Urbà V

Urbà V

Pintura de Simone da Crocefissi, s. XIV (Bolonya, Pinacoteca)
Nom original	(la) Urbanus PP. V
Biografia
Naixement	(fr) Guillaume Grimoard 1310 Castell de Grisac (França)
Mort	19 desembre 1370 (59/60 anys) Avinyó (França)
Sepultura	abadia de Sant Víctor
Abat de Montecassino
1366 – 1369
200è Papa
6 octubre 1362 – 19 desembre 1370 (Gregorià) ← Innocenci VI – Gregori XI →
Abat abadia de Sant Víctor
2 febrer 1361 – 1364 – Étienne Aubert le Jeune →
Abat abadia de Sant Germà d'Auxerre
13 febrer 1352 – 1362
Dades personals
Religió	Església Catòlica
Formació	Universitat de París
Activitat
Lloc de treball	Roma Estats Pontificis
Ocupació	professor d'universitat, sacerdot catòlic
Ocupador	Universitat de Montpeller
Orde religiós	Orde de sant Benet
Consagració	Andouin Aubert
Papa
1870 - beat, nomenat per Pius IX  (Roma)
Celebració	Església Catòlica Romana
Festivitat	19 de desembre
Iconografia	Com a papa
Família
Germans	Anglic de Grimoard

Urbà V (Grisac, 1310 - Avinyó, 19 de desembre de 1370) va ser papa de l'Església Catòlica del 1362 al 1370 i sisè Papa del pontificat d'Avinyó.

De nom Guilhèm de Grimoard, nascut al si d'una família noble va ingressar en l'orde benedictí i va cursar estudis de dret canònic a Montpeller i Tolosa. Després va ensenyar a les universitats de les esmentades ciutats a més d'en les de París i Avinyó.

El 1352 és nomenat abat de Notre Dame du Pré, i comença una cursa diplomàtica a Itàlia fins que el 1362 mor Innocenci VI i és elegit successor, malgrat no ser cardenal, per un conclave que no es va posar d'acord en l'elecció d'un dels seus membres. Guillaume va conèixer la notícia de la seva elecció mentre es trobava en una missió diplomàtica i es va desplaçar a Avinyó on es va consagrar el 6 de novembre.

L'objectiu principal del seu pontificat va ser tornar a fixar la seu pontifícia a la ciutat de Roma, condició que la Ciutat Eterna havia perdut des que, el 1309, Climent V l'havia fixat a Avinyó. El 1364 va excomunicar el rei Pere III de Catalunya-Aragó i el privà del títol de rei de Sardenya per haver-se apoderat dels béns de la cambra apostòlica i de les rendes dels beneficis eclesiàstics per a pagar la guerra amb Castella.

El 16 d'octubre del 1367, Urbà V va entrar a Roma acompanyat pel cardenal Gil Álvarez d'Albornoz que des del 1353, actuant com a legat papal a Itàlia, havia restablert la sobirania papal sobre els Estats Pontificis.

El 1368 va reconciliar la Santa Seu amb el Sacre Imperi mitjançant la coronació, a Roma, de l'emperador Carles IV i de la seva esposa; i el 1369 va reeixir també un acostament amb l'emperador romà d'Orient Joan V Paleòleg que cercava suport contra els turcs que amenaçaven Constantinoble, i per això es va convertir al catolicisme.

El 1367 va morir Albornoz, la qual cosa va suposar la tornada de les sublevacions que el cardenal, durant el seu mandat com a llegat, havia suprimit. La pèrdua del seu col·laborador, unida a la represa de les hostilitats entre el Regne de França i el Regne d'Anglaterra, immersos en la Guerra dels Cent Anys, després d'un període de pau aconseguit el 1360 amb la Pau de Bretigny; van determinar Urbà V a retornar cap a Avinyó.

El 5 de setembre del 1370 Urbà va abandonar Roma, després d'una estada de gairebé tres anys, i tornava a fixar la seu pontifícia a Avinyó, on moriria poc després, el 19 de desembre.

Urbà és considerat com el primer papa humanista de la història de l'Església. Durant el seu pontificat va fundar les universitats de Cracòvia i Viena, i va donar suport a moltes altres.

A més Urbà V és el papa número 200. Les seves restes descansen a l'abadia de Sant Víctor a Marsella. Va ser declarat beat per Pius IX el 1870. El seu dies natalis es celebra el 19 de desembre.

Les profecies de Sant Malaquies s'hi refereixen com Gallus vicecomes (Vescomte gal), citació que fa referència al títol nobiliari, vescomte, i al seu origen francès.

Bibliografia

• Hayez, Michel. «Urbano V, papa, beato». A: Dizionario Biografico degli Italiani (en italià). volum 97. Roma: Treccani, 2020. 
• Vives, José «Galeres catalanes enviades al Papa Urbà V». Analecta sacra tarraconensia: Revista de ciències historicoeclesiàstiques, 8, 1932, pàg. 63.
• Vones, Ludwig. Urban V. (1362-1370): Kirchenreform zwischen Kardinalkollegium, Kurie und Klientel [Urbà V. (1362-1370): Reforma de l'Església entre el col·legi de cardenals, la cúria i la clientela] (en alemany). Stuttgart: Anton Hiersemann, 1998. ISBN 978-3-7772-9826-9.