Vés al contingut

Reig de fageda

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuReig de fageda
Amanita muscaria Modifica el valor a Wikidata

Cossos fructífers d'A. muscaria en diversos estadis de creixement Modifica el valor a Wikidata
Bolet
[[Fitxer:|Edibilitat|35px]]

Bolet tòxic

Taxonomia
SuperregneEukaryota
RegneFungi
ClasseAgaricomycetes
OrdreAgaricales
FamíliaAmanitaceae
GènereAmanita
EspècieAmanita muscaria Modifica el valor a Wikidata
Lam., 1783
Nomenclatura
BasiònimAgaricus muscarius Modifica el valor a Wikidata
Sinònims
Amanita muscaria var. aureola
Amanita muscaria var. alba
Amanita muscaria var. flavivolvata
Amanita muscaria var. americana
Amanita muscaria var. fuligineoverrucosa
Amanita muscaria subsp. americana
Amanita muscaria subsp. flavivolvata
Amanita muscaria subsp. umbrina
Amanita muscaria var. coccinea
Amanita muscaria var. minor
Amanita muscaria var. sanguinea
Amanita muscaria var. speciosa
Amanita muscaria var. tomentosa
Amanita muscaria var. vaginata
Amanita muscaria var. guessowii
Amanita aureola
Amanita formosa
Agaricus aureolus
Amanita muscaria var. formosa
Agaricus muscarius
Agaricus muscarius var. sanguineus
Agaricus puellus Modifica el valor a Wikidata

El reig de fageda , reig bord, cogomella mosquera, mosquerola,[1][2]reig fals, reig foll, reig tinyós o reig vermell (Amanita muscaria, del llatí muscarius -relatiu a les mosques-, per la seua propietat de paralitzar mosques) és un fong basidiomicet psicoactiu, un dels molts del gènere Amanita. És una cogomella pigada que creix en boscos de coníferes i de caducifolis, on neix cap a final d'estiu o a l'entrant de la tardor. Nadiu de les regions temperades i boreals de l'hemisferi nord, el reig bord s'ha introduït accidentalment en molts països de l'hemisferi sud, generalment com a simbiont amb plantacions de pins, i actualment és una espècie cosmopolita vertadera. S'associa amb diversos arbres caducs i coníferes. Antigament es barrejava amb llet i sucre per elaborar un producte que s'emprava per matar mosques.

Morfologia

[modifica]
Lamel·les.

El barret, de color vermell coral·lí o aranjat cobert d'escates blancoses pot arribar a 18 cm. Té les làmines molt juntes, que són amples i de color blanc. L'esporada és blanca. El peu és de color blanc bru, bulbós a la base. Té un anell ample, sense estries, fràgil i membranós, de color blanca. No posseeix volva membranosa en forma de sac, sinó granulacions molt barroeres en forma de quadrets.

Hàbitat

[modifica]

Es troba a l'estiu en boscs de coníferes, de la plana a l'alta muntanya.

Comestibilitat

[modifica]

Contràriament a la creença popular, no es tracta d'una espècie metzinosa, però sí que és indigesta -a causa del contingut en micoatropina, que causa vòmits- i psicotròpica, a causa del contingut en muscimol i acid ibotenic. La ingestió no produeix gairebé mai intoxicacions mortals,[3] però sí que fa passar una mala estona als que l'hagin confós amb l'ou de reig, puix que en les primeres fases s'assemblen força.

Imatges

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. Gràcia, Enric: La Clau dels Bolets: Identifica'ls de la mà d'Enric Gràcia, plana 94-95. Editorial Efadós, volum I, El Papiol, 2021, ISBN 978-84-18243-12-7
  2. Vidal, Josep Maria; Ballesteros, Enric. Bolets dels Països Catalans i els seus noms populars. Figueres: Brau Edicions, 2013. ISBN 9788496905986. 
  3. Bruni, Alessandro. Farmacognosia generale e applicata (en italià). PICCIN, 1999, p. 210. ISBN 8829915009. 

Bibliografia

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]