Premi Félix Houphouët-Boigny
| Tipus | guardó  | ||
|---|---|---|---|
| Epònim | Félix Houphouët-Boigny | ||
| Vigència | 1990 - | ||
| Interval de temps | 1989 - | ||
| Guanys en premis | 122.000 € | ||
| Conferit per | UNESCO | ||
| Lloc web | unesco.org… | ||
El Premi de Foment de la Pau Félix Houphouët-Boigny va ser establert per la UNESCO el 1990:
| « | Per honrar individus vius i institucions o organismes actius públics o privats que han fet una contribució significativa a promoure, buscar, protegir o mantenir la pau en conformitat amb la Carta de les Nacions Unides i la Constitució d'UNESCO. | » |
El premi s'ha batejat amb el nom de Félix Houphouët-Boigny, primer president de Costa d'Ivori. S'atorga anualment. El premi són 122.000 euros, a ser compartits igualment en cas de receptors múltiples.
Receptors
[modifica]| Any | Receptor | País | Fonament | |
|---|---|---|---|---|
| 1991 | 
|
Nelson Mandela Frederik Willem de Klerk |
Sud-àfrica | «Per les seves contribucions per a la pau internacional, animant-los a prosseguir en els seus esforços i com un tribut al que han fet per educar el seu poble rumb a la comprensió i a la superació del prejudici, que molts no haurien cregut possible fa pocs anys.»[1] |
| 1992 | Acadèmia de Dret Internacional de la Haia | Països Baixos | «Creiem que el món està en una nova fase de relacions internacionals. Bastant diferent d'aquell per la qual acabem de passar(...) i estem convençuts que ha de ser donat un paper major a la justícia internacional en la resolució de disputes internacionals i en la solució de problemes internacionals.»[2] | |
| 1993 | _cropped.jpg)
|
Yitzhak Rabin | Israel | «Concloem que aquest any, naturalment, l'esdeveniment més important i dramàtic ha estat l'acord entre els palestins i Israel, i per tant el nostre comitè va decidir concedir el Premi de la Pau Félix Houphouët-Boigny de 1993 per al primer-ministre Yitzhak Rabin i per al canceller Ximon Peres pel costat israelià, i per al president Yasser Arafat per l'Organització per a l'Alliberament de Palestina.»[3] |
|
Ximon Peres | |||
|
Yasser Arafat | Territoris Palestins Ocupats | ||
| 1994 | 
|
Joan Carles I d'Espanya | Espanya | «(...) [El rei d'Espanya], pel seu paper a garantir la transició per a la democràcia, per la seva contínua contribució per a la protecció de les minories en la transició per a la democràcia, i pel paper internacional de conciliació que Espanya ha interpretat. [Carter per] la seva capacitat com a president del Carter Center i la seva contribució per la recerca de la pau en moltes parts diferents del món i (...) obtenint èxit en tal contribució encara abans del govern del seu país haver sol·licitat a ell que ho fes.»[4] |
|
Jimmy Carter | Estats Units d'Amèrica | ||
| 1995 | Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats | Suïssa | «Concordem per unanimitat a concedir un premi mutu a l'Alt Comissariat de les Nacions Unides per als Refugiats pel treball que ha exercit, i en segon lloc, a l'Alta Comissionada, senyora Ogata, per la qualitat inconfusible que ella va afegir a la missió de la qual va ser designada, per l'excel·lència dels seus esforços i per la manera que ella va despertar l'interès internacional pels refugiats.»[5] | |
|
Sadako Ogata | Japó | ||
| 1996 | 
|
Álvaro Enrique Arzú Irigoyen | Guatemala | |
| Rolando Morán | ||||
| 1997 | 
|
Fidel V. Ramos | Filipines | «Per l'acord per ells efectuat que va posar fi el 2 de setembre de 1996 al conflicte entre el govern de les Filipínes i el Front d'Alliberament Nacional Moro.»[6] |
| Nur Misuari | ||||
| 1998 | 
|
Sheikh Hasina | Bangladesh | «A concedir el Premi de 1998 a Sheikh Hasina, primera ministra de la República Popular de Bangladesh, el qual, el 2 de desembre de 1997, va signar un acord de pau que va posar fi a 25 anys de guerra civil, i al senador George J. Mitchell el treball del qual va possibilitar que les parts principals en la Crisi Irlandesa signessin l'Acord de Belfast; el jurat vaig voler mantenir el focus en els esforços mobilitzats en la recerca per la pau a través del diàleg i de la negociació.»[7] |
