Microgadus tomcod
.jpg)  | |
| Estat de conservació | |
|---|---|
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 202405 |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Ordre | Gadiformes |
| Família | Gadidae |
| Gènere | Microgadus |
| Espècie | Microgadus tomcod Walbaum, 1792 |
| Nomenclatura | |
| Sinònims |
|
.svg){kind=icon}
Microgadus tomcod és una espècie de peix pertanyent a la família dels gàdids.[2]
Descripció
[modifica]- Pot arribar a fer 38,1 cm de llargària màxima i un pes màxim de 570 g (la mitjana és de 45).
- Cos allargat, de color marró verd oliva o groc al dors (més pàl·lid al ventre) i amb taques fosques als flancs i les aletes.
- Cap petit amb els ulls relativament xicotets també.
- Aletes pelvianes amb un filament lleugerament allargat.[3][4]
Reproducció
[modifica]Té lloc des del novembre fins al febrer (el gener n'és el mes de màxima intensitat) a les aigües salades o salabroses poc fondes dels estuaris o de les desembocadures dels rius. Els ous fan 1,5 mm de diàmetre, contenen una mena de glòbul farcit de greix i s'enfonsen fins al fons on es mantenen units junts o adherits a qualsevol suport disponible (com ara, algues i pedres).[5]
Alimentació
[modifica]Menja principalment petits crustacis (sobretot, gambes i amfípodes) i, en menor mesura, cucs, mol·luscs petits, calamars i peixos (incloent-hi llobarros i arengs).[6]
Depredadors
[modifica]És depredat als Estats Units per Morone saxatilis[7] i el tallahams (Pomatomus saltator).[8]
Hàbitat
[modifica]És un peix d'aigua marina, dolça[9] i salabrosa; demersal; anàdrom[10] i de clima temperat (52°N-36°N, 77°W-52°W), el qual viu entre 0-69 m de fondària. Algunes poblacions viuen aïllades en diversos llacs.[3]
Distribució geogràfica
[modifica]Es troba a l'Atlàntic nord-occidental: des del sud de la península del Labrador -el Canadà- fins a Virgínia -els Estats Units-.[3]
Observacions
[modifica]És inofensiu per als humans i mostra una certa tolerància a la contaminació, ja que, després que l'empresa General Electric estigués vessant bifenils policlorats (PCB) al riu Hudson entre els anys 1947 i 1976, els científics van trobar que els exemplars d'aquesta espècie que hi vivien havien desenvolupat una major resistència a la toxicitat d'aquella substància mercès a una mutació genètica que afectava al 99% dels exemplars de l'esmentat riu (enfront del menys del 10% en altres indrets).[11][3]
Referències
[modifica]- ↑ Catalogue of Life (anglès)
- ↑ The Taxonomicon (anglès)
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 «Microgadus tomcod» (en anglès). FishBase. Froese, Rainer; Pauly, Daniel (editors).
- ↑ Centre de pêche G.Marceau et Filles (anglès)
- ↑ Bigelow, H.B. i W.C. Schroeder, 1953. Fishes of the Gulf of Maine. Fish. Bull. 53:1-577.
- ↑ Scott, W.B. i M.G. Scott, 1988.
- ↑ Dew, C.B., 1988. Stomach contents of commercially caught Hudson River striped bass, Morone saxatilis, 1973-1975. Fish. Bull. 86(2):397-401.
- ↑ FishBase (anglès)
- ↑ Scott, W.B. i E.J. Crossman, 1973. Freshwater fishes of Canada. Bull. Fish. Res. Board Can. 184:1-966.
- ↑ Riede, K., 2004. Global register of migratory species - from global to regional scales. Final Report of the R&D-Projekt 808 05 081. Federal Agency for Nature Conservation, Bonn, Alemanya. 329 p.
- ↑ Fish Evolved to Survive GE Toxins in Hudson River (anglès)
