can
Català
[modifica]Contracció
[modifica]- Casa d’en (seguit d’un nom personal masculí) o casa dels (seguit d’un nom de família).
- Aquell casalot és can Ramon.
- (popular) Forma alternativa de cal com a personificació d’una entitat.
- Hi ha jornada de portes obertes a can Barça.
Variants
[modifica]Relacionats
[modifica]Notes
[modifica]- Seguit de vocal s’aplica la forma apostrofada: p. ex. ca n'Andreu.
- En cas de topònims s’escriu amb majúscula inicial com a nom propi: p. ex. Can Batlle.
- Com a nom propi, amb pèrdua de la referència personal, pot tenir una forma fixada variable: Can Anglada o Ca n’Anglada. En mallorquí és sense apostrofar.
- A diferència de cal, no té plural, és personal.
Derivats
[modifica]Traduccions
[modifica]Vegeu també
[modifica]Català antic
[modifica]Adverbi
[modifica]can
Nom
[modifica]can
- forma alternativa de ca
Vegeu també
[modifica]Anglès
[modifica]- Pronúncia: (amb l'estrès) /kæn/, /kɛn/, (sense lˈestrès) /kən/, /kn̩, kɪn
- Àudio: EUA, amb l'estrès ⓘ
Verb
[modifica]can (3a persona singular present can, gerundi -, passat could, participi couth [obsolet, només ús adjectival])
- poder
- tenir permís
- En preguntes retòriques, serveix com ordre.
- Can you give me a pencil?
- Pots portar-me un llapis? (Porta'm un llapis)
Sinònims
[modifica]Antònims
[modifica]Notes
[modifica]- Formes de be able to reemplacen les formes absents de can.
Verb
[modifica]can (3a persona singular present cans, gerundi canning, passat i participi canned)
Nom
[modifica]can (plural cans)
Castellà
[modifica]- Pronúncia(i):
- Peninsular: septentrional /ˈkan/, meridional \ˈkaŋ\
- Americà: alt /ˈkan/, baix \ˈkaŋ\, austral /ˈkan/
- Rimes: -an
Nom
[modifica]can m. (plural canes)
Sinònims
[modifica]Vegeu també
[modifica]- can. Diccionaris en Línia. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 1 juliol 2014].