Lorenzo Luzuriaga Medina

Lorenzo Luzuriaga Medina
	;
Biografia
Naixement	29 octubre 1889 ; Valdepeñas (província de Ciudad Real)
Mort	1959 (69/70 anys); Buenos Aires (Argentina)
Formació	Institución Libre de Enseñanza
Activitat
Ocupació	professor, pedagog, traductor
Partit	Partit Socialista Obrer Espanyol
Família
Cònjuge	María Luisa Navarro Margati

Lorenzo Luzuriaga Medina (Valdepeñas, 1889 - Buenos Aires, 1959) va ésser un pedagog i educador espanyol.

Deixeble de Francisco Giner de los Ríos i d'Ortega y Gasset, es va moure en les coordenades de Dilthey, tot i que no acceptà el seu historicisme.

Entre altres càrrecs va ser secretari tècnic del ministeri d'Instrucció Pública durant la Segona República Espanyola.

La seua producció bibliogràfica és molt extensa i abraça des de la història de la pedagogia fins a la vulgarització dels nous corrents educatius.^[1]

Obres

La enseñanza primaria en España, (1915).
La preparación de los maestros, (1918).
El analfabetismo en España, (1919).
La escuela unificada, (1922).
Las escuelas nuevas, (1923).
Escuelas de ensayo y reforma, (1924).
Escuelas activas, (1925).
La educación nueva, (1927).
Bases para un anteproyecto de Ley de Instrucción Pública inspiradas en la idea de la escuela única, (1931, reedició de la seua obra de l'any 1918).
Ideas para una reforma constitucional de la educación pública, (1931).
La escuela única, (1931).
La nueva escuela pública, (1931).
La educación nueva, (1942).
La pedagogía contemporánea, (1942).
Reforma de la educación, (1945).
Historia de la educación pública, (1946).
Pedagogía, (1950).
Pedagogía social y política, (1954).
Antología pedagógica, (1956).
La Institución Libre de Enseñanza y la educación en España, (1957).
Diccionario de pedagogía, (obra pòstuma).

↑ Monés i Pujol-Busquets, Jordi: Diccionari abreujat d'educació. Col·lecció Guix, núm. 10. Graó Editorial, Barcelona. ISBN 84-85729-43-9, plana 56.