Sono stato io
Sono stato io!  | |
|---|---|
 | |
| Fitxa | |
| Direcció | Alberto Lattuada |
| Protagonistes | |
| Producció | Pio Angeletti |
| Dissenyador de producció | Vincenzo Del Prato |
| Guió | Alberto Lattuada i Ruggero Maccari |
| Música | Gaetano Donizetti |
| Fotografia | Alfio Contini |
| Muntatge | Sergio Montanari |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | Itàlia |
| Estrena | 1973 |
| Durada | 108 min |
| Idioma original | italià |
| Color | en color |
| Descripció | |
| Gènere | comèdia dramàtica i comèdia |
| Lloc de la narració | Milà |
| Premis i nominacions | |
| Premis | |
      
| |
Sono stato io (en italià He estat jo) és una pel·lícula de comèdia dramàtica italiana del 1973 dirigida per Alberto Lattuada.[1][2] Pel seu paper Giancarlo Giannini fou premiat amb el Premi Sant Sebastià d'interpretació masculina al Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià 1973.[3][4]
Sinopsi
[modifica]El jove Biagio Solise viu a Milà on neteja de dia en un gratacel i fa de comparsa a La Scala de nit. Biagio somia que es fa famós de qualsevol manera, fins que un vespre al teatre on treballa, arriba l'oportunitat: la primera dama Gloria Strozzi és estrangulada al seu vestidor per un desconegut i Biagio escampa pistes per tot el vestidor per culpar-se l'assassinat.
L'endemà, els diaris de tot el món parlen de l'assassinat de la cantant lírica, anomenant-lo el “crim del segle”, Biagio finalment és feliç. Mentrestant, Biagio construeix una coartada i, després d'un cert esforç, la policia el deté. El seu nom es troba a tots els diaris, tot va segons els seus plans, i es posa en contacte amb anuncis i pel·lícules.
Mentre comença el procés. Biagio utilitza la seva coartada de ferro a última hora i riu mentre el fiscal demana que se'l condemni a trenta anys de presó. Però de la mateixa manera que Biagio utilitza la seva arma secreta, és a dir, el testimoni del Cavalier Toluzzi que l'hauria d'haver absolt, el cavaller mor d'un atac de cor fins i tot abans de testificar. De manera que Biagio és condemnat a trenta anys per un assassinat que mai no va cometre. Al final és traslladat al centre penitenciari de l'illa de Pianosa, sol i oblidat per tots.
Repartiment
[modifica]- Giancarlo Giannini: Biagio Solise
- Silvia Monti: Jacqueline
- Hiram Keller: Il Kid
- Orazio Orlando: Il Commissario
- Patricia Chiti: Gloria Strozzi
- Georges Wilson: Il pubblico ministero
- Giuseppe Maffioli: L'avvocato Difensore
- Piero Chiara: Il Presidente Della Corte
- Nino Pavese: Il Cavalier Armando Toluzzi
- Ely Galleani: L'autostoppista
Referències
[modifica]- ↑ Callisto Cosulich. I Film di Alberto Lattuada. Gremese Editore, 1985. ISBN 8876051872.
- ↑ Adriano Aprà. Alberto Lattuada: il cinema e i film. Marsilio, 2009. ISBN 8831797778.
- ↑ Thomas Riggs. Contemporary Theatre, Film and Television, Volume 73. Gale, Jan 19, 2007.
- ↑ Premis del 1973 al web del Festival de Sant Sebastià
