Vés al contingut

nevar

De Viccionari

Català

[modifica]
Oriental:  central /nəˈβa/, balear /nəˈva/
Occidental:  nord-occidental /neˈβa/
valencià /neˈvaɾ/, /neˈβa/
  • Rimes: -a(ɾ)
  • Homòfon: nevà
  • Etimologia: Del llatí vulgar *nivare, segle XIV del clàssic nīvere.

Verb

[modifica]

nevar intr. impers.

  1. Caure precipitació en forma de neu.

Conjugació

[modifica]

Com a verb que designa un fenomen natural és impersonal usat només en tercera persona del singular. Altres temps es podrien usar en sentit metafòric o per personificació fictícia.

Paradigmes de flexió: nevo, neva, nevem

Relacionats

[modifica]

Traduccions

[modifica]

Miscel·lània

[modifica]

Castellà

[modifica]
Peninsular: \neˈβaɾ\
Americà: alt /neˈbaɾ/, baix \neˈβaɾ\

Verb

[modifica]

nevar intr. impers., trans. ‎(present nievo, passat nevé, futur nevaré)

  1. (intransitiu, impersonal) nevar
  2. (transitiu) emblanquinar

Miscel·lània

[modifica]
  • Síl·labes: ne·var (2)