Vés al contingut

XXXVII Premis Goya

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula esdevenimentXXXVII Premis Goya
Imatge
Palau de Congressos i Exposicions de Sevilla (Fibes)
Map
 37° 24′ 16″ N, 5° 55′ 57″ O / 37.4044°N,5.9325°O / 37.4044; -5.9325
Tipuscerimònia de premi Modifica el valor a Wikidata
Data11 febrer 2023 Modifica el valor a Wikidata
Número d'edició37 Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióPalau de Congressos i Exposicions de Sevilla (Província de Sevilla) Modifica el valor a Wikidata
EstatEspanya Modifica el valor a Wikidata
PresentadorAntonio de la Torre Martín
Clara Lago Modifica el valor a Wikidata
Conferit perAcadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques d'Espanya Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata

La 37a edició dels Premis Goya, presentada per la Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques d'Espanya, reconeix el millor del cinema espanyol de 2022 i va tenir lloc al Palau de Congressos i Exposicions de Sevilla l'11 de febrer de 2023.[1] La cerimònia va ser presentada pels actors Antonio de la Torre i Clara Lago,[2] que ja havien treballat junts a la pel·lícula Primos (2011) i va comptar amb les actuacions musicals de Natalia Lafourcade, Pablo López i el cantaor de flamenc Israel Fernández.[3]

Les nominacions foren anunciades l'1 de desembre de 2022 per les actrius Blanca Portillo i Nora Navas, guanyadores l'any anterior del premi a la millor actriu i a la millor actriu secundària, respectivament. El nombre total de nominacions va augmentar perquè cadascuna de les 28 categories tenia 5 nominats per primera vegada.[2]

Entre les 165 produccions espanyoles estrenades hi havia 94 pel·lícules de ficció, 8 d'animació i 63 documentals. As Bestas, de Rodrigo Sorogoyen, va liderar contundentment la llista de nominacions, amb 17 candidatures, seguida de prop per Modelo 77, d'Alberto Rodríguez, amb 16 nominacions; empatades amb 11 es posicionaven en tercer lloc Alcarràs, de Carla Simón, i Cinco lobitos, d'Alauda Ruiz de Azúa.[2]

El març de 2022 l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, va anunciar que havia comunicat a l'Acadèmia el seu interès per acollir la cerimònia l'any 2024.[4]

Cerimònia dels Goya 2022

[modifica]

A principis de febrer, l'Acadèmia va anunciar que treballava en un protocol antiassetjament per a la gala d'aquella nit, arran de les denúncies durant la festa dels X Premis Feroz, entregats uns dies abans;[1] aquest protocol va estrenar-se la nit d'entrega dels premis.[5]

La gala va estar marcada per les reivindicacions. Isabel Coixet, nominada per El sostre groc, duia una americana amb el text "Women life freedom" (dones, vida, llibertat) i la cara de la jove iraniana Mahsa Amini,[6] i l'actor Telmo Irureta, afectat de paràlisi cerebral, va reivindicar l'existència i la sexualitat de les persones amb discapacitat.[5] Eulàlia Ramon, que va recollir el Goya d'Honor al seu marit, Carlos Saura, va fer una defensa de la sanitat pública i els seus professionals a petició del cineasta uns dies abans; les seves paraules van ser atacades posteriorment per la Comunitat de Madrid.[5][7]

L'actriu francesa Juliette Binoche, que va recollir el Goya Internacional de mans d'Isabel Coixet, amb qui ja havia treballat a Ningú no vol la nit (2015), va retre homenatge a Saura després del seu discurs taral·lejant el tema "Por qué te vas?", de la seva pel·lícula Cría cuervos (1975).[5]

Durant la gala també es va homenatjar el director i guionista mallorquí Agustí Villaronga, mort setmanes abans.[5]

La cerimònia va comptar amb les actuacions de Manuel Carrasco, que la va inaugurar homenatjant Joan Manuel Serrat interpretant "Cantares", i la de Pablo López amb el compositor Israel Fernández.[6]

Premis per pel·lícula

[modifica]

Les grans triomfadores de la nit van ser As bestas (amb 9 premis dels 17 als què optava) i Modelo 77 (amb 5 de 16). En canvi, Alcarràs no va obtenir cap estatueta de les 11 categories a les quals estava nominada.[5][8]

Nominacions Pel·lícules Premis
17 As bestas 9
16 Modelo 77 5
11 Alcarràs 0
Cinco lobitos 3
6 Los renglones torcidos de Dios 0
Cerdita 1
5 En los márgenes 0
Irati 0
4 Mantícora 0
3 La maternal 0
Un año, una noche 1
La piedad 0
2 Suro 0
La consagración de la primavera 1
El agua 0
Malnazidos 0
Unicorn Wars 1
Sintiéndolo mucho 1

