Sarcòfag de Cerveteri
Tipus | urna funerària, obra escultòrica i urna |
---|---|
Creador | (anònim) |
Creació | dècada del 520 aC |
Lloc de descobriment | Necròpoli de la Banditaccia |
Mètode de fabricació | moulage (en) |
Gènere | grup escultòric i art funerari |
Material | terracota policromia |
Basat en | sarcòfag dels esposos |
Mida | 111 () × 194 () × 74 () cm |
Propietat de | Estat francès |
Col·lecció | Departament de les antiguitats gregues, etrusques i romanes de Louvre |
Història | |
Data | Historial d'exposicions |
2013-2014 | Les Étrusques et la Méditerranée (en) , Louvre-Lens temporary exhibitions gallery (en) (catàleg: 191) |
Catalogació | |
Número d'inventari | Cp 5194.1 |
Catàleg |
El Sarcòfag de Cerveteri (no el confongueu amb el Sarcòfag dels esposos), és una urna funerària monumental etrusca de terracota (al principi policroma) que es troba al Museu del Louvre, a París. Representa dos esposos ficats al llit en posició per a un banquet etrusc.
Història
[modifica]Aquesta peça etrusca, del tipus «Sarcòfag dels esposos», del qual hi ha alguns exemplars, s'elaborà a Caere cap a l'any 520 ae. Els descobrí en la necròpoli de Banditaccia de Cerveteri, al Laci, cap al 1850 el marqués Giampietro Campana.
L'exemplar del Museu del Louvre es trobava al 1845 en l'antiga col·lecció Campana, i l'adquirí Napoleó III de França el 1861 per al Museu del Louvre.[1]
Descripció
[modifica]Aquest tipus d'urna funerària s'adapta a les tradicions etrusques associades al culte als morts: l'urna té forma de gerro i una tapadora, en què s'elabora una escultura del difunt en posició de banquet, ficat al llit sobre un triclini, viu, somrient, amb el colze esquerre sobre odres de vi, les cames abrigades.
La primera particularitat d'aquesta obra és la talla, 1,11 m x 0,69 m x 1,94 m, que induí al seu descobridor a donar-li el nom de sarcòfag. Una altra urna funerària del mateix tipus, el «Sarcòfag dels esposos», de dimensions més reduïdes, alçada 56 cm, amplària 28 cm, profunditat 58 cm, fou descoberta al mateix lloc.[2]
L'escultura també exposa la importància de la dona en la societat etrusca, traduïda ací en les proporcions i la posa semblant a la de l'espòs.
Anàlisi
[modifica]El sarcòfag és una prova formal d'una estètica etrusca original, en què el simbolisme s'imposa sobre l'estricta representació proporcionada del cos humà: la intimitat de la relació conjugal es tradueix en una diferència d'alçades dels cossos, que es mantenen propers, i es fonen després a la part inferior de l'obra, «en un llarg arabesc que es va aplanant».[3]
Notes i referències
[modifica]- ↑ [Enllaç no actiu]
- ↑ [Enllaç no actiu]
- ↑ Les Étrusques et l'Europe, 1992, p. 232.; catàleg de l'exposició del mateix nom al Gran Palau de París, realitzada entre el 15 de setembre i el 14 de desembre de 1992, i a Berlín al 1993.
Vegeu també
[modifica]Bibliografia
[modifica]- Marie-Françoise Briguet, Li Sarcophage donis époux de Cerveteri du Catalogui du Louvre, Musée du Louvre, Ed. Llegeixo S. Olschki, 1989 ISBN 88-222-3658-0