Louise Labé
 Louise Labé. Gravat de Pierre Woeiriot, 1555.  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1524 (Gregorià) Lió (França) |
| Mort | 25 abril 1566 (41/42 anys) Parcieux (França) |
| Sepultura | Ain |
| Activitat | |
| Camp de treball | Poesia |
| Ocupació | poetessa, salonnière, escriptora |
| Moviment | Escola de Lió |
| Professors | Maurice Scève |
| Nom de ploma | Belle Cordiere |
  
 | |
Louïze Charly Labé o Louise Labé (anomenada La Belle Cordière o La Bella Cordonera), Lió, 1524-Parcieux-en-Dombes, 25 d'abril de 1566, fou una poeta francesa.[1]
Biografia
[modifica]Filla de Pierre Charly, un ric cordoner, i d'Étiennette Roybet, Louise va rebre una educació refinada per a la seva època, consistent en llatí, italià, música, equitació i fins i tot esgrima. Bonica i independent, als setze anys (1542) es va disfressar d'home i sota el sobrenom de «capità Loyz» va acompanyar un dels seus amants al setge de Perpinyà i va arribar a prendre part en els combats. Anys després, novament transvestida, va participar en un torneig d'esgrima a Lió.
El 1550 va resoldre casar-se amb Ennemond Perrin, cordoner i ric com el seu pare, d'on li va venir el sobrenom de «Bella Cordonera». A la seva mansió va realitzar grandioses recepcions per a la societat burgesa de l'època i, a la mort del marit (al voltant del 1560), va tornar a tenir incomptables aventures amoroses (encara que, entre les seves conquestes, sigui conegut només el nom del poeta Olivier de Magny).
La principal obra de Louise Labé és el Débat de Folie et d'Amour ('Debat de la bogeria i de l'amor'), de 1555: conté 24 sonets, i hi defensa una pauta «feminista»: dret de les dones a l'educació, a la llibertat de pensament i l'elecció de companys. Se segueixen les tres Élégies ('Elegies'), el mateix any. Les obres, que expressen una «passió sensual i ardent»,[2] van ser inspirades en el model de l'època, Petrarca; però a més del gran rigor formal, destaquen d'entre les obres contemporànies pel seu ardor, la seva espontaneïtat i per la sinceritat amb què són expressats els sentiments. Encara que perseguida per diversos reaccionaris, va ser saludada pels seus companys poetes de l'època com una nova Safo, fama notable per a una poeta amb tan pocs treballs publicats.
El pensament de Louise Labé
[modifica]Paràgraf d'una carta[3] enviada per Louise Labé a una amiga, mademoiselle Clemence de Bourges, a Lió, el 24 de juliol de 1555, on la «Bella Cordonera» defensa alguns dels seus punts de vista:
| « | És arribat el temps, Mademoiselle, en què les lleis inflexibles dels homes no han d'impedir més a les dones de dedicar-se a les ciències i disciplines; em sembla que aquelles que siguin capaces aniran a emprar aquesta honrada llibertat, la qual el nostre sexe en altres temps tant desitjava, a estudiar aquestes coses i mostrar als homes el mal que van causar en privar-nos del benefici i de l'honra en l'avenir. I si algú arriba a l'etapa en què sigui capaç de posar les seves idees en el paper, hauria de fer-ho amb molt d'intel·lecte i no hauria de menysprear la glòria, però adornar-se amb ella abans que amb collarets, anells i robes sumptuoses, les quals no podem considerar realment com a nostres excepte pel costum. Però l'honra que el coneixement ens portarà no ens pot ser presa –ni per l'astúcia d'un lladre, ni per la violència d'enemics, ni per la durada del temps. | » |
Connexió discutida amb «la Belle Cordière»
[modifica]Des del 1584, el nom de Louise Labé va ser associat amb una cortesana anomenada «la Belle Cordière» (descrita per primer cop per Philibert de Vienne el 1547; l'associació amb Labé va ser solidificada per Antoine Du Verdier el 1585).
