cabiró

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /kə.βiˈɾo/, occidental /ka.biˈɾo/
• Rimes: -o
• Etimologia: Del llatí vulgar *capreōne, de capreolus ‎(«cervatell»), de capra ‎(«cabra»), segle XI. Doblet de cabirol.

Nom

cabiró m. ‎(plural cabirons)

1. Biga de grandària mitjana, entre la jàssena i el llistó, utilitzada per formar l'estructura de la teulada d'un mas. Tradicionalment de 16 peus de llarg, 9 dits d'amplada, i 7 de cantó.

Sinònims

• caviró (arcaisme).

Compostos i expressions

• Més val contar les estrelles que els cabirons: ensenya a qui té por de ser castigat per haver comès algun delicte, que val més fugir i resguardar-se que no que intercedeixin per ell persones de suposició i autoritat.

Traduccions

Biga

• Castellà: cuartón ^(es), cabrio ^(es), alfagia ^(es)
• Francès: sapine ^(fr)
• Italià: trave ^(it)
• Llatí: tignum ^(la), trabs ^(la) grandior

Més val contar les estrelles que els cabirons

• Castellà: Más vale salto de mata, que ruego de buenos.
• Llatí: cum liceat fugere, ne quaeras litem

Miscel·lània

• Síl·labes: ca·bi·ró (3)
• Heterograma de 6 lletres (abcior)
• Anagrama: cobria

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
• Labernia y Esteller, Pere. Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana y llatina., Tom I, Barcelona, 1864.
• Diccionari Catalá-Castellá-Llatí-Frances-Italiá: Per una societat de catalans. Barcelona, 1839. Tom I.