar bacterièmies. Ha estat registrada alguna otitis mitjana supurada infantil per L. grayi concorrent a un procés de faringoamigdalitis vírica.[18] Certes defensines presents a l'artròpode Ixodes scapularis han demostrat ser efectives in vitro contra soques d'aquest bacteri resistents als antibiòtics.[19]
  • L. thailandensis s'aïllà a Tailàndia en el decurs d'un cribratge sanitari de mostres d'aliments. Es diferencia de les altres espècies de Listeria per la seva capacitat de producció d'àcids a partir de la tagatosa i l'inositol.[20]
  • L. floridensis, L. aquatica, L. cornellensis, L. riparia i L. grandensis es descrigueren en un únic article publicat el 2014 per investigadors nord-americans sobre els resultats de l'estudi de diverses mostres recollides a ambients agrícoles i naturals dels estats de Florida i Colorado. Cap d'aquests microbis mostrà evidències suggestives de patogenicitat.[21]
  • L. marthii va ser aïllada al sòl i a les aigües del parc nacional Finger Lakes de l'estat d Nova York. Ara per ara, no s'ha associat a cap malaltia humana o animal.[22]
  • L. goaensis fou trobada a sediments provinents d'un manglar del riu Mandovi (estat de Goa). Hemolitza feblement les plaques d'agar sang oví i equí.[23]

Recerca

[modifica]

