Municipis i ciutats de Sèrbia
Sèrbia es divideix en 150 municipis (en serbi:opštine) i 24 ciutats (gradovi), que són les unitats bàsiques de l'autogovern local.[1] La ciutat pot o no estar dividida en "municipis de ciutat" (gradske opštine). Sis ciutats (Belgrad, Novi Sad, Niš, Kragujevac, Požarevac i Vranje) comprenen diversos municipis, dividits en "urbans" i "altres" (suburbans). Hi ha 33 municipis de ciutat (17 a Belgrad, 5 a Niš, 5 a Kragujevac, 2 a Novi Sad, 2 a Požarevac i 2 a Vranje).[2]
Dels 150 municipis, 47 es troben a Sèrbia Meridional i Oriental, 52 a Šumadija i Sèrbia Occidental, 39 a la Voivodina i 28 (de facto 37) a Kosovo. De les 24 ciutats, 6 es troben a Sèrbia Meridional i Oriental, 10 a Šumadija i Sèrbia Occidental, 6 a la Voivodina, i 1 a Kosovo,[1] i una ciutat, Belgrad, té l'estatus de regió estadística separada.[2]
Els dos municipis més grans per nombre d'habitants són Novi Sad amb 307.760 i Nou Belgrad amb 212.104 segons el cens del 2011.
Municipis
[modifica]Com en molts altres països, els municipis són les entitats bàsiques de l'autogovern local a Sèrbia. El cap del municipi és el President del municipi, mentre que el poder executiu l'ostenta el Consell Municipial, i el poder legislatiu l'Assemblea municipal. Aquesta assemblea és escollida en eleccions locals cada 4 anys, mentre que el president i el consell són elegits per l'assemblea. Els municipis disposen de propietats (incloent empreses de servei públic) i d'un pressupost. Si bé oficialment només les ciutats tenen alcaldes (gradonačelnici), informalment també s'anomena així els presidents dels municipis.
El territori del municipi està format per un centre (seu del municipi) i els pobles que l'envolten. El municipi porta el nom de la seva seu.[3] (per exemple, el territori del Municipi de Kikinda està format per la ciutat de Kikinda, que és la seu del municipi, i els pobles que l'envolten.).
Els qui advoquen per una reforma del sistema d'autogovern local serbi remarquen que els municipis serbis (amb una mitjana de 50.000 ciutadans per municipi) són els més grans d'Europa, tant per territori com per nombre d'habitants, i com a tals poden resultar ineficients gestionant les necessitats dels ciutadans i distribuint els recursos del pressupost del país.[4][5]
Les ciutats i els seus municipis
[modifica]Les ciutats són un altre tipus d'autogovern local. Els territoris amb estatus de ciutat solen tenir més de 100.000 habitants,[1] però solen ser molt semblants als municipis. Hi ha 23 ciutats, cadascuna de les quals té la seva pròpia assemblea i pressupost. Com ja s'ha dit, només les ciutats tenen oficialment alcaldes, però sovint s'anomena també alcaldes als presidents dels municipis a la parla quotidiana.
Com en el cas dels municipis, el territori d'una ciutat està constituït per la ciutat en si i els pobles que l'envolten. Totes les ciutats i municipis formen part d'un districte. L'excepció n'és la ciutat de Belgrad, que és un districte per si mateixa.
Les ciutats poden o no estar dividides en municipis de ciutat. Sis ciutats (Belgrad, Novi Sad, Niš, Požarevac, Kragujevac i Vranje) comprenen diversos municipis, dividits en àrees urbanes i suburbanes. Les competències es reparteixen entre les ciutats i els municipis que les conformen. De les ciutats esmentades, tan sols Novi Sad no va experimentar una transformació total, ja que el municipi de recent formació de Petrovaradin només existeix formalment, de manera que el Municipi de Novi Sad és a la pràctica el mateix que la Ciutat de Novi Sad. Els municipis de les sis ciutats suara esmentades també tenen les seves pròpies assemblees i altres privilegis.