Aquesta cortesana era una «figura folklòrica» i controvertida durant la seva pròpia vida. El 1557 una cançó popular sobre el comportament escandalós de La Cordière va ser publicat a Lió, i el 1560 Joan Calví va citar el seu transvestisme i va anomenar-la plebeia meretrix o puta comuna.[4]
El debat sobre si Labé era o no una cortesana va començar al segle xvi, i ha continuat fins al dia present. Tanmateix, en dècades recents, el focus d'atenció dels crítics s'ha centrat en les seves obres literàries.
La hipòtesi Huchon
[modifica]En el 2006, l'eminent professora de la Sorbonne Mireille Huchon va publicar un llibre intitulat Louise Labé: une créature de papier (Droz), on manté que Louise Labé era una creació imaginària dels poetes lionesos Maurice Scève, Olivier de Magny, Claude de Taillemont, Jacques Peletier du Mans, Guillaume des Autels i d'altres, i de l'editor Jean de Tournes.[5]
Tanmateix, altres crítics no estan d'acord amb el punt de vista d'Huchon.[6] El debat és al carrer.
Obres
[modifica]- Débat de Folie et d'Amour (1555)
- Élégies (1555)
Referències
[modifica]- ↑ «Louise Labé | enciclopèdia.cat». [Consulta: 10 abril 2020].
- ↑ Grande Enciclopédia Delta Larousse. Rio de Janeiro: Editora Delta, 1976. V. 9, p. 3857.
- ↑ Épître[Enllaç no actiu](francès)
- ↑ Mireille Huchon. «Louise Labé: une créature de papier» (en francès) p. 129. Librairie Droz, 2006. [Consulta: 9 juliol 2009]. «ainsi reproche-t-il à Gabriel de Saconay d'y avoir participé avec cette vulgaire courtisane («plebeia meretrix»), appelée la Belle Cordière à cause se sa beauté et du métier de son mari.»
- ↑ Mireille Huchon. «Louise Labé: une créature de papier» (en francès) p. 272. Librairie Droz, 2006. [Consulta: 9 juliol 2009]. «Les Euvres de Louïze Labé Lionnoize sont une opération collective élaborée dans l'atelier Jean de Tournes, par des auters pour la plupart très liés aux réalisations de cet imprimeur.»
- ↑ Un lloc web francès anomenat "Attaquée Louise Labé"! ("Louise Labe atacada"!) està recollint respostes publicades al llibre d'Huchon i fent-los disponibles en línia. Els erudits que estan en desacord totalment o parcialment amb la teoria d'Huchon inclouen:Emmanuel Buron, «Claude de Taillemont et les Escriz de divers Poëtes à la louenge de Louïze Labé Lionnoize. Discussion critique de Louise Labé, une créature de papier, de Mireille Huchon», L'Information littéraire 2, 2006, p. 38-46 (Buron Arxivat 2007-02-06 a Wayback Machine.); Henri Hours i Bernard Plessy, «Sur Louise Labé, rien de nouveau», Le Bulletin des Lettres, octubre de 2006, p. 3-5 (Hours Arxivat 2006-11-29 a Wayback Machine.); Madeleine Lazard, «Droit de réponse envoyé au Monde des livres, non publié» (Lazard Arxivat 2006-11-29 a Wayback Machine.); Daniel Martin, «Louise Labé est-elle ‘une creature de papier’?» Réforme, Humanisme, Renaissance 63, desembre de 2006, p. 7-37 (Martin Arxivat 2007-06-14 a Wayback Machine.); i Eliane Viennot, «Notice sur Louise Labé», Théâtre de femmes de l'Ancien Régime, desembre de 2006, p. 377-379 (Viennot Arxivat 2006-11-29 a Wayback Machine.).
Enllaços externs
[modifica]
- Caridad Martínez. Louise Labé. Una consciència poètica per a la dona nova Arxivat 2005-02-23 a Wayback Machine.
PDF. - M. Cristina Badía Cubas Ull. Las reivindicaciones femeninas en el «Épitre dédicatoire» de Louise Labé Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine. PDF(castellà).
- Les sonnets de Louise Labé Arxivat 2007-10-31 a Wayback Machine.(francès).
- Louise Labé (Gordon Collection) - Lloc web a Univesity of Virginia Arxivat 2011-05-19 a Wayback Machine.(anglès).
- «Sonetos», XII, 1555 (castellà) (francès).
