Lydia Azzopardi

Lydia Azzopardi
Biografia
Naixement	30 gener 1949 (75 anys); Istanbul (Turquia)
Activitat
Ocupació	ballarina, coreògrafa, dissenyadora de vestuari

Lydia Azzopardi (Istanbul, 30 de gener de 1949) és una ballarina, coreògrafa, professora de dansa contemporània, figurinista i dissenyadora de vestuari nacionalitzada britànica, establerta a Catalunya des dels anys vuitanta. Artista elegant, cosmopolita i transversal, és un referent de la dansa contemporània a Catalunya.^[1]^[2]

Biografia

Nasqué a Istanbul en una família d'arrels gregues, italianes i armènies que es traslladà a Londres quan ella tenia sis anys. Cresqué, doncs, en el Londres dels anys seixanta i setanta, en què la moda i la música emergien en una cultura eclèctica i un ambient creatiu. També fou rellevant a influència d'una tía materna, modista d'alta costura. Li agradava el teatre, però també era bona dibuixant; de fet va estudiar durant un any amb una professora de dibuix armènia i pensava ingressar a la Central School of Art. Però finalment es formà en dansa clàssica i contemporània a la London Contemporary Dance School, i després en dansa contemporània amb Lilian Hermel i en teatre experimental amb Jèrome Savary.^[1]^[2]^[3]^[4]

Carrera professional

Un cop graduada començà a girar pel Regne Unit com a ballarina amb el Lecture Demonstration Group; va treballar en obres de diferents coreògrafs, com Ana Sokolow, Jane Dudley, Robert North i Robert Cohan. Més endavant, al 1976, va treballar amb diferents companyies i en escoles europees com a professora de dansa contemporània: un any a l'Òpera de Zúric i dos anys com a professora resident a l'escola Mudra de Maurice Béjart, a Brussel·les (1977-78). Va col·laborar amb Lindsay Kemp en una producció a Roma, Midsummer night's dream. El 1980, el ballarí Gilberto Ruiz-Lang, professor de dansa contemporània a l'Institut del Teatre i coreògraf del Ballet Contemporani de Barcelona, la va convidar a impartir classes de composició i improvisació com a professora de tècnica Graham; en aquesta època va coreografiar Zebra per a aquesta companyia de ballet barcelonina i la va presentar a Barcelona.^[2]^[4]^[5]

El 1983 col·laborà per primera vegada amb Cesc Gelabert, amb qui formaria aleshores parella artística, i a la qual aportaria una empremta de disciplina, rigor i estilització. Després d'aquesta primera etapa, el 1985 funden la companyia Gelabert-Azzopardi i debuten al Teatre Lliure amb Desfigurat, el març de 1986. Des de llavors, ha codirigit amb Gelabert aquesta companyia, en la qual ha fet vestuari i coreografies, i que al 1987 esdevé companyia associada del Teatre Lliure; l'any 2003 es converteix oficialment en resident d'aquest teatre, que coprodueix i presenta les noves produccions.^[2]^[3]^[6]

El 2003, Azzopardi dissenya el vestuari per al solo que Gelabert coreografia per a Mikhail Barixnikov, In a landscape. També ha treballat com a dissenyadora amb el Tanztheater der Komischen Oper de Berlín, el Balletto di Toscana o el Ballet Gulbenkian de Lisboa. I al llarg d'aquests anys ha col·laborat com a intèrpret en diversos projectes d'altres creadors com Fabià Puigserver, Jorge Lavelli, Pilar Miró, Lluís Pasqual, Emilio Sagi, Montserrat Caballé, Milva, Gerardo Vera, Carles Santos, Frederic Amat o Lorenzo Mariani.^[2]^[6]

La companyia va fer donació de vestits i complements al MAE-Centre de Documentació de l'Institut del Teatre. La col·lecció consta de 275 peces, la major part de les quals dissenyada per Lydia Azzopardi.^[2]

Premis i reconeixements

Ha rebut el Premi FAD Aplaudiment Sebastià Gasch 2005-2006, atorgat pel Foment de les Arts Decoratives de Barcelona, pel disseny de vestuari dels muntatges Psitt!! Psitt!! i Caravan. Com a codirectora de la companyia Gelabert-Azzopardi ha rebut el Premi Nacional de Dansa de Catalunya (1983), el Premi Nacional de Cultura de Catalunya (1997), el Premio Nacional de Danza, atorgat pel Ministerio de Educación y Cultura(1996) i el premi Ciutat de Barcelona (el 1987 i 2006), entre altres reconeixements.^[2]^[6]^[7]