Municipis i ciutats de Kosovo
[modifica]Les lleis sèrbies tracten Kosovo com a part integral del territori de Sèrbia (Província Autònoma de Kosovo i Metohija).[6] La llei d'organització territorial defineix 28 municipis i una ciutat al territori de Kosovo.[1] Des de l'any 1999, però, Kosovo és administrada per l'UNMIK (administració de les Nacions Unides), que va modificar l'organització territorial del territori de Kosovo. L'any 2000 el municipi de Gora va ser fusionat amb el d'Opolje (part del municipi de Prizren) per formar el nou municipi de Dragaš, i es va crear un nou municipi: Mališevo. Més tard, entre el 2005 i el 2008, es van crear 7 nous municipis: Gračanica, Đeneral Janković, Junik, Parteš, Klokot-Vrbovac, Ranilug i Mamuša.[7] Aquests canvis no van ser reconeguts pel Govern de Sèrbia, tot i que alguns dels municipis de nova creació tenen una majoria sèrbia, i alguns serbis participen en les eleccions locals. En tres d'aquests municipis (Gračanica, Klokot-Vrbovac i Ranilug), els partits serbis van obtenir majoria a les eleccions del 2009.[8][9]
Llista de municipis
[modifica]Aquesta és una llista dels municipis de Sèrbia segons els defineix la Llei d'Organització Territorial .[1] No inclou els municipis de Kosovo creats per l'UNMIK des del 1999. Les dades de la població s'han extret del cens de 2002.[10] El cens no es va efectuar a Kosovo, sota l'administració de l'UNMIK, de manera que els nombres de població pels municipis de Kosovo no es mostren.
Llista de ciutats i municipis de ciutat
[modifica]№[11] | Escut d'armes | Ciutat | Districte | Escut d'armes | Municipi de ciutat | Superfície [km²] | Població |
---|---|---|---|---|---|---|---|
1 | Valjevo | Districte de Kolubara | no en té | 905 | 90.301 | ||
2 | Vranje[2] | Districte de Pčinja | Vranje | 860 | 82.782 | ||
Vranjska Banja | |||||||
3 | Zaječar | Districte de Zaječar | no en té | 1.069 | 58.547 | ||
4 | Zrenjanin | Districte de Banat Central | no en té | 1.324 | 123.362 | ||
5 | Jagodina | Districte de Pomoravlje | no en té | 470 | 71.195 | ||
6 | Kragujevac | Districte de Šumadija | Aerodrom | 232 | 36.217 | ||
Pivara | 258 | 49.154 | |||||
Stanovo | 155 | 39.252 | |||||
Stari Grad | 16 | 62.794 | |||||
Stragari | 165 | 4.500 | |||||
7 | Kraljevo | Districte de Raška | no en té | 1.530 | 125.488 | ||
8 | Kruševac | Districte de Rasina | no en té | 854 | 128.752 | ||
9 | Leskovac | Districte de Jablanica | no en té | 1.025 | 144.206 | ||
10 | Loznica | Districte de Mačva | no en té | 612 | 78.788 | ||
11 | Niš | Districte de Nišava | Medijana | 16 | 88.010 | ||
Palilula | 117 | 71.707 | |||||
Pantelej | 142 | 52.290 | |||||
Crveni Krst | 182 | 31,762 | |||||
Niška Banja | 145 | 14.098 | |||||
12 | Novi Pazar | Districte de Raška | no en té | 742 | 100.410 | ||
13 | Novi Sad[13] | Districte de Bačka del sud | Novi Sad | 699 | 341.625 | ||
Petrovaradin (obsolet) | |||||||
14 | Pančevo | Districte de Banat del sud | no en té | 759 | 123.414 | ||
15 | Požarevac[14] | Districte de Braničevo | Požarevac | 482 | 74.902 | ||
Kostolac | |||||||
16 | Priština | Districte de Kosovo | no en té | 854 | |||
17 | Smederevo | Districte de Podunavlje | no en té | 484 | 107.528 | ||
18 | Sombor | Districte de Bačka Occidental | no en té | 1.178 | 87.815 | ||
19 | Sremska Mitrovica | Districte de Srem | no en té | 762 | 85.902 | ||
20 | Subotica | Districte de Bačka del nord | no en té | 1.008 | 141.554 | ||
