Roxane Gay

Roxane Gay
	; (2014)
Biografia
Naixement	15 octubre 1974 (50 anys); Omaha (Nebraska)
Gloria Steinem Endowed Chair in Media, Culture and Feminist Studies (en)
	2022 – 2025
Dades personals
Ideologia	Feminisme, antiracisme i activisme contra la grassofòbia
Formació	Michigan Technological University ; Phillips Exeter Academy
Activitat
Camp de treball	Assaig, escriptura creativa, anglès, feminisme i crítica literària
Ocupació	escriptora, professora d'universitat, editora col·laboradora, novel·lista, assagista, periodista, crítica literària
Ocupador	Universitat Purdue
Obra
Obres destacables	Obres destacables (2014) Bad Feminist (en) ; (2017) Hunger (en) ; (2017) Difficult Women (en) ; (2018) Ayiti (en) ;
Família
Cònjuge	Debbie Millman (2020–)
Parents	Claudine Gay, cosí
Premis
	(2018) Beca Guggenheim ;
Lloc web	roxanegay.com

Roxane Gay (Omaha, 15 d'octubre de 1974) és una escriptora estatunidenca, professora, editora i comentarista.^[1]^[2]^[3]^[4] És l'autora de la col·lecció d'assaigs Mala Feminista (2014), que tingué molt d'èxit en The New York Times. Escrigué les col·leccions de contes Ayiti (2011) i Dones difícils (2017), i la memòria Fam (2017).

Gay és professora d'anglés de la Universitat de Purdue, i col·laboradora en The New York Times, fundadora de Tiny Hardcore Press, escriptora d'assaigs per a The Rumpus, i coeditora de PANK, un col·lectiu sense afany de lucre per a l'art literari col·lectiu.^[5]^[6]^[7]

Biografia

Gay nasqué a Omaha, Nebraska, en una família d'origen haitià. Estudià a la Yale University, però se'n retirà per a anar a viure a Arizona. Acabà el pregrau a Nebraska i un màster en Escriptura Creativa en la Universitat de Nebraska-Lincoln El 2010 es doctorà a la Universitat Tecnològica de Michigan.^[8]^[9]^[10]^[11]

Carrera

Gay comença l'ensenyament acadèmic en la tardor del 2010 en Eastern Illinois University^[12] fins al 2014, i més tard treballà en la Universitat de Purdue.

Obra

Com a escriptora destaca:^[13]^[14]^[15]^[16]

Ayiti (2011). Col·lecció de contes
An Untamed State (2014). Novel·la
Dolenta feminista (2014). Col·lecció d'assaigs
Fam. Les memòries del meu cos (2016). Memòries
No és per a tant. Notes sobre la cultura de la violació (2018). ISBN 978-84-948861-2-6

Referències

↑ «Roxane Gay». Freedom from Religion Foundation. Arxivat de l'original el 2020-08-15. [Consulta: 29 octubre 2022].
↑ «Once, I Was Pretty». freerangenonfiction.com. Arxivat de l'original el 30 de març de 2016. [Consulta: 30 juliol 2017].
↑ «Roxane Gay». Salon.com. [Consulta: 3 desembre 2013].
↑ Halle, Steve. «Roxane Gay to Visit Bloomington-Normal/ISU on April 17». WordPress.com, 29-03-2012. Arxivat de l'original el 13 de desembre de 2013. [Consulta: 3 desembre 2013].
↑ Gay, Roxane «Nate Parker and the Limits of Empathy». The New York Times, 21-08-2016 [Consulta: 26 agost 2016].
↑ Higgins, Jim «Talking with 'An Untamed State' author Roxane Gay». , 23-05-2014 [Consulta: 18 juliol 2014].
↑ «About». [Consulta: 18 juliol 2014].
↑ Marrón, Núria. «Roxane Gay: "No me importa nada cómo encajan los hombres el #MeToo"» (en castellà). elperiodico, 29-09-2018. [Consulta: 24 abril 2019].
↑ «Roxane Gay, la 'mala feminista'» (en espanyol). ELMUNDO, 09-01-2017. [Consulta: 24 abril 2019].
↑ Palomo, Alberto G. «¿Le pasa al feminismo lo mismo que a la nueva izquierda?» (en espanyol). Vice, 15-02-2017. [Consulta: 24 abril 2019].
↑ «Somos malas feministas, podemos ser peores» (en espanyol). www.pikaramagazine.com. [Consulta: 24 abril 2019].
↑ «2010-2011 Undergraduate Catalog». Eastern Illinois University. Arxivat de l'original el 2016-06-11. [Consulta: 12 abril 2016].
↑ Swing, Capitán. «Gay, Roxane |» (en espanyol). [Consulta: 24 abril 2019].
↑ Swing, Capitán. «No es para tanto |» (en espanyol). [Consulta: 24 abril 2019].
↑ Swing, Capitán. «Mala feminista |» (en espanyol). [Consulta: 24 abril 2019].
↑ Swing, Capitán. «Hambre |» (en espanyol). [Consulta: 24 abril 2019].

[1] «Roxane Gay». Freedom from Religion Foundation. Arxivat de l'original el 2020-08-15. [Consulta: 29 octubre 2022].

[birth-2] «Once, I Was Pretty». freerangenonfiction.com. Arxivat de l'original el 30 de març de 2016. [Consulta: 30 juliol 2017].

[3] «Roxane Gay». Salon.com. [Consulta: 3 desembre 2013].

[visit-4] Halle, Steve. «Roxane Gay to Visit Bloomington-Normal/ISU on April 17». WordPress.com, 29-03-2012. Arxivat de l'original el 13 de desembre de 2013. [Consulta: 3 desembre 2013].

[NYT2016-08-21-5] Gay, Roxane «Nate Parker and the Limits of Empathy». The New York Times, 21-08-2016 [Consulta: 26 agost 2016].

[Higgins-6] Higgins, Jim «Talking with 'An Untamed State' author Roxane Gay». , 23-05-2014 [Consulta: 18 juliol 2014].

[7] «About». [Consulta: 18 juliol 2014].

[8] Marrón, Núria. «Roxane Gay: "No me importa nada cómo encajan los hombres el #MeToo"» (en castellà). elperiodico, 29-09-2018. [Consulta: 24 abril 2019].

[9] «Roxane Gay, la 'mala feminista'» (en espanyol). ELMUNDO, 09-01-2017. [Consulta: 24 abril 2019].

[10] Palomo, Alberto G. «¿Le pasa al feminismo lo mismo que a la nueva izquierda?» (en espanyol). Vice, 15-02-2017. [Consulta: 24 abril 2019].

[11] «Somos malas feministas, podemos ser peores» (en espanyol). www.pikaramagazine.com. [Consulta: 24 abril 2019].

[12] «2010-2011 Undergraduate Catalog». Eastern Illinois University. Arxivat de l'original el 2016-06-11. [Consulta: 12 abril 2016].

[13] Swing, Capitán. «Gay, Roxane |» (en espanyol). [Consulta: 24 abril 2019].

[14] Swing, Capitán. «No es para tanto |» (en espanyol). [Consulta: 24 abril 2019].

[15] Swing, Capitán. «Mala feminista |» (en espanyol). [Consulta: 24 abril 2019].

[16] Swing, Capitán. «Hambre |» (en espanyol). [Consulta: 24 abril 2019].

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]

[10]

[11]

[12]

[13]

[14]

[15]

[16]