Ludwig Schläfli
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 15 gener 1814 Seeberg (Suïssa) |
| Mort | 20 març 1895 (81 anys) Berna (Suïssa) |
| Formació | Universitat de Berna |
| Es coneix per | Geometria multidimensional |
| Activitat | |
| Camp de treball | Matemàtiques |
| Ocupació | matemàtic, professor d'universitat |
| Ocupador | Universitat de Berna |
| Membre de | |
| Alumnes | Salomon Eduard Gubler |
| Obra | |
| Estudiant doctoral | Carl Friedrich Geiser, Johann Heinrich Graf, Christian Moser, Fritz Bützberger, Ielizaveta Litvínova, Arnold Meyer (en)  i Johann Tschumi (en) |
| Localització dels arxius |
|
Ludwig Schläfli (15 de gener de 1814 - 20 de març de 1895) va ser un geòmetra i analista complex suís, una de les figures clau en el desenvolupament de la noció d'espais de més de tres dimensions. És considerat, juntament amb Arthur Cayley i Bernhard Riemann, un dels arquitectes fonamentals de la geometria multidimensional.[1][2]
Biografia
[modifica]Schläfli va passar la major part de la seva vida a Suïssa. Va néixer a Graßwyl, poble natal de la seva mare, i se'n van anar a viure a la propera Burgdorf, on el seu pare era botiguer. Aquest desitjava que Ludwig seguís els seus passos, però el jove mancava de talent pels assumptes pràctics: no semblava comprendre que cal vendre a un preu superior al preu de compra, si hom vol viure del comerç.[3]
Sense talent comercial per amb moltes habilitats matemàtiques, quan havia rebut una beca, el pare va acceptar que estudiï al gymnasium de Berna el 1829.[3] Per a aquest temps, es dedicava al càlcul diferencial Mathematische Anfangsgründe der Analysis des Unendlichen d'Abraham Gotthelf Kästner (1761). Eln 1831 va continuar els estudis a l'Acadèmia de Berna. El 1834 l'Acadèmia comença estudis de teologia a la Universitat de Berna.
Després de graduar-se el 1836 va obtenir un lloc com mestre d'escola secundària a Thun. Hi va romandre fins al 1847; en el seu temps lliure estudiava matemàtiques i botànica mentre anava a la universitat a Berna una vegada a la setmana.
El 1843 la seva vida va canviar radicalment. Schläfli havia planejat visitar Berlín i trobar-se amb la comunitat matemàtica d'aquesta ciutat, especialment amb Jakob Steiner, un conegut matemàtic suís. Però Steiner va ser a Berna i allà es van trobar. Steiner no només va quedar impressionat pels coneixements matemàtics de Schläfli, sinó també pel seu domini de l'italià i el francès.[3]
Steiner va proposar a Schläfli assistir els seus col·legues de Berlín Jacobi, Dirichlet, Borchardt i el mateix Steiner com a intèrpret en un viatge a Itàlia. Els hi va acompanyar, i el viatge li va sortir molt beneficiós. Hi van romandre més de sis mesos, temps durant el qual Schläfli va traduir a l'italià algunes obres matemàtiques dels altres.
Schläfli va mantenir correspondència amb Steiner fins a 1856. Es va presentar per a una càtedra a la universitat de Berna el 1847 i hi va ser encorporat el 1848. Hi va romandre fins a jubilar-se el 1891. Hi va emprar el seu temps lliure per a estudiar sànscrit i traduir el llibre sagrat hindú Rigveda a l'alemany. Va morir a Berna el 20 de març de 1895.
Reconeixement
[modifica]- 1863. Doctor honoris causa de la Universitat de Berlín[1]
- 1870. Premi Steiner de l'Acadèmia Prussiana de les Ciències[3]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Neuenschwander, Erwin. «LudwigSchläfli». A: Historisches Lexikon der Schweiz (en alemany, francès italià), 9 agost de 2011 [Consulta: 7 gener 2024].
- ↑ Castellet i Solanas, Manuel «L'esfera, aquest ésser desconegut». Butlletí de les Societats Catalanes de Física, Química, Matemàtiques i Tecnologia, vol. 2, núm. 1, 1983, pàg. 27.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Strick, Heinz Klaus. «Ludwig Schläfli (1814–1895): Ein genialer Tölpel» (en alemany). Der Mathematische Monatskalender. Spektrum. [Consulta: 7 gener 2024].
Enllaços externs
[modifica]- MacTutor History of Mathematics Arxivat 2006-12-30 a Wayback Machine. (anglès)
- Burckhardt, Johann Jakob. «Schläfli, Ludwig». Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 23 desembre 2016].