Viatge a Itàlia
Viaggio in Italia  | |
|---|---|
 | |
| Fitxa | |
| Direcció | Roberto Rossellini |
| Protagonistes | |
| Producció | Roberto Rossellini i Alfredo Guarini |
| Dissenyador de producció | Piero Filippone |
| Guió | Roberto Rossellini, Vitaliano Brancati i Antonio Pietrangeli |
| Música | Renzo Rossellini |
| Fotografia | Enzo Serafin |
| Muntatge | Jolanda Benvenuti |
| Distribuïdor | Titanus |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | França i Itàlia |
| Estrena | 1954 |
| Durada | 81 min |
| Idioma original | italià anglès |
| Versió en català |  Sí |
| Color | en blanc i negre |
| Descripció | |
| Basat en | Duo |
| Gènere | drama, cinema d'art i assaig i pel·lícula basada en una obra literària |
| Lloc de la narració | Pompeia, Nàpols, Pozzuoli, Capri i Maiori |
         
| |
Viatge a Itàlia (títol original en italià Viaggio in Italia) és una pel·lícula italiana dirigida per Roberto Rossellini i estrenada l'any 1954.
Argument
[modifica]Un matrimoni anglès viatja a Itàlia per vendre una vila que ha heretat prop de Nàpols. Quan surt del seu entorn londinenc i es troba en un paisatge aliè, la parella experimenta sentiments oblidats, com la gelosia i el ressentiment.
Repartiment
[modifica]- Ingrid Bergman: Katherine Joyce
- George Sanders: Alexander 'Alex' Joyce
- Maria Mauban: Marie (com Marie Mauban)
- Anna Proclemer: La prostituta
- Paul Müller: Paul Dupont
- Anthony La Penna: Tony Burton (com Leslie Daniels)
- Natalia Ray: Natalie Burton (com Natalia Rai)
- Jackie Frost: Betty
Estrenes
[modifica]La pel·lícula es va completar el 1953, però es va trigar 18 mesos en organitzar la distribució de la pel·lícula a Itàlia.[1] Es va estrenar el 1954 amb el títol Viaggio in Italia, amb una durada de 105 minuts.[2] La taquilla i la recepció crítica van ser pobres. La pel·lícula s'havia doblat a l'italià i ara s'utilitza com a exemple de dificultats "monstruoses" amb el doblatge.[3] L'abril de 1955, es va estrenar a França una versió de 88 minuts de la pel·lícula, en anglès, amb el nom de "L'Amour est le plus fort".[4] Hi va haver poc interès per la pel·lícula als Estats Units i al Regne Unit, tot i que la pel·lícula s’havia fet en anglès amb actors destacats al capdavant. Una versió americana, amb una durada de 80 minuts, va tenir una estrena limitada el 1955 amb el títol Strangers. A Gran Bretanya, es va llançar una versió reduïda (70 minuts) el 1958 amb el títol The Lonely Woman.[5] En algun moment es va publicar una versió en italià de 97 minuts amb subtítols en anglès; no està clar per què es va crear aquesta versió, atès que el diàleg de la pel·lícula era en anglès i que la versió en italià s'havia doblat d'aquesta.[6]
Referències
[modifica]- ↑ Gallagher, Tag. «Voyage in Italy». A: The Adventures of Roberto Rossellini. Da Capo Press, 1998, p. 397. ISBN 9780306808739. Vegeu també una sinopsis del capítol de Gallagher: Dixon, Wheeler Winston «Voyage to Italy». Senses of Cinema, 51, 7-2009.
- ↑ Sadoul, Georges; Morris, Peter. Peter Morris. Dictionary of Films. University of California Press, 1972, p. 402. ISBN 9780520021525. OCLC 490700. Aquest llibre és una traducció a càrrec de Peter Morris de Dictionnaire des Film (en francès). Éditions du Seuil, 1965. OCLC 1934530.
- ↑ O'Sullivan, C. Translating Popular Film. Springer, 2011, p. 184. ISBN 9780230317543.
- ↑ «Viaggio in Italia - Fiche Film» (en francès). Bibliothèque du film. [Consulta: 10 octubre 2021].
- ↑ Nowell-Smith, Geoffrey. «The American Dream in Postwar Italy». A: P. Cooke. World Cinema's 'Dialogues' With Hollywood. Springer, 2007, p. 129. ISBN 9780230223189.
- ↑ (pel·lícula de 16 mm) (en italià) Viaggio in Italia. OCLC: 71358738.
Enllaços externs
[modifica]- Journey to Italy: Fun Couples un assaig a The Criterion Collection (anglès)