Com que es transporta amb molta facilitat entre cèl·lules i a través dels filaments d'actina, alguns estudis han proposat utilitzar Listeria atenuada per combatre altres malalties. Per exemple, una dosis de Listeria amb un component radiactiu dirigides a cèl·lules tumorals podrien ser una alternativa a la radioteràpia convencional per al tractament de càncer.[24]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Orsi RH, Wiedmann M «Characteristics and distribution of Listeria spp., including Listeria species newly described since 2009» (en anglès). Appl Microbiol Biotechnol, 2016 Jun; 100 (12), pp: 5273-5287. DOI: 10.1007/s00253-016-7552-2. PMC: 4875933. PMID: 27129530 [Consulta: 27 setembre 2019].
  2. ↑ Schardt J, Jones G, Müller-Herbst S, Schauer K, et al «Comparison between Listeria sensu stricto and Listeria sensu lato strains identifies novel determinants involved in infection» (en anglès). Sci Rep, 2017 Des 19; 7 (1), pp: 17821. DOI: 10.1038/s41598-017-17570-0. PMC: 5736727. PMID: 29259308 [Consulta: 29 setembre 2019].
  3. ↑ «listeriosi». Gran Enciclopèdia Catalana. Grup Enciclopèdia. [Consulta: 26 maig 2023].
  4. ↑ UniProt «Listeria ivanovii» (en anglès). Proteomes. UniProt Consortium, 2018 Nov 9; Strain ATCC BAA-678/PAM 55 (rev), pàgs: 2 [Consulta: 2 octubre 2019].
  5. ↑ Zhou M, Jiang M, Ren C, Liu S, et al «Listeria ivanovii Infection in Mice: Restricted to the Liver and Lung with Limited Replication in the Spleen» (en anglès). Front Microbiol, 2016 Jun 7; 7, pp: 790. DOI: 10.3389/fmicb.2016.00790. PMC: 4894877. PMID: 27375558 [Consulta: 7 octubre 2019].
  6. ↑ Guillet C, Join-Lambert O, Le Monnier A, Leclercq A, et al «Human Listeriosis Caused by Listeria ivanovii» (en anglès). Emerg Infect Dis, 2010 Gen; 16 (1), pp: 136-138. DOI: 10.3201/eid1601.091155. PMC: 2874378. PMID: 20031061 [Consulta: 27 setembre 2019].
  7. ↑ Sahin, M; Beytut, E «Abortions in Sheep Due to Listeria ivanovii in the Kars Region» (en anglès). Turk J Vet Anim Sci, 2006 Gen; 30 (5), pp: 503-506. ISSN: 1300-0128 [Consulta: 7 octubre 2019].
  8. ↑ Moura A, Disson O, Lavina M, Thouvenot P, et al «Atypical Hemolytic Listeria innocua Isolates Are Virulent, albeit Less than Listeria monocytogenes» (en anglès). Infect Immun, 2019 Mar 25; 87 (4), pii: e00758-18. DOI: 10.1128/IAI.00758-18. PMC: 6434133. PMID: 30670551 [Consulta: 27 setembre 2019].
  9. ↑ Favaro, M; Sarmati, L; Sancesario, G; Fontana, C «First case of Listeria innocua meningitis in a patient on steroids and etanercept» (en anglès). JMM Case Reports, 2014 Jun 1; 1 (2), pp: 1-5. DOI: 10.1099/jmmcr.0.003103. ISSN: 2053-3721 [Consulta: 1r octubre 2019].
  10. ↑ Núñez-Montero K, Leclercq A, Moura A, Vales G, et al «Listeria costaricensis sp. nov.» (en anglès). Int J Syst Evol Microbiol, 2018 Mar; 68 (3), pp: 844-850. DOI: 10.1099/ijsem.0.002596. ISSN: 1466-5034. PMID: 29458479 [Consulta: 27 setembre 2019].
  11. ↑ Ohshima C, Takahashi H, Nakamura A, Kuda T, Kimura B «Whole-Genome Sequence of Listeria newyorkensis, Isolated from River Water in Japan» (en anglès). Microbiol Resour Announc, 2019 Ag 15; 8 (33), pii: e00488-19. DOI: 10.1128/MRA.00488-19. PMC: 6696635. PMID: 31416860 [Consulta: 27 setembre 2019].
  12. ↑ Weller D, Andrus A, Wiedmann M, den Bakker HC «Listeria booriae sp. nov. and Listeria newyorkensis sp. nov., from food processing environments in the USA» (en anglès). Int J Syst Evol Microbiol, 2015 Gen; 65 (Pt 1), pp: 286-292. DOI: 10.1099/ijs.0.070839-0. ISSN: 1466-5034. PMID: 25342111 [Consulta: 2 octubre 2019].
  13. ↑ Rocourt, J; Grimont, PA «Listeria welshimeri sp. nov. and Listeria seeligeri sp. nov.» (en anglès). Int J Syst Bacteriol, 1983 Oct; 33 (4), pp: 866-869. DOI: 10.1099/00207713-33-4-866. ISSN: 0020-7713 [Consulta: 1r octubre 2019].
  14. ↑ Volokhov D, George J, Anderson C, Duvall RE, Hitchins AD «Discovery of natural atypical nonhemolytic Listeria seeligeri isolates» (en anglès). Appl Environ Microbiol, 2006 Abr; 72 (4), pp: 2439-2448. DOI: 10.1128/AEM.72.4.2439-2448.2006. PMC: 1449060. PMID: 16597942 [Consulta: 1r octubre 2019].
  15. ↑ Leclercq A, Clermont D, Bizet C, Grimont PA, et al «Listeria rocourtiae sp. nov.» (en anglès). Int J Syst Evol Microbiol, 2010 Set; 60 (Pt 9), pp: 2210-2214. DOI: 10.1099/ijs.0.017376-0. ISSN: 1466-5034. PMID: 19915117 [Consulta: 27 setembre 2019].
  16. ↑ Lang Halter E, Neuhaus K, Scherer S «Listeria weihenstephanensis sp. nov., isolated from the water plant Lemna trisulca taken from a freshwater pond» (en anglès). Int J Syst Evol Microbiol, 2013 Feb; 63 (Pt 2), pp: 641-647. DOI: 10.1099/ijs.0.036830-0. ISSN: 1466-5034. PMID: 22544790 [Consulta: 27 setembre 2019].
  17. ↑ NBCI «Listeria grayi» (en anglès). Taxonomy Browser. US National Library of Medicine, 2019 Ag 13; ID1641 (rev), pàgs: 3 [Consulta: 12 setembre 2019].
  18. ↑ Fajardo Olivares, M; Santos Morano, A; Zarallo Cortés, L «Otitis media supurada por Listeria grayi» (en castellà). Acta Pediatr Port, 2008; 39 (1), pp: 12-13. ISSN: 2183-0401 [Consulta: 1r octubre 2019].
  19. ↑ Tonk M, Cabezas-Cruz A, Valdés JJ, Rego RO, et al «Defensins from the tick Ixodes scapularis are effective against phytopathogenic fungi and the human bacterial pathogen Listeria grayi» (en anglès). Parasit Vectors, 2014 Des 3; 7, pp: 554. DOI: 10.1186/s13071-014-0554-y. PMC: 4269947. PMID: 25443032 [Consulta: 11 octubre 2019].
  20. ↑ Leclercq A, Moura A, Vales G, Tessaud-Rita N, et al «Listeria thailandensis sp. nov.» (en anglès). Int J Syst Evol Microbiol, 2019 Gen; 69 (1), pp: 74-81. DOI: 10.1099/ijsem.0.003097. ISSN: 1466-5034. PMID: 30457511 [Consulta: 28 setembre 2019].
  21. ↑ den Bakker HC, Warchocki S, Wright EM, Allred AF, et al «Listeria floridensis sp. nov., Listeria aquatica sp. nov., Listeria cornellensis sp. nov., Listeria riparia sp. nov. and Listeria grandensis sp. nov., from agricultural and natural environments» (en anglès). Int J Syst Evol Microbiol, 2014 Jun; 64 (Pt 6), pp: 1882-1889. DOI: 10.1099/ijs.0.052720-0. ISSN: 1466-5034. PMID: 24599893 [Consulta: 29 setembre 2019].
  22. ↑ Graves LM, Helsel LO, Steigerwalt AG, Morey RE, et al «Listeria marthii sp. nov., isolated from the natural environment, Finger Lakes National Forest» (en anglès). Int J Syst Evol Microbiol, 2010 Jun; 60 (Pt 6), pp: 1280-1288. DOI: 10.1099/ijs.0.014118-0. ISSN: 1466-5034. PMID: 19667380 [Consulta: 29 setembre 2019].
  23. ↑ Doijad SP, Poharkar KV, Kale SB, Kerkar S, et al «Listeria goaensis sp. nov.» (en anglès). Int J Syst Evol Microbiol, 2018 Oct; 68 (10), pp: 3285-3291. DOI: 10.1099/ijsem.0.002980. ISSN: 1466-5034. PMID: 30156532 [Consulta: 2 octubre 2019].
  24. ↑ W Quispe-Tintaya, D Chandra, A Jahangir, M Harris, A Casadevall, E Dadachova, C Gravekamp «Nontoxic radioactive Listeria(at) is a highly effective therapy against metastatic pancreatic cancer». Proc Natl Acad Sci, 110, 21, 2013, pàg. 8668-73. DOI: 10.1073/pnas.1211287110. PMID: 23610422 [Consulta: 5 febrer 2023].

Bibliografia

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Listèria
  • Redefining Listeria - Only Some Species Make You Sick Thermo Scientific. 2014, Jun (anglès)
  • About Listeria OutBreak, Inc. 2018 (anglès)
  • Genus Listeria BacDive TAXplorer. 2019 (anglès)
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Listèria&oldid=31857789»