loquaç

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ɫuˈkwas/
	balear /ɫoˈkwas/, /ɫuˈkwas/
Occidental:	/ɫoˈkwas/

• Rimes: -as
• Etimologia: Del llatí loquax, segle XV.

Adjectiu

loquaç inv. ‎(plural masculí loquaços, plural femení loquaces)

1. Que parla molt.

   «Aquesta gent loquaç i adelerada / que, sense esforç aparent, / separa el bé del mal.» (Miquel Martí i Pol, Vint-i-set poemes en tres temps)

2. Que s'expressa amb facilitat i elegància.

Sinònims

• parlador, parlaire, eloqüent, enraonador, xerraire

Traduccions

que parla molt

• Alemany: gesprächig ^(de)
• Anglès: loquacious ^(en)
• Castellà: locuaz ^(es) inv.
• Finès: kielevä ^(fi)
• Francès: loquace ^(fr)
• Ido: babilema ^(io)
• Italià: verboso ^(it), loquace ^(it)
• Portuguès: tagarela ^(pt)
• Suec: pratig ^(sv)

Miscel·lània

• Síl·labes: lo·quaç (2)
• Heterograma de 6 lletres (acloqu)