Zoarces vivípar
Zoarces viviparus  | |
|---|---|
 | |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Actinopteri |
| Ordre | Perciformes |
| Família | Zoarcidae |
| Gènere | Zoarces |
| Espècie | Zoarces viviparus Linnaeus, 1758 |
.svg){kind=icon}
El zoarces vivípar (Zoarces viviparus) és una espècie de peix de la família dels zoàrcids i de l'ordre dels perciformes present a l'Atlàntic nord-oriental: Bèlgica, Dinamarca, Estònia, Finlàndia, Alemanya, Irlanda, Letònia, Lituània, els Països Baixos, Noruega, Polònia, Rússia, Suècia, Anglaterra, Escòcia i Gal·les.[1] És inofensiu per als humans[2] i respira aire quan és fora de l'aigua.[3]
Els mascles poden assolir 52 cm de longitud total[4] i 510 g de pes.[5] Pell viscosa i color variable.[2]
És un peix de clima temperat i demersal que viu entre 0–40 m de fondària.[2][3] L'aparellament té lloc entre l'agost i el setembre. La fertilització és interna i la femella pareix entre 30 i 400 cries que fan 35–55 mm de llargària.[6] S'ha descobert que la femella alleta les cries durant la gestació, essent a data de l'estudi l'únic cas conegut de peix que alleta les seves cries.[7] Menja gastròpodes, quironòmids, crustacis i ous i alevins de peixos.[2] És depredat per la foca de Grenlàndia (Phoca groenlandica)[8] i a Finlàndia pel lluç de riu (Esox lucius), el bacallà (Gadus morhua), la lota (Lota lota) i Perca fluviatilis.[9]
Referències
[modifica]- ↑ FishBase (anglès)
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 FishBase (anglès)
- ↑ 3,0 3,1 Martin, K.L.M. i C.R. Bridges, 1999. Respiration in water and air. p. 54-78. A: M.H. Horn, K.L.M. Martin i M.A. Chotkowski (eds.) Intertidal fishes. Life in two worlds. Academic Press. 399 p.
- ↑ Andriashev, A.P., 1986. Zoarcidae. p. 1130-1150. A: P.J.P. Whitehead, M.-L. Bauchot, J.-C. Hureau, J. Nielsen i E. Tortonese (eds.) Fishes of the North-eastern Atlantic and the Mediterranean. Volum 3. UNESCO, París.
- ↑ Lappalainen, J., 1992. Kivinilkan ekologiasta ja sen käyttökelpoisuudesta bioindikaattorilajina. (The ecology of the eelpout and it's feasibility as a bioindicator species). Luonnon Tutkija 96:152-157
- ↑ Muus, B.J. i J.G. Nielsen, 1999. Sea fish. Scandinavian Fishing Year Book, Hedehusene, Dinamarca. 340 p.
- ↑ Ciencia, B. B. C. «Hallan pez que amamanta a sus crías». [Consulta: 16 desembre 2017].
- ↑ Nilssen, K.T., T. Haug, V. Potelov, V.A. Stasenkov i Y.K. Timshenko, 1995. Food habits of harp seals (Phoca groenlandica) during lactation and moult in March-May in the southern Barents sea and White sea. ICES. J. Mar. Sci. 52 : 33-41.
- ↑ FishBase (anglès)
