Sony Music Entertainment

Sony Music Entertainment
	;
Dades
Nom curt	Sony Music, SME i SM
Tipus	negoci ; empresa discogràfica ; major
Indústria	indústria musical, indústria de l'entreteniment i indústria de l'espectacle
Història
Reemplaça	Sony BMG (2009)
Creació	1r gener 2009, Nova York
Activitat
Produeix	música
Nom comercial	Sony Music
Governança corporativa
Seu	Nova York;
Presidència	Doug Morris
Executiu en cap	Rob Stringer
Treballadors	8.578 (2020)
Entitat matriu	Sony Entertainment, Inc.
Propietat de	Sony Corporation of America
Filial	Columbia Records, Inc. ; Sony Music Entertainment Greece (en) ; Legacy ; Columbia Records ; Sony Music Perú (en) ; The Orchard ; Otto Dynamite (en) ; Sony Classical ; Sony Music Argentina ; Sony Music México ; Sony Music Entertainment (Philippines) Inc. ; RCA Records ; Epic Records ; BNA Records ; Sony Music Indonesia (en) ; Indochine Records (en) ; Sony Music Entertainment España, S.L. ; Disruptor Records (en) ; Arista Records ; Bad Boy Records ; Sony Music Entertainment Malaysia Sdn. Bhd. ; Funtech Entertainment Corporation (en) (1996–); Sony Music Entertainment France S.A.S. (2009–); Top Dawg Entertainment (2013–)
Propietari de	LaFace Records ; RCA Records ; Nora Collective ; Epic Records ; Four Music ; Zomba Music Group ; Vevo ; Indochine Records (en) ; RKA Records (en) ; Wati B (en) ; Sony Music Entertainment Taiwan (en) ; Yelen musiques (en) ; RCA Music Group (en) ; Provident Label Group (mul) ; Bluebird
Indicador econòmic
Ingressos totals	7.270 M$ (2017)
Lloc web	sonymusic.com
	Localització geogràfica

Sony Music Entertainment és la discogràfica més gran del món, i una part de Sony Corporation.

El 1988, Sony Corporation va adquirir Columbia Records (CBS Records) per 2 mil milions de dòlars i li va canviar el nom a Sony Music Entertainment, el 1991.^[1]

Epic Records és l'altra marca popular de Sony Music. L'únic país en el qual Sony no té els drets sobre el nom de Columbia és al Japó, on el nom és controlat per Columbia Music Entertainment. Els productes de Columbia de fora del Japó són distribuïts en aquest país per Sony Records, que busca tenir el logotip "Walking Eye" com en la resta del món. L'agost de 2004, Sony Music Entertainment va crear una empresa conjunta amb BMG per a formar Sony BMG Music Entertainment.^[2]

El novembre de 2005, Texas Attorney General i Electronic Frontier Foundation, van presentar separadament un judici contra Sony BMG Entertainment per amagar programari espia en els seus discos, que deixava vulnerables als intrusos els computadors que utilitzaven el sistema Windows.^[3]

Vegeu també

5 Seconds of Summer

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sony Music Entertainment

↑ Prince, Stephen. A New Pot of Gold: Hollywood Under the Electronic Rainbow, 1980-1989 (en anglès). University of California Press, 2002, p. 59. ISBN 0520232666.
↑ Hull, Geoffrey P.; Hutchison, Thomas William; Strasser, Richard. The Music Business and Recording Industry: Delivering Music in the 21st Century (en anglès). Taylor & Francis, 2011, p. 177. ISBN 0415875609.
↑ O'Rourke, James S. The Business Communication Casebook: A Notre Dame Collection (en anglès). Cengage Learning, 2007, p. 127. ISBN 0324545096.

[1] Prince, Stephen. A New Pot of Gold: Hollywood Under the Electronic Rainbow, 1980-1989 (en anglès). University of California Press, 2002, p. 59. ISBN 0520232666.

[2] Hull, Geoffrey P.; Hutchison, Thomas William; Strasser, Richard. The Music Business and Recording Industry: Delivering Music in the 21st Century (en anglès). Taylor & Francis, 2011, p. 177. ISBN 0415875609.

[3] O'Rourke, James S. The Business Communication Casebook: A Notre Dame Collection (en anglès). Cengage Learning, 2007, p. 127. ISBN 0324545096.

[1]

[2]

[3]