Vés al contingut

Periodisme esportiu

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Comentaristes televisius d'un partit de la lliga ACB de bàsquet

El periodisme esportiu és una especialitat professional de l'ofici del periodisme que utilitza diversos gèneres per a tractar la informació esportiva.[1] El bon periodisme esportiu és un dels gèneres periodístics més exigents que ha de posar en relació l'entreteniment amb el llenguatge simple.[1]

Periodisme esportiu a Catalunya

[modifica]

La crònica esportiva, amb voluntat informativa i literària, fou un fenomen decisiu en la modernització del periodisme català, durant el període d'entreguerres, del 1918 al 1936. Els primers diaris esportius a Catalunya foren El Cazador (1856), el Butlletí de l'Associació d'Excursions Catalana (1878) i L'Excursionista (1878).[2] Després en vingueren d'altres com Mundo Deportivo (1906), L'Esport Català, La Nau dels Esports i La Rambla. Entre les personalitats més destacades de l'inici d'aquesta especialitat a Catalunya hi hagué Narcís Masferrer i Sala, Just Cabot i Ribot, Lluís Aymamí i Baudina, Francisco Madrid, Vicenç Bernades i Viusà, Xavier Regàs i Castells, Joaquim Ventalló i Vergés, Antoni Vilà i Bisa, Carles Sindreu i Pons i Josep Maria Planes i Martí.[3]

Vegeu també

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 Joaquín Marín Montín. Imagen, comunicación y deporte : una aproximación teórica. Editorial Visión Libros, 2009, p. 212–. ISBN 978-84-9983-450-4. 
  2. Figueres, Josep Maria «Notes sobre un segle de revistes i diaris esportius». Annals del periodisme català [Consulta: 11 juny 2015].
  3. Casasús, Josep Maria «Clàssics catalans del periodisme esportiu». Annals del Periodisme Català, 20, 1992 [Consulta: 11 juny 2015].