Sigismund Thalberg
Sigismund Thalberg | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | 8 gener 1812 Ginebra (Suïssa) |
Mort | 27 abril 1871 (59 anys) Nàpols (Itàlia) |
Sepultura | Nàpols |
Formació | Institut de Música i Arts Escèniques de Frankfurt am Main |
Activitat | |
Lloc de treball | Viena |
Ocupació | Pianista i compositor |
Activitat | 1826 - |
Gènere | Òpera, música clàssica i romanticisme musical |
Professors | Ignaz Moscheles |
Alumnes | Mary Ann Gabriel i Fanny Arthur Robinson |
Instrument | Piano |
Família | |
Cònjuge | Francesca Lablache |
Pare | Franz Joseph von Dietrichstein |
Premis | |
Sigismund Thalberg (Ginebra, Suïssa, 7 de gener del 1812 - Nàpols, Itàlia, 27 d'abril de 1871) fou un pianista virtuós i compositor. Fou fill il·legítim del Príncep Moritz Dietrichstein i de Fortunée Stein. I també corria la brama que fou el pare de la cantant Zaré Thalberg, fet que no és cert.[1]
Estudià sota la tutela de Simon Sechter, Carl Czerny i Johann Nepomuk Hummel. Començà sa carrera professional amb concerts a Viena el 1828, on va despertar una considerable atenció, i on va publicar son Opus 1, Mélanges sur des thèmes d'Euryanthe. El 1835 inicià les seues gires de concerts, amb les quals anava guanyant prestigi com a pianista. Gràcies a la seua innovació particular, impressionà el públic i, fins i tot, els seus rivals, com ara Franz Liszt, amb qui tingué un "enfrontament pianístic" a París el 1837 (en què guanyà Liszt).
En la seva època de professor tingué com a deixebles a Beniamino Cesi,[2] Tito Mattei (1841-1914), i Eric Ehrlich (1822-1899)[3] i la francesa Arabella Goddard,[4] i tingué una gran amistat amb el tenor napolità Francesco Mazzoleni.
El 1855 Thalberg va fer una sèrie de concerts al Brasil i l'any següent visità el Regne Unit. S'ubicà finalment a Nàpols a partir del 1858, on tot sovint donava algun concert acompanyat del napolità Constantin Palumbo.[5] La seua esposa era filla del famós cantant Luigi Lablache.
Selecció d'obres
[modifica]- Fantasies sobre Òperes de Gaetano Donizetti
- Variacions sobre Òperes de Gioachino Rossini
- Soirées de Pausilippe (Les)
- Un Soupir, mélodie variée, per a piano
- Tema i estudi de concert per a guitarra. De les que Vicente Franco (guitarrista) en va fer una bona transcripció.[6]
- Fantasie sur l'opéra L'Assedio di Corinto de en feuRossini, per a piano, Op. 3
- Concert per a piano en fa menor, Op.5
- Fantasia sobre temes de La Straniera de Vincenzo Bellini, Op. 9
- Gran fantasia i variacions sobre temes de I Capuletti de Bellini, Op. 10
- Gran Fantasia sobre temes de Norma de Bellini, Op. 12
- Fantasia sobre "God Save the Queen" per a piano, Op. 27
- Nocturn, Op.28
- Fantasia sobre Moïse de Rossini, Op. 33
- Canzonette Italienne, per a piano, Op. 36/5
- Souvenirs de Beethoven: Sim. No.7: Gran Fantasia, Op. 39
- Fantasia sobre La donna del lago de Rossini, Op. 40 bis
- Gran Caprice sobre temes de La Sonnambula de Bellini, Op.46
- Fantasia sobre temes de Beatrice di Tenda de Bellini, Op. 49
- Fantasia sobre Semiramide de Rossini, Op. 51
- Fantasia sobre Il barbiere di Siviglia de Rossini, Op. 63
- Tarantelle en do menor, Op. 65
- Fantasia sobre Don Pasquale de Donizetti per a piano, Op. 67
- Trio per a piano en la major, Op. 69
- Fantasia sobre Casta Diva (de l'Òpera Norma de Bellini), per a piano, Op. 70
- Grand fantaisie de concert sur l'opéra Il Trovatore de Verdi, per a piano, Op. 77
- Grand fantaisie de concert sur l'opéra La Traviata de Verdi, per a piano, Op. 78
- Souvenir de Ballo in maschera de Verdi, per a piano, Op. 81
- Souvenir de Rigoletto de Verdi, per a piano, Op. 82
Referències
[modifica]- ↑ Enciclopèdia Espasa Volum núm. 54, pàg. 428 (ISBN 84-239-4554-5)
- ↑ Enciclopèdia Espasa Volum núm. 12 (ISBN 84-239-4512-X)
- ↑ Enciclopèdia Espasa Volum núm. 19, pàg. 337 (ISBN 84-239-4519-7)
- ↑ Enciclopèdia Espasa Volum núm. 26, pàg. 434 (ISBN 84-239-4526-X)
- ↑ Edita SARPE, Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. III, pàg. 1043. (ISBN 84-7291-226-4)
- ↑ Enciclopèdia Espasa Apèndix núm. V, pàg. 525 (ISBN 84-239-4575-8)