Vés al contingut

Teràpia intravenosa

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Teràpia intravenosa: Administració d'un fàrmac per via intravenosa.

La teràpia intravenosa o teràpia endovenosa és la infusió de substàncies líquides directament en una vena. La paraula intravenosa simplement significa "dins la vena". Es coneix comunament com un gota a gota, ja que molts sistemes d'administració empren un degotador (un aparell sanitari que consta d'un tub connectat per un extrem al flascó d'infusió i per l'altre al punt d'entrada venós i d'un dispositiu que fa possible visualitzar la caiguda de les gotes així com regular la seva velocitat), el qual impedeix que l'aire entri al torrent sanguini (embòlia gasosa) i permet una estimació de la taxa de flux. La injecció intravenosa o injecció endovenosa seria l'administració d'un fàrmac amb l'ús del degotador o sense.

També existeixen molts models de bombes automàtiques d'infusió contínua, alguns amb programari programable incorporat.[1] Aquesta tecnologia s'utilitza per administrar de forma domiciliària determinats tractaments.[2]

La teràpia intravenosa es pot utilitzar per corregir trastorns electrolítics, per administrar medicaments, per efectuar una transfusió de sang, per mantenir la volèmia o en la reposició de líquids per corregir, per exemple, la deshidratació. La teràpia intravenosa també pot ser utilitzada per la quimioteràpia (tractament per a qualsevol tipus de càncer).[3]

En comparació amb altres vies d'administració, la via intravenosa és la forma més ràpida d'administrar líquids i medicaments al cos.

L'ús d'aquesta via requereix prendre certes mesures de precaució de forma rigorosa per tal d'evitar possibles complicacions, com ara:[4]

Cal també que els professionals sanitaris segueixen els procediments de seguretat establerts i tinguin a l'abast els dispositius adequats per protegir-se de les ferides i infeccions produïdes accidentalment durant el maneig de l'instrumental.[6]

Referències

[modifica]
  1. Harding, AD «Intravenous smart pumps» (en anglès). J Infus Nurs, 2013 Maig-Jun; 36 (3), pp: 191-194. DOI: 10.1097/NAN.0b013e318288a1cf. ISSN: 1539-0667. PMID: 23558918 [Consulta: 26 maig 2019].
  2. Mitchell ED, Czoski Murray C, Meads D, Minton J, et al «Clinical and cost-effectiveness, safety and acceptability of community intravenous antibiotic service models: CIVAS systematic review» (en anglès). BMJ Open, 2017 Abr 20; 7 (4), pp: e013560. DOI: 10.1136/bmjopen-2016-013560. ISSN: 5775457. PMID: 28428184 [Consulta: 26 maig 2019].
  3. Waitt C, Waitt P, Pirmohamed M «Intravenous therapy» (en anglès). Postgrad Med J, 2004 Gen; 80 (939), pp: 1-6. DOI: 10.1136/pmj.2003.010421. PMC: 1757963. PMID: 14760169 [Consulta: 26 maig 2019].
  4. NICE Guidance «Intravenous fluid therapy in adults in hospital» (en anglès). Clinical guideline [CG174], 2017; Maig (rev), pàgs: 26 [Consulta: 28 maig 2019].
  5. DeVries, M; Valentine, M; Mancos, P «Protected Clinical Indication of Peripheral Intravenous Lines: Successful Implementation» (en anglès). JAVA, 2016 Jun ; 21 (2), pp: 89-92. DOI: 10.1016/j.java.2016.03.001. ISSN: 1552-8855 [Consulta: 28 maig 2019].[Enllaç no actiu]
  6. Fernández Fernández, P «XV Conferencia: Innovación tecnológica en terapia intravenosa, Ponencia 3» (en castellà). Fundación Tecnología y Salud/RANM, 2015; Abr 30, pp: 18-23 [Consulta: 28 maig 2019].

Bibliografia

[modifica]

Vegeu també

[modifica]