Obra

Estrenes

Midsummer night's dream. Direcció: Lindsay Kemp. Coreografia de Lydia Azzopardi (1976)
Zebra. Coreografia de Lydia Azzopardi. Ballet Contemporani de Barcelona (1980)
Hombre ascendiendo a un edificio alto, Joieria, Knossos, i Plata i or. Coreografia i interpretació: Lydia Azzopardi i Cesc Gelabert (1982)
Alhambra i Five to two. Coreografia i interpretació: Lydia Azzopardi i Cesc Gelabert (1984)

Produccions Gelabert-Azzopardi

Al llarg d'aquests anys la companyia Gelabert-Azzopardi ha realitzat més de 25 coreografies:

Desfigurat (1986)
Requiem de Verdi (1987), guanyadora del Premi Ciutat de Barcelona
Belmonte (1988)
Belmonte II (1991)
El somni d'Artemis (1991)
Kaalon Kakoon (1992)
Augenlid (1993)
El jardiner (1994)
Armand Dust (1995)
Armand Dust II / Thirst (1996)
Zumzum Ka (1998), Premi Max de les Arts Escèniques
Useless / Kinema (2000)
8421... (2002)
Viene regando flores desde la Habana a Morón (2003), Premi Max de les Arts Escèniques
Glimpse (2004)
Psitt!! Psitt!!, Premi Ciutat de Barcelona 2006 / Caravan (2005)
Orion (2007)
Sense Fi / Conquassabit (2009)
Belmonte (1988) (2010, reposició)
La muntanya al teu voltant (2011)
Foot-Ball (2015)
Nom (2019)

Referències

↑ ^1,0 ^1,1 Paris, Carmen. Diccionario biográfico de la danza (en castellà). Lib Deportivas Esteban Sanz, 1997*, pàg. 32-33. ISBN 978-84-85977-62-8.
↑ ^2,0 ^2,1 ^2,2 ^2,3 ^2,4 ^2,5 ^2,6 Brufau Bonet, Clàudia. «Lydia Azzopardi». Institut del Teatre. Enciclopèdia de les Arts Escèniques Catalanes. [Consulta: 24 desembre 2020].
↑ ^3,0 ^3,1 Van der Meer, Marjolijn. «Cesc Gelabert y Lydia Azzopardi, en el Teatre Lliure. La dificultad de “Desfigurat”» p. 38. La Vanguardia, 09-03-1986. [Consulta: 24 desembre 2020].
↑ ^4,0 ^4,1 Aroca, Mª Victoria. «El estilo ecléctico de Lydia Azzopardi» (en castellà). El País. Placeres, 29-10-2011. [Consulta: 24 desembre 2020].
↑ Arnau, Joan. «Hoy finaliza el ciclo Dansa 82. Actúa el Ballet Contemporani» pàg. 64. La Vanguardia, 13-06-1982. [Consulta: 24 desembre 2020].
↑ ^6,0 ^6,1 ^6,2 «Belmonte. Gelabert-Azzopardi - 30 anys». Teatre Lliure, 2010-2011. [Consulta: 24 desembre 2020].^{[Enllaç no actiu]}
↑ «Premis». Gelabert + Azzopardi. [Consulta: 24 desembre 2020].

[:0-1] 1,0 ^1,1 Paris, Carmen. Diccionario biográfico de la danza (en castellà). Lib Deportivas Esteban Sanz, 1997*, pàg. 32-33. ISBN 978-84-85977-62-8.

[:1-2] 2,0 ^2,1 ^2,2 ^2,3 ^2,4 ^2,5 ^2,6 Brufau Bonet, Clàudia. «Lydia Azzopardi». Institut del Teatre. Enciclopèdia de les Arts Escèniques Catalanes. [Consulta: 24 desembre 2020].

[:2-3] 3,0 ^3,1 Van der Meer, Marjolijn. «Cesc Gelabert y Lydia Azzopardi, en el Teatre Lliure. La dificultad de “Desfigurat”» p. 38. La Vanguardia, 09-03-1986. [Consulta: 24 desembre 2020].

[:3-4] 4,0 ^4,1 Aroca, Mª Victoria. «El estilo ecléctico de Lydia Azzopardi» (en castellà). El País. Placeres, 29-10-2011. [Consulta: 24 desembre 2020].

[5] Arnau, Joan. «Hoy finaliza el ciclo Dansa 82. Actúa el Ballet Contemporani» pàg. 64. La Vanguardia, 13-06-1982. [Consulta: 24 desembre 2020].

[:4-6] 6,0 ^6,1 ^6,2 «Belmonte. Gelabert-Azzopardi - 30 anys». Teatre Lliure, 2010-2011. [Consulta: 24 desembre 2020].^{[Enllaç no actiu]}

[7] «Premis». Gelabert + Azzopardi. [Consulta: 24 desembre 2020].

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]