landa

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈɫan.də/, occidental /ˈɫan.da/
• Rimes: -anda
• Etimologia: De l'occità antic landa ‎(«terra plana»), del llatí vulgar *landa, del gàl·lic *landā, del protocèltic *landā ‎(«camp obert»), segle XIV. Semànticament, del francès lande. Compareu amb Llanars i Landes.

Nom

landa f. ‎(plural landes)

1. Matollar dens propi de l'Europa amb clima atlàntic i plujós.
2. (antic) Planura de matollars.

Traduccions

Traduccions

• Anglès: moor ^(en), heath ^(en)
• Castellà: landa ^(es) f.
• Francès: lande ^(fr) f.
• Italià: landa ^(it) f.

Miscel·lània

• Síl·labes: lan·da (2)
• Anagrames: nadal, Nadal

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB