Radiolaris

Radiolaris

Radiolaria
Placa d'Ernst Haeckel de 1904 Kunstformen der Natur (Art de la Natura) que mostra radiolaris de la superfamília Stephoidea.
Període
Cambrià - Recent
Taxonomia
Superregne	Eukaryota
Subdomini	Diaphoretickes
Fílum	Radiolaria Caval.-Sm., 1987
Classes
Polycystinea Acantharea Sticholonchea

Els radiolaris (Radiolaria) són un grup de protozous rizaris que emeten axopodis (pseudòpodes suportat per microtúbuls) i que produeixen intricats esquelets minerals, típicament amb una càpsula central que divideix la cèl·lula en dues seccions, interna i externa, anomenades endoplasma i ectoplasma respectivament. Es troben com zooplàncton dels oceans i, gràcies a la ràpida evolució de les seves espècies són importants com fòssils guia a partir del Cambrià. Radiolaris fòssils comuns són Actinomma, Heliosphaera i Hexadoridium.

Descripció

Il·lustració de radiolaris de l'expedició Challenger 1873-76.

Els radiolaris tenen molts pseudòpodes suportats per microtúbuls anomenats axopodis, que els ajuden en la flotació. El nucli cel·lular i la majoria dels altres orgànuls es troben en l'endoplasma, mentre que l'ectoplasma està ple de vacuoles i de gotes de lípids. Sovint contenen algues en simbiosi, especialment Zooxanthellae, les quals produeixen la majoria de l'energia que li cal a la cèl·lula. Una organització semblant es troba a Heliozoa.

La classe principal de Radiolaris és Polycystinea, amb esquelets silicis i a aquest grup hi pertanyen la majoria dels fòssils. Una altra classe és Acantharea, amb esquelets fets de sulfat d'estronci. Els radiolaris inclouen també el gènere Sticholonche, que no té esquelet intern i que a vegades ha estat considerat un heliozou.

Circogonia icosahedra, una espècie de radiolari.

Hi ha radiolaris que semblen poliedres regulars.

Radiolaris de Haeckel

El biòleg alemany Ernst Haeckel realitzà dibuixos molt atractius de radioalris, foraminifers i diatomees ajudant a popularitzar aquests protozous entre els microscopistes de l'època victoriana.

Il·lustracions de Kunstformen der Natur (1904)

• 
  11. Discoidea
• 
  21. Acanthometra
• 
  22. Spyroidea
• 
  31. Cyrtoidea
• 
  41. Acanthophracta
• 
  51. Polycyttaria
• 
  71. Stephoidea
• 
  91. Spumellaria

Referències

• Zettler, Linda A. «Phylogenetic relationships between the Acantharea and the Polycystinea: A molecular perspective on Haeckel's Radiolaria». Proceedings of the National Academy of Sciences, 94, 1997, pàg. 11411-11416.
• P. Lopez-Garcia et al. «Toward the Monophyly of Haeckel's Radiolaria: 18S rRNA Environmental Data Support the Sisterhood of Polycystinea and Acantharea». Molecular Biology and Evolution, 19, 1, 2002, pàg. 118-121.
• Sina M. Adl et al. «The New Higher Level Classification of Eukaryotes with Emphasis on the Taxonomy of Protists». Journal of Eukaryotic Microbiology, 52, 5, 2005, pàg. 399-451. Arxivat de l'original el 2017-09-14 [Consulta: 22 novembre 2008]. Arxivat 2017-09-14 a Wayback Machine.
• Haeckel, Ernst. Art Forms from the Ocean: The Radiolarian Atlas of 1862. Múnic; London: Prestel Verlag, 2005. ISBN 3-7913-3327-5. 

Enllaços externs

• Radiolarians (anglès)
• Geometry and Pattern in Nature 3: The holes in radiolarian and diatom tests Arxivat 2005-12-16 a Wayback Machine. (en anglès)
• Radiolaria.org (anglès)