Vés al contingut

Premsa (tecnologia)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Premsa de cargol d'argenter o d'encunyar.
Premsa de relligar.

En tecnologia el terme premsa designa màquines molt diverses relacionades amb la pressió i la força mecànica.[1] Les premses són àmpliament conegudes des de l'antiguitat, i han estat utilitzades en multitud d'industries i oficis al llarg de la història, podent treballar sobre matèries tant en fred com en calent, i en operacions industrials de tot tipus (espremer, filtrar, empaqueta, escorrer, estampar, forjar, embotir, lamitar, estirar, etc).[1] Des del punt de vista informatiu el nom és imprecís i cal complementar-lo amb un adjectiu o una expressió que qualifiqui cada màquina concreta:[1] premsa d'oli, premsa de vi, premsa estampadora, premsa de muntatge...etc

Història

[modifica]

Les primeres premses s'usaren en la transformació de productes agrícoles. En concret per a fer vi del raïm i per a extreure oli de les olives.[2] El sistema consistia en aplicar pressió sobre el producte (matèria primera) de cara a obtenir el resultat desitjat. Aquesta pressió resultava de l'aplicació d'una força exterior sobre una superfície determinada. Cal recordar que la pressió és igual a la força dividida per la superfície. Així, les premses primitives s'associaven a forces importants. I el terme premsa implicava una màquina que exigia o aplicava una força considerable. Quan es divulgaren les màquines emprades en processos mecànics basats en l'aplicació d'una força, es designaren també com a premses.

Pel que fa a la manera d'obtenir i aplicar forces, les primeres premses aprofitaven esforços humans. Posteriorment aparegueren els sistemes hidràulics, que permetien obtenir pressió de treball (o força) a partir d'una pressió hidràulica. Els mateixos resultats es podien assolir amb energia elèctrica o pneumàtica. Les premses modernes es basen en una font d'energia externa que permet aplicar una força o una pressió mecànica en una màquina determinada.[3]

Classificació

[modifica]
Premsa de fer fideus

Diverses classificacions són possibles.

Segons la font d'energia

[modifica]
  • Premses manuals
  • Premses hidràuliques
  • Premses pneumàtiques
  • Premses elèctriques
  • Premses mecàniques

Segons l'aplicació

[modifica]
  • Premses vinícoles
  • Premses oleícoles
  • Premses d'impremta
  • Premses de pasta (de fer fideus, tallarines, macarrons…).
  • Premses d'estampar

Segons la disposició general

[modifica]

Qualsevol premsa consta de dos elements bàsics: una estructura i un sistema d'actuació. En alguns casos els dissenys reals de premses concretes impliquen disposicions característiques o peculiars. Són relativament freqüents les denominacions basades en les particularitats esmentades: premsa de cargol central, premsa de biga, premsa llarga, premsa de volant, premsa de molinet, premsa de tascons, premsa de lleva excèntrica,...etc

Segons la forma de control

[modifica]
  • Premses no controlades. Les premses tradicionals i moltes de les modernes no disposen de sistemes de regulació de la velocitat de treball.
  • Premses servo-controlades. Poden regular la velocitat al llarg de la cursa de treball.[4][5][6]

Premses d'aplicacions concretes

[modifica]

Característiques

[modifica]

El tipus de premsa utilitzat està en correlació directa amb el producte final. Els tipus de premsa són de costat recte, BG (amb engranatge posterior), amb engranatge, de separació, OBI (inclinable amb respatller obert) i OBS (estacionari amb respatller obert). Les premses hidràuliques i mecàniques es classifiquen segons el bastidor sobre el qual es munten els elements mòbils. Les més comunes són la premsa de marc obert, també coneguda com a marc en C, i la premsa de costat recte. Una premsa de costat recte té columnes verticals a cada costat de la màquina i elimina la desviació angular. Un marc en C permet un fàcil accés a l'àrea de l'encuny en tres costats i requereix menys espai en el pis. Un tipus de marc obert, l'OBI pivota el marc per facilitar la descàrrega de deixalles o peces. Els OBS dolls d'aire temporitzats, dispositius o transportadors per a descàrrega de ferralla o part.[18][19]