Premis per categoria

[modifica]
Millor pel·lícula Millor direcció
Millor actriu Millor actor
Millor actriu secundària Millor actor secundari
Millor actriu revelació Millor actor revelació
Millor guió original Millor guió adaptat
Millor direcció novell Millor pel·lícula documental
Millor direcció de producció Millor muntatge
Millor música original Millor cançó original
Millor fotografia Millor direcció artística
Millor disseny de vestuari Millor maquillatge i perruqueria
Millor so Millors efectes especials
  • Modelo 77 – Esther Ballesteros, Ana Rubio
    • 13 exorcismos – Mariano García Marty, Jordi Costa
    • As bestas – Óscar Abades, Ana Rubio
    • Irati – Jon Serrano, David Heras
    • Malnazidos – Lluís Rivera, Laura Pedro
Millor pel·lícula d'animació Millor curtmetratge d'animació
  • Loop – Iván Miñambres i Pablo Polledri
    • Amanece la noche más larga – Carlos Fernández de Vigo, Mintxo Díaz i Joaquín Calderón
    • Amarradas – Carmen Córdoba
    • La prima cosa – Manuel Fernández-Arango, Omar Al Abdul Razzak i Shira Ukrainitz
    • La primavera siempre vuelve – Alicia Núñez Puerto
Millor curtmetratge documental Millor curtmetratge de ficció
  • Maldita. A Love Song to Sarajevo – Raúl de la Fuente, Amaia Remírez i Iván Zahínos
    • Dancing with Rosa – Robert Muñoz Rupérez i Mar Canet
    • La gàbia – Adán Aliaga i Miguel Molina
    • MemoriaNerea Barros i Hernán Zin
    • Trazos del alma – Rafa G. Arroyo
  • Arquitectura emocional 1959 – Elías León Siminiani, Ainhoa Ramírez i María Herrera
    • Chaval – Jaime Olías, Jiajie Yu Yan i Néstor Ruiz Medina
    • CuerdasLara Izagirre, Estibaliz Urresola Solaguren i Garazi Elorza Vadillo
    • La entrega – César Benítez, Pablo de la Chica i David Casas Riesco
    • Sorda – Eva Libertad i Nuria Muñoz
Millor pel·lícula estrangera de parla hispana Millor pel·lícula europea
Premi Goya d'Honor Premi Goya Internacional
Carlos Saura[9]
Juliette Binoche[10]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 «L'Acadèmia del Cinema prepara un protocol antiassetjament per a la nit dels Goya». Ara, 02-02-2023 [Consulta: 8 febrer 2023].
  2. 2,0 2,1 2,2 Gambín, Marta «Nominats als Premis Goya 2023: tota la llista de nominacions». El Nacional, 01-12-2022 [Consulta: 8 febrer 2023].
  3. Aller, María «Premios Goya 2023: lista de nominados, fecha y favoritas» (en castellà). Fotogramas, 07-02-2023 [Consulta: 8 febrer 2023].
  4. «Premis Goya: Barcelona s’ofereix per acollir la gala del 2024». El Periódico, 25 de març 2022 [Consulta: 8 febrer 2023].
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 5,5 «"As bestas" devoren uns Goya que ignoren "Alcarràs": consulta tots els guanyadors». CCMA, 11-02-2023 [Consulta: 12 febrer 2023].
  6. 6,0 6,1 «La catifa vermella dels Goya: imatges, protagonistes i reivindicacions». CCMA, 11-02-2023 [Consulta: 12 febrer 2023].
  7. «L'atac de la Comunitat de Madrid a Eulàlia Ramon, vídua de Carlos Saura, per defensar la sanitat pública». RAC1, 12-02-2023 [Consulta: 12 febrer 2023].
  8. «Guanyadors Goya». Superdeporte, 11-02-2023 [Consulta: 12 febrer 2023].
  9. Montoya, Àlex «Carlos Saura (Goya d'Honor 2023), l'Artista Total». El Nacional, 05-02-2023 [Consulta: 8 febrer 2023].
  10. «Juliette Binoche rebrà el Goya internacional - À Punt». À Punt, 01-02-2023 [Consulta: 8 febrer 2023].

Vegeu també

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
  • Lloc web oficial de l'Acadèmia (castellà)
  • XXXVII Premis Goya a Filmaffinity (castellà)