Vés al contingut

Pa blanc

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Una llesca de pa blanc.

El pa blanc és un pa elaborat amb farina de blat de la qual s'ha retirat el segó i sovint també el germen, en contrast amb el pa integral fet amb farina integral de blat, en la qual aquestes parts es deixen i contribueixen al color marró. A més, aquesta farina blanca es blanqueja sovint usant bromat potàssic o diòxid de clor (milloradors del pa) per eliminar qualsevol color lleument groguenc i fer les seves propietats de cocció més predictibles.

L'actual popularitat del pa blanc és una resposta a l'adaptació del negoci d'ultramarins al comerç modern. El blanquejat dona a la farina blanca una data de caducitat molt més alta que la de la farina integral, i el pa fet amb ella pot tenir més temps a la venda. Això permet majors temps d'emmagatzematge i transport.

Crítiques

[modifica]

El pa blanc es critica sovint per ser menys nutritiu que altres pans. La majoria de les vitamines pròpies del blat es retiren juntament amb el germen o es destrueixen en el procés de blanquejat. Amb l'entrada dels Estats Units a la Segona Guerra Mundial, la manca de contingut vitamínic havia portat a un increment de reclutes rebutjats en l'examen físic de selecció. Com a resposta, es va dictar una llei que obligava a enriquir la farina blanca amb vitamines per suplir les retirades pel procés de blanqueig, tot i que els crítics afirmen que no es recuperen els oligoelements eliminats pel blanquejat. Contra això s'argumenta que la quantitat de minerals en el pa és minúscula i la seva falta és fàcilment substituïble per qualsevol altre constituent comú de la dieta, com fruita o verdura. La majoria del pa blanc comercial conté poca fibra alimentària en comparació amb el pla que inclou el segó. Una dieta baixa en fibra es relaciona en alguns casos amb restrenyiment i diarrea. Les lleis canadenques exigeixen quantitats relativament altes de proteïna en els seus gra, el que provoca l'existència d'un tipus de pa conegut com a blanc canadenc.

El pa blanc també es critica per ser massa fàcil de digerir, el que provoca pujades i baixades més pronunciades dels nivells de sucre en sang i insulina que els pans integrals.

Vegeu també

[modifica]

Nota

[modifica]