Vés al contingut

Mesolongi

Plantilla:Infotaula geografia políticaMesolongi
Μεσολόγγιον (el) Modifica el valor a Wikidata
Imatge
Tipusassentament humà Modifica el valor a Wikidata

Localització
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
 38° 22′ 07″ N, 21° 25′ 44″ E / 38.3686°N,21.4289°E / 38.3686; 21.4289
EstatGrècia
Entitat territorial administrativaadministració descentralitzada del Peloponès, Grècia Occidental i les illes Jòniques
RegióGrècia Occidental
Unitat perifèricaUnitat perifèrica d'Etòlia-Acarnània
MunicipiMesologgi Municipality (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Capital de
Població humana
Població12.444 (2021) Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Altitud5 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Dades històriques
Esdeveniment clau
25 octubre 1822First siege of Missolonghi (en) Tradueix
20 setembre 1823Second siege of Missolonghi (en) Tradueix
15 abril 1825Third Siege of Missolonghi (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Organització política
• Cap de governIoannis Lykoudis (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal302 00 Modifica el valor a Wikidata
Prefix telefònic2631 Modifica el valor a Wikidata
Altres
Agermanament amb

Lloc webmessolonghi.gov.gr Modifica el valor a Wikidata

Mesolongi en grec: Μεσολόγγι, Mesolongi, també transcrit Mesolongi, Missolonghi, Messolonghi; forma antiga Mesolòngion) és una ciutat situada a l'oest de Grècia i que té prop d'11.000 habitants (2001). La ciutat és la capital de la Unitat perifèrica d'Etòlia-Acarnània i la seva tercera ciutat més gran. És la seu del municipi de Hiera Mesolongiou Polis (ciutat sagrada de Mesolongi).

Mesolongi està enllaçada per la GR-5/I55. El camí cap a Ástaco va al nord-oest i també hi ha accés a GE-48 cap a l'est. La ciutat tenia una estació de ferrocarril en la línia cap Agrinio, però va ser abandonada en la dècada de 1970.

La ciutat és coneguda pel dramàtic setge al qual va ser sotmesa per les tropes otomanes durant la Guerra d'Independència Grega i especialment per ser el lloc on va morir el poeta anglès George Gordon Byron (conegut com a Lord Byron),[1] considerat un dels escriptors més versàtils i importants del Romanticisme. Byron hi havia anat per defensar la independència grega. Eugène Delacroix li va dedicar el seu cèlebre Grècia sobre les ruïnes de Mesolongi, que es troba al Museu de Belles Arts de Bordeus.

Referències

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]