Quadre comparatiu de diverses màquines de premsa
Tipus de premsa Tipus de marc Posició del marc Acció Sistema d'actuació Tipus de direcció Suspensió RAM Llit
Tornar a obrir Bretxa Costat recte Arc Pastilles Sòlid Tirants Vertical Horitzontal Inclinable Inclinada Simple Doble Triple Manovella Manovella de davant a darrere Excèntric Commutador Cargol Lleves Cremallera i pinyó Pistó Sobre directe Engranat, sobre marxa Sota directe Engranat, marxa baixa Un punt Dos punts Quatre punts Senzill Múltiple Sòlid Obert Ajustable
Banc X X X X X X X X X X X X X X X X X
Esquena oberta inclinable X X X X X X X X X X X X X X X X X X
Marc de buit X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X
Bocina de llit ajustable X X X X X X X X X X X X X X X
Roda final X X X X X X X X X X X X
Marc d'arc X X X X X X X X X X X X
De costat recte X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X
Reducció X X X X X X X X X X X X X X X
Palanca d'artilleria X X X X X X X X X X X X X X X X
Commutador de dibuix X X X X X X X X X X X X X X X X
Dibuix de lleves X X X X X X X X X X X X X X X
Dos punts d'acció única X X X X X X X X X X X X X X X
Alta producció X X X X X X X X X X X X X X
Màquina de morir X X X X X X X X X X
Transferència X X X X X X X X X X X X X X X
Retall de vora plana X X X X X X X X
Hidràulic X X X X X X X X X X X X X X X X X X
Fre de premsa X X X X X X X X X X X X

Galeria

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 1,2 «premsa». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 15 setembre 2022].
  2. W. MAIGNE. Dictionnaire classique des origines, inventions et découvertes dans les arts, les sciences et les lettres, etc, 1863, p. 537–. 
  3. Parker, Dana T. Building victory : aircraft manufacturing in the Los Angeles area in World War II (en anglès). Cypress, CA: D.T. Parker, 2013, p. 20,29,48,83,85,87. ISBN 978-0-9897906-0-4. 
  4. Mechanical vs. Servo vs. Hydraulic Presses
  5. DESIGN, SYNTHESIS AND CONTROL OF A MECHANICAL SERVO PRESS: AN INDUSTRIAL APPLICATION. Dr. R. HALICIOGLU, p. 2–. GGKEY:WER28W54KEP. 
  6. George W. Younkin. Industrial Servo Control Systems: Fundamentals And Applications, Revised And Expanded. CRC Press, 22 octubre 2002, p. 3–. ISBN 978-0-203-90945-4. 
  7. Gusman Vendranes; Chantale Rullier Oli d'Olesa: la passió d'un poble. L'Abadia de Montserrat, 1996, p. 59–. ISBN 978-84-7826-729-3. 
  8. DCVB:Premsa.
  9. Emili Giralt i Raventós. Història agrària dels Països Catalans. Edicions Universitat Barcelona, 2004, p. 403–. ISBN 978-84-475-3284-1. 
  10. Joan Veny; Lídia Pons Atles lingüístic del domini català: etnotextos del català oriental. Institut d'Estudis Catalans, 1998, p. 460–. ISBN 978-84-7283-435-4. 
  11. Josep M. Cobos. Pagesos, paraires i teixidors al Llobregat montserratí 1550-1850. L'Abadia de Montserrat, 2006, p. 147–. ISBN 978-84-8415-794-6. 
  12. Mariano Maymó. Guía del industrial, ó, Manual de mecánica práctica: con varias tablas y cálculos para uso de los constructores contra-maestres, mayordomos, directores de fábricas e industriales en general. Juan Roger, 1858, p. 113–. 
  13. Coia Valls. El mercader (edició en català). Penguin Random House Grupo Editorial España, 24 abril 2015, p. 113–. ISBN 978-84-9019-029-6. 
  14. «premsa d’impressió». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 15 setembre 2022].
  15. Botet i Sisó, Joaquim. Obra numismàtica esparsa i inèdita de Joaquim Botet i Sisó. Institut d'Estudis Catalans, 1997, p. 103–. ISBN 978-84-7283-379-1. 
  16. «Construcción sostenible: Bloques de tierra comprimida BTC» (en espanyol). Arquitectura y Empresa. [Consulta: 15 setembre 2022].
  17. DCVB:Fideuer.
  18. «Metall Stamping Equipment And Machines - American Industrial» (en anglès americà). Arxivat de l'original el 2018-06-15. [Consulta: 3 febrer 2016].
  19. «Sme.org PDF». [Consulta: 3 febrer 2016].

Enllaços externs

[modifica]