Vés al contingut

Manifestació

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Manifestació a la plaça de toros de Palma contra la tauromàquia el 2018.
Manifestació "Som una nació. Nosaltres decidim"

Una manifestació és una forma d'activisme que consisteix en l'exhibició pública d'una opinió o reivindicació mitjançant la reunió de persones (els manifestants) al carrer.[1] El propòsit d'una manifestació és mostrar que una part significativa de la població està a favor o en contra d'una determinada política, persona, llei, etc, i a vegades provocar un canvi de política i fins i tot de règim. L'opinió dels manifestants es pot expressar de diverses maneres, especialment amb el lema de la manifestació (si en té),[2] la lectura d'un comunicat,[3] l'exhibició de pancartes,[4] la crida d'eslògans,[5] els càntics, o la compartició i comentari a les xarxes socials.[6] Algunes manifestacions reben noms especials segons les seves característiques:

  • Marxa: els manifestants fan un recorregut més o menys llarg, que pot durar dies o setmanes. Un exemple fou la Marxa de la Llibertat.[7]
  • Cadena humana: els manifestants es donen la mà formant una llarga cadena. Per exemple, la Via Catalana cap a la Independència.[8]
  • Concentració: reunió d'un grup relativament petit, a vegades més aviat silenciosa. Un exemple en serien les concentracions que convocava Gesto por la Paz d'Euskal Herria després de produir-se una mort en el marc del conflicte basc.
  • Seguda o assentada:[9] els manifestants romanen asseguts en un lloc fins que en són desallotjats, o fins que les seves peticions s'han acomplert. Les segudes van ser profusament utilitzades a mitjan segle xx en la lluita contra la segregació racial als Estats Units.

Les manifestacions acostumen a ser convocades per grups activistes, com ara partits polítics, sindicats, moviments socials, etc. A vegades se celebren en un lloc simbòlic (com ara el Fossar de les Moreres de Barcelona) o en una data simbòlica (per exemple l'1 de maig) associats amb el punt de vista que defensen. Altres mecanismes de protesta com ara les vagues (especialment les vagues generals) van acompanyats a vegades de manifestacions. L'èxit d'una manifestació sol ser considerat més gran com més gent hi participa, la qual cosa provoca que diferents fonts donin xifres diferents de participació.

A les manifestacions sempre hi ha la presència de les forces de seguretat. La seva finalitat pot ser diversa: garantir que no es produeixin incidents, evitar la col·lisió amb altres manifestacions, mantenir la manifestació dins d'un determinat lloc, o fins i tot impedir la realització de la manifestació. En algunes manifestacions es produeixen disturbis, amb violència contra objectes (com els cotxes o contenidors), establiments, vianants, policia, o fins i tot contra els mateixos manifestants. Aquests disturbis poden ser provocats per agents diversos: manifestants, contramanifestants, o fins i tot infiltrats.

Llista de manifestacions importants

[modifica]
Motiu Data Lloc Nombre aproximat de participants Lema Principal Referències
Marxa pels Drets Civils dels Estats Units 28 d'agost de 1963 Washington 300.000 Treball, justícia i pau [10]
Diada de Catalunya 1977 11 de setembre de 1977 Barcelona 1.000.000 Llibertat, Amnistia, Estatut d'Autonomia [11]
Retorn del president Tarradellas 23 d'octubre de 1977 Barcelona 1.000.000 - -
Manifestacions mundials contra la guerra d'Iraq entre el 3 de gener i el 12 d'abril de 2003 Múltiples Ciutats del Món 36.000.000 No a la guerra [12][13]
Manifestació pels atemptats del 11M 12 de març de 2004 Diverses Ciutats Espanyoles 11.400.000 - [14]
Protestes antigobernamentals a Birmània 2007 Birmània - - -
Un Milió de veus contra les FARC 4 de febrer de 2008 Múltiples Ciutats del Món 10.000.000 Colòmbia sóc jo [15]
Manifestació "Som una nació. Nosaltres decidim" 10 de juliol del 2010 Barcelona 1.500.000 Som una nació. Nosaltres decidim [16]
Manifestació pel canvi global 15 d'octubre de 2011 Centenars de ciutats de tot el món - "United for Global Change" -
Manifestació del 12M12 12 de maig de 2012 Madrid - "el poble som la solució" -
Diada de Catalunya 2012 11 de setembre de 2012 Barcelona 1.500.000 Catalunya nou estat d'Europa [17][18]
Via Catalana 11 de setembre de 2013 Catalunya 1.600.000 Cap a la independència [19][20]
Via Catalana 2014 11 de setembre de 2014 Barcelona 1.800.000 Via Catalana 2014 [21]
Via Lliure 11 de setembre de 2015 Barcelona 530.000 - 2.000.000 Via Lliure a la República Catalana [22][23][24]
Endavant República 11 de setembre de 2016 Barcelona, Berga, Lleida, Salt i Tarragona 370.000 -1.000.000 A punt [25]
La Diada del Sí 11 de setembre de 2017 Barcelona 350.000-1.000.000 (Diada del Sí al referèndum) [26]
Tots som Catalunya/Todos somos Cataluña 20 d'octubre de 2017 Barcelona 300.000 No a la independència catalana [27]
Manifestació «Llibertat presos polítics. Som República» 11 de novembre de 2017 Barcelona 750.000-1.000.000 Llibertat presos polítics. Som República. [28][29]
Fem la República Catalana 11 de setembre de 2018 Barcelona 1.000.000 Fem la República Catalana [30]
Objectiu: Independència 11 de setembre de 2019 Barcelona 600.000 Pels drets i les llibertats, absolució [31]
Marxes per la Llibertat 16 al 18 d'octubre de 2019 Catalunya 525.000 al final - [32]
Manifestació per la llibertat dels presos polítics 26 d'octubre de 2019 Barcelona 350.000 Llibertat [33]

Evolució

[modifica]

Segons el Departament d'Interior, aquesta és l'evolució del nombre de manifestacions i concentracions comunicades al Govern de la Generalitat en els últims anys:

  • 2007 : 188 comunicacions
  • 2008 : 208 comunicacions
  • 2009 : 290 comunicacions
  • 2010 : 420 comunicacions
  • 2011 : 414 comunicacions[34]

Control i lluita contra manifestacions

[modifica]

Equipament personal

[modifica]

Equipament de defensa pasiva

[modifica]

Casc, visera, botes reforçades, escut, armadures de cos, escut,...[35]

Equipament de defensa activa

[modifica]

Porra, escopeta de pilotes de goma/foam, gasos lacrimàgens, fum, canons d'aigua, sons d'alta potència i freqüencies especials,...

