Vés al contingut

Santuari de Nostra Senyora d'Estíbaliz

Infotaula edifici
Infotaula edifici
Nuestra Señora de Estíbaliz
Imatge
Dades
TipusSantuari, monument i església Modifica el valor a Wikidata
Part deWay of Saint James through the Inland Route of the Basque Country. (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ArquitecteJulián Apraiz Arias Modifica el valor a Wikidata
Primera menció escritaSegle XI
Construccióvalor desconegut Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònicarquitectura romànica Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaVitòria (Àlaba) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióArgandoña
Map
 42° 50′ 54″ N, 2° 34′ 13″ O / 42.8483°N,2.5703°O / 42.8483; -2.5703
Bé d'interès cultural
Data3 juny 1931
IdentificadorRI-51-0000358
Activitat
Religiócatolicisme Modifica el valor a Wikidata

Nuestra Señora de Estíbaliz és un cèlebre santuari a la localitat d'Argandoña, pertanyent al municipi de Vitòria, a la província d'Àlaba.[1] És a uns 8 km de la ciutat de Vitòria, en el cim d'un escarpat promontori s'alça gairebé en el centre de la plana alabesa des de la qual es descobreix una dilatada campanya. En aquest santuari es venera a la patrona dels alabesos, conduïda antigament tots els anys al camp d'Arriaga on festejava les seves juntes la cèlebre confraria.

Data aquest santuari del segle xi i és una veritable joia de l'art romànic. En 1138 va ser cedit als monjos cistercencs de Nájera que el conservaren fins al 1431 quan el vengueren a Fernán Pérez de Ayala, fill del famós canceller del rei Enric de Castella, Pedro López de Ayala. En 1542, Atanasio de Ayala, descendent i hereu d'aquell va donar el monestir d'Estíbaliz a l'hospital de Santiago de la ciutat de Vitòria que ho va cedir a la província d'Àlaba prèvia condició de procedir a la restauració de tan preuada basílica.

Encara que destruït en part per l'acció del temps i dels homes en les contínues guerres civils que tant han fet malbé la seva part decorativa, el que es manté i encara existeix demostra el seu valor arqueològic. La seva senzilla planta coronada per tres absis, les seves columnes embellides per curiosos capitells historiats, la pila baptismal i el seu frontal de pedra de l'altar del Crist ostenten detalls que segons el parer d'alguns fan remuntar la seva construcció a l'època visigoda.

Referències

[modifica]
  1. Turismo Euskadi. «Santuario de Nuestra Señora de Estíbaliz» (en castellà). [Consulta: 31 octubre 2014].

Bibliografia

[modifica]
  • Aquest article conté material del diccionari enciclopèdic popular il·lustrat Salvat dels anys 1906 a 1914 que es troba en el domini públic.

Enllaços externs

[modifica]