Vés al contingut

menhir

De Viccionari

Català

[modifica]
  • Pronúncia(i): oriental /məˈnir/, occidental /meˈniɾ/
  • Rimes: -iɾ
  • Etimologia: Del francès menhir, segle XIX, del bretó menhir, de men ‎(«pedra») i hir ‎(«llarga»).

menhir m. ‎(plural menhirs)

  1. Construcció megalítica prehistòrica consistent en una sola pedra plantada verticalment a terra.

Traduccions

[modifica]

Miscel·lània

[modifica]
  • Síl·labes: men·hir (2)
  • Heterograma de 6 lletres (ehimnr)

Vegeu també

[modifica]