Vés al contingut

Josep

De Viccionari

Català

[modifica]
  • Pronúncia(i): oriental /ʒuˈzɛp/, (gironí) /ʒuˈzep/, occidental /d͡ʒuˈzɛp/
  • Rimes: -ɛp
  • Etimologia: Del llatí Joseph, de l'hebreu bíblic יוֹסֵף ‎(Yosef, «Déu ens ajuda»), fill de Jacob.

Nom propi

[modifica]

Josep m. ‎(plural Joseps)

  1. (bíblic) Onzè i fill favorit de Jacob, casat amb Rachel.
  2. (cristianisme) El marit de la verge Maria al Nou Testament.
  3. Prenom masculí

Derivats

[modifica]

Compostos i expressions

[modifica]
  • De Joseps, Joans i ases n'hi ha totes les cases = irònicament, un nom propi molt estès.

Traduccions

[modifica]

Miscel·lània

[modifica]
  • Síl·labes: Jo·sep (2)
  • Anagrama: jopes

Vegeu també

[modifica]