21 | Užice | Districte de Zlatibor | no en té | 667 | 78.018 | ||
22 | Čačak | Districte de Moravica | no en té | 636 | 115.337 | ||
23 | Šabac | Districte de Mačva | no en té | 795 | 115.347 | ||
estatus especial |
Ciutat de Belgrad | Forma un districte per ella mateixa | Barajevo | 213 | 24.641 | ||
Čukarica | 155 | 179.031 | |||||
Grocka | 289 | 83.398 | |||||
Lazarevac | 384 | 58.224 | |||||
Mladenovac | 339 | 53.050 | |||||
Novi Beograd | 41 | 212.104 | |||||
Obrenovac | 411 | 71.419 | |||||
Palilula | 447 | 170.593 | |||||
Rakovica | 29 | 108.413 | |||||
Savski Venac | 16 | 38.660 | |||||
Sopot | 271 | 20.199 | |||||
Stari Grad | 7 | 48.061 | |||||
Surčin | 285 | 42.012 | |||||
Voždovac | 150 | 157.152 | |||||
Vračar | 3 | 55.463 | |||||
Zemun | 154 | 166.292 | |||||
Zvezdara | 31 | 148.014 |
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Llei d'Organització Territorial i Autogovern Local, Parlament de Sèrbia (serbi)
- ↑ 2,0 2,1 2,2 http://media.popis2011.stat.rs/2011/prvi_rezultati.pdf
- ↑ Només un municipi (Municipi de Gora) no comparteix el nom amb la població que n'és la seu, ja que la seu es troba a Dragaš. Aquest municipi es troba a Kosovo, i per tant existeix només sobre el paper. El territori del municipi va ser fusionat amb part del Municipi de Prizren l'any 2000 per l'UNMIK per formar el nou Municipi de Dragaš. Això no va ser reconegut pel Govern Serbi (vegeu la secció Municipis i ciutats de Kosovo).
- ↑ Jerinić, Jelena «Konkretni oblici učešća građana» (en serbi). Lokalna samouprava. Conferència permanent de ciutats i municipis/Vreme, 01-12-2006, p. 6 [Consulta: 31 juliol 2007]. Arxivat 2007-03-10 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2007-03-10. [Consulta: 10 agost 2013].
- ↑ «Local Communities in Serbia: How to Become an Effective Voice for Citizens» (pdf) p. 4. USAID/Serbia Local Government Report Program, 01-07-2004. Arxivat de l'original el 2012-03-07. [Consulta: 31 juliol 2007].
- ↑ Kosovo és subjecte d'una disputa territorial entre la República de Sèrbia i l'autoproclamada República de Kosovo. Kosovo va declarar la seva independència el 17 de febrer de 2008, però Sèrbia el continua considerant part del seu territori. La independència de Kosovo ha estat reconeguda per 102 dels 193 estats membres de les Nacions Unides.
- ↑ Missió de l'OSCE a Kosovo: Perfils municipals
- ↑ UNMIK: El boicot serbi crea nous problemes Arxivat 2011-06-08 a Wayback Machine., b92, 22 de novembre de 2007(anglès)
- ↑ Srbima većina u tri opštine, b92, 16 de novembre de 2009(serbi)
- ↑ Agència d'Estadística de la República de Sèrbia: Població Arxivat 2013-10-18 a Wayback Machine. (Cens 2002) (serbi)
- ↑ 11,0 11,1 Com recull la llei, seguint l'ordre dictat per l'alfabet ciríl·lic serbi
- ↑ «Cens de població, llars i habitatges de 2011 de la República de Sèrbia - primers resultats.». Bulletin. Oficina Estadística de la República de Sèrbia, 540, 2011. ISSN: 0354-3641 [Consulta: 21 novembre 2011].
- ↑ Estatut de la ciutat de Novi Sad Arxivat 2016-03-04 a Wayback Machine., Gaseta de la ciutat de Novi Sad nº 43 (2 d'octubre de 2008), lloc web oficial de la ciutat
- ↑ Estatut de la ciutat de Požarevac Arxivat 2020-04-26 a Wayback Machine., Gaseta de la ciutat de Požarevac Nº2/2008 (30 de juny de 2008), lloc web oficial de la ciutat
- Municipis de Sèrbia 2008 Arxivat 2010-11-13 a Wayback Machine., Oficina d'Estadística de Sèrbia, gener de 2009, ISSN 1452-4856.