|
George J. Mitchell | Estats Units | ||
| 1999 | 
|
Comunitat de Sant'Egidio | Itàlia | «En el reconeixement dels seus esforços a realitzar l'enteniment ecumènic entre totes les religions, els seus esforços de conciliació a Algèria, Moçambic, Guinea Bissau i Iugoslàvia, per les seves contribucions per a la comprensió humana i per l'eliminació de fonts de conflicte religioses, polítiques i ètniques.»[8] |
| 2000 | Mary Robinson | Irlanda | «Per la gran contribució que ella va donar en la defensa i promoció dels Drets Humans. La decisió, de fet, va ser unànime.»[9] | |
| 2001 | ||||
| 2002 | 
|
Kay Rala Xanana Gusmão | Timor Oriental | «Per la seva contribució en la lluita per la dignitat humana i per la seva conducta la qual va elevar l'esperit humà, no solament a la seva regió, però al món.»[10] |
| 2003 | Roger Etchegaray | França | «En reconeixement per la seva acció en favor del diàleg interreligiós, tolerància i pau.»[11] | |
.jpg)
|
Mustafa Cerić | Bòsnia i Hercegovina | ||
| 2004 | ||||
| 2005 | 
|
Abdoulaye Wade | Senegal | «Per les seves contribucions per la democràcia a Senegal, i pel seu paper a intervenir en les disputes polítiques a la regió.»[12] |
| 2006 | ||||
| 2007 | 
|
Martti Ahtisaari | Finlàndia | «Per liderar el procés que va resultar en la independència de la Namíbia i per [la seva] gran contribució per a la solució del conflicte fratricida entre el govern indonesi i el Moviment d'Alliberament d'Aceh.»[13] |
| 2008 | Luiz Inácio Lula da Silva | Brasil | «Per les seves accions en recerca de la pau, diàleg, democràcia, justícia social i igualtat de drets, així com per la seva valuosa contribució a l'erradicació de la pobresa i la protecció dels drets de les minories.»[14] | |
| 2009 | ||||
| 2010 | 
|
Àvies de la Plaza de Mayo | Argentina | «Com a reconeixement de la seva incansable batalla de més de trenta anys a favor dels drets humans, la justícia i la pau.»[15] |
| 2011 | ||||
| 2012 | ||||
| 2013 | 
|
François Hollande | França | «Per la seva gran contribució a la pau i l'estabilitat a l'Àfrica» i «la solidaritat manifestada per França respecte als pobles africans»[16] |
Referències
[modifica]- ↑ Kissinger, Henry. Proclamació dels vencedors. Pàgina oficial de la UNESCO. Consulta: 31-05-2009.
- ↑ Kissinger, Henry (13-10-1992). Proclamació dels vencedors. Pàgina oficial de la UNESCO. Consulta: 31-05-2009.
- ↑ Kissinger, Henry (17-09-1993). Proclamació dels vencedors. Pàgina oficial de la UNESCO. Consulta: 31-05-2009.
- ↑ Kissinger, Henry (10-01-1995). Proclamació dels vencedors. Pàgina oficial de la UNESCO. Consulta: 31-05-2009.
- ↑ Kissinger, Henry (1996-01-18). Proclamació dels vencedors. Pàgina oficial de la UNESCO. Consulta: 31-05-2009.
- ↑ Kissinger, Henry (17-06-1998). Proclamació dels vencedors. Pàgina oficial de la UNESCO. Consulta: 31-05-2009.
- ↑ Kissinger, Henry (1999-04-01). Proclamació dels vencedors. Pàgina oficial de la UNESCO. Consulta: 31-05-2009.
- ↑ Kissinger, Henry (27-01-2000). Proclamació dels vencedors. Pàgina oficial de la UNESCO. Consulta: 31-05-2009.
- ↑ Kissinger, Henry (29-05-2001). Proclamació dels vencedors. Pàgina oficial de la UNESCO. Consulta: 31-05-2009.
- ↑ Kissinger, Henry (09-10-2002). Proclamació dels vencedors. Pàgina oficial de la UNESCO. Consulta: 31-05-2009.
- ↑ Kissinger, Henry. Proclamació dels vencedors. Pàgina oficial de la UNESCO. Consulta: 31-05-2009.
- ↑ Kissinger, Henry (2005-09-13). Proclamació dels vencedors. Pàgina oficial de la UNESCO. Consulta: 07-07-2009.
- ↑ Soares, Mário (02-10-2008). Proclamació dels vencedors. Pàgina oficial de la UNESCO. Consulta: 07-07-2009.
- ↑ Soares, Mário (2009-05-07). Proclamació dels vencedors. Pàgina oficial de la UNESCO. Consulta: 07-07-2009.
- ↑ «2010 Prizewinner» (en anglès). [Consulta: 24 febrer 2013].
- ↑ «Mali: François Hollande récompensé par un prix pour la paix» (en francès). [Consulta: 24 febrer 2013].