Margaret Ashton
.jpg) (1909)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 19 gener 1856 Withington (Anglaterra) |
| Mort | 15 octubre 1937 (81 anys) Didsbury (Anglaterra) |
| Activitat | |
| Ocupació | política, activista per la pau |
| Membre de | |
| Família | |
| Pares | Thomas Ashton i Elizabeth Gair |
Margaret Ashton (Withington, 19 de gener del 1856 - Didsbury, 15 d'octubre del 1937) fou una sufragista, política, pacifista i filantropa, la primera regidora de la ciutat de Manchester.
Trajectòria
[modifica]
Fou la primera dona que es presentà al Consell Municipal de Manchester, i el 1908 fou triada per Manchester Withington[1] (circumscripció representada en la Cambra dels Comuns del Parlament).
Com a membre del comité de salut pública de Manchester i presidenta del subcomité de benestar infantil i maternitat, Ashton recolzà les clíniques municipals per a mares i nadons i promogué la llet gratuïta per a nadons i mares d'un primer fill. El 1914 fundà el Manchester Babies Hospital amb la metgessa Catherine Chisholm (1878–1952).[2]
Amb l'esclat de la Primera Guerra Mundial Ashton es trobava entre la minoria que se separà de la Unió Nacional de Societats de Sufragi Femení (NUWSS) i el moviment sufragista. Signà la Carta Oberta de Nadal, una crida a la pau dirigida "a les dones d'Alemanya i Àustria", publicada en Jus Suffragii al gener del 1915.[3] Fundà una delegació a Manchester de la Lliga Internacional de Dones per la Pau i la Llibertat.
El 1920, la Women's Farm and Garden Union va crear un conjunt de petites granges per a dones a Surrey. Les patrocinadores inicials en foren Margaret Ashton, i Sydney Renée Courtauld.[4]
Llegat
[modifica]El 1938, alguns amics i admiradors d'Ashton s'ajuntaren per finançar dues activitats:
- Un seient a l'Ajuntament de Manchester. Al respatller hi havia una placa amb els assoliments de Margaret.
- Una sèrie de conferències bianuals, organitzades per la Universitat Victoria de Manchester. La primera, sobre els victorians, fou impartida per Mary Stocks, directora del Westfield College, el 20 de març del 1941.
El 1982, l'institut femení Harpurhey es canvià de nom al de Margaret Ashton Sixth Form College.
El seu nom i foto (i els d'altres 58 sufragistes) són al pedestal de l'estàtua de Millicent Fawcett al Parliament Square, a Londres; s'inaugurà el 2018.[5][6]
Margaret Ashton és una de les sis dones proposades per a una nova estàtua pública a Manchester.[7]
Referències
[modifica]- ↑ «Where I live: Manchester: Who was Margaret Ashton?» (en anglés). BBC Manchester. BBC, 04-07-2006.
- ↑ «Ashton, Margaret (1856–1937), local politician and philanthropist». A: Oxford Dictionary of National Biography. online. Oxford University Press. requereix subscripció o ser soci de la biblioteca pública del Regne Unit
- ↑ Liddington, Jill. The long road to Greenham: feminism and anti-militarism in Britain since 1820. Londres: Virago, 1989. ISBN 9780860686880.
- ↑ Meredith, Anne «From ideals to reality: The women's smallholding colony at Lingfield, 1920–39». Agricultural History Review, 54, pàg. 105–121.
- ↑ «Historic statue of suffragist leader Millicent Fawcett unveiled in Parliament Square». Gov.uk, 24-04-2018. [Consulta: 24 abril 2018].
- ↑ «Millicent Fawcett statue unveiling: the women and men whose names will be on the plinth». iNews, 24-04-2018. [Consulta: 25 abril 2018].
- ↑ Williams, Jennifer «Shortlist of six iconic women revealed for Manchester's first female statue for 100 Years». , 20-10-2015 [Consulta: 21 novembre 2015].
Enllaços externs
[modifica]- Bedford, Jane «Margaret Ashton: Manchester's "First Lady"». Manchester Region History Review, 12, 1998, pàg. 3–17. Arxivat de l'original el 2014-10-22. ISSN: 0952-4320 [Consulta: 26 octubre 2015].
- «Where I live: Manchester: Who was Margaret Ashton?». BBC Manchester. BBC, 04-07-2006.
- «Margaret Ashton (biography)». spartacus-educational.com. Spartacus Educational.