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Optimot. Consultes lingüístiques». Llengua catalana. [Consulta: 29 juliol 2023].
  2. ↑ Carles Pont Sorribes, C.P.G.. Anàlisi de la presència i construcció del relat del context sociopolític de Catalunya (2010-2015) a la premsa internacional. Publicacions de la Generalitat de Catalunya - Government of Catalonia Publications, 2018, p. 20 (Institut d'Estudis de l'Autogovern). ISBN 978-84-393-9792-2. 
  3. ↑ Avendaño, R.L.. De la llengua al país: 50 anys d’Òmnium Cultural del Tarragonès. Cercle d'Estudis Històrics i Socials "Guillem Oliver" del Camp de Tarragona, 2022, p. 163 (Publicacions del CEHSGO). ISBN 978-84-8424-973-3. 
  4. ↑ Pérez, F.T.. Nous veïns a la ciutat: Els immigrants a València i Russafa. Publicacions de la Universitat de València, 2011, p. 316 (Oberta). ISBN 978-84-370-8429-9. 
  5. ↑ Garnier, S. Petit Livre - Les meilleurs slogans de manif (en francès). edi8, 2020. ISBN 978-2-412-05867-1. 
  6. ↑ Olivé, C. Profes rebels: El repte d'educar a partir de la realitat dels joves. Penguin Random House Grupo Editorial España, 2020, p. 45. ISBN 978-84-17909-79-6. 
  7. ↑ «protest march». Cambridge Dictionary, 26-07-2023. [Consulta: 29 juliol 2023].
  8. ↑ Pawel Mink, G.R.I.K.. Three Revolutions: Mobilization and Change in Contemporary Ukraine I. ibidem-Verlag, 2019, p. 184. ISBN 978-3-8382-1321-7. 
  9. ↑ «Assentada». Diccionari normatiu valencià. Acadèmia Valenciana de la Llengua.
  10. ↑ [enllaç sense format] http://www.wikilingua.net/ca/articles/m/o/v/Movimiento_por_los_derechos_civiles_en_Estados_Unidos_8f76.html#Marcha_sobre_Washington.2C_28_de_agosto_de_1963
  11. ↑ [enllaç sense format] http://blogs.lavanguardia.com/hemeroteca/2010/07/09/la-mitica-manifestacion-del-estatut-de-1977/[Enllaç no actiu]
  12. ↑ [enllaç sense format] http://www.guinnessworldrecords.com/content_pages/record.asp?recordid=54365
  13. ↑ [enllaç sense format] http://www.socialistworker.co.uk/article.php?article_id=6067 Arxivat 2006-03-21 a Wayback Machine.
  14. ↑ [enllaç sense format] http://www.elmundo.es/elmundo/2004/03/13/espana/1079142574.html
  15. ↑ [enllaç sense format] http://www.wikilingua.net/ca/articles/u/n/_/Un_mill%C3%B3n_de_voces_contra_las_FARC_6ee8.html
  16. ↑ [enllaç sense format] http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/politica/20100711/catalunya-crida-prou/print-380500.shtml Arxivat 2014-11-05 a Wayback Machine.
  17. ↑ [enllaç sense format] http://www.324.cat/noticia/1884457/catalunya/15-milions-de-persones-demanen-la-independencia-de-Catalunya-en-una-manifestacio-record
  18. ↑ [enllaç sense format] http://www.bbc.co.uk/news/world-europe-19564640
  19. ↑ «La Via Catalana, minut a minut». Ara, 11-09-2013.
  20. ↑ «More than 1 million Catalans form human chain to promote their bid to break away from Spain» (en anglès). The Washington Post. AP, 11-09-2013. Arxivat de l'original el 12 de setembre 2013 [Consulta: 13 setembre 2013]. Arxivat 12 de setembre 2013 at Archive.is
  21. ↑ «La V de la Diada, en directe: 1.800.000 assistents, segons la Guàrdia Urbana». ara.cat, 11-09-2014. [Consulta: 13 setembre 2014].
  22. ↑ ‘Som dos milions d'assistents a la Via Lliure’, diu Jordi Sànchez Vilaweb
  23. ↑ Segons un còmput innovador, a la Via Lliure de la Meridiana hi havia 530.000 persones, Vilaweb
  24. ↑ En directo: la Via Lliure reúne en Barcelona a 1,4 millones de personas por la independencia de Catalunya (en castellà) Diario Público
  25. ↑ NacióDigital. «La Diada 2016, en xifres | NacióDigital». Arxivat de l'original el 2019-05-03. [Consulta: 25 novembre 2019].
  26. ↑ Redacció. «Ball de xifres després de la manifestació - 11 set 2017». El Punt Avui. [Consulta: 25 novembre 2019].
  27. ↑ «Manifestación Barcelona: 1.000.000 personas según la delegación del Gobierno». La Vanguardia, 29-10-2017. [Consulta: 27 novembre 2019].
  28. ↑ Tugàs, Roger ««Ni decebuts, ni decaiguts»: l'optimisme impregna l'independentisme tot i els presos». NacióDigital.
  29. ↑ «Les xifres de dissabte: en qualsevol cas, un milió llarg de manifestants». VilaWeb [Consulta: 13 novembre 2017].
  30. ↑ 324cat. «Un milió de persones omple Barcelona per la manifestació de l'11S». CCMA, 11-09-2017. [Consulta: 25 novembre 2019].
  31. ↑ [enllaç sense format] https://www.ccma.cat/324/unes-600-000-persones-participen-a-la-manifestacio-de-la-diada-segons-la-guardia-urbana/noticia/2946891/
  32. ↑ Periódico, El. «Mig milió de persones es manifesten contra la sentència del procés». elperiodico, 18-10-2019. [Consulta: 26 novembre 2019].
  33. ↑ 324cat. «350.000 persones, segons la Guàrdia Urbana, es manifesten a Barcelona contra la sentència». CCMA, 26-10-2019. [Consulta: 26 novembre 2019].
  34. ↑ Ortega, Maria «Set manifestacions surten cada dia als carrers de Catalunya». Diari Ara [Barcelona], 20-11-2011, p.16-17. ISSN: 2014-010X.
  35. ↑ Heydon, J. Visibility and Control: Cameras and Certainty in Governing. Lexington Books, 2021, p. 152. ISBN 978-1-7936-1818-4. 

Vegeu també

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Manifestació
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Manifestació&oldid